L'assetjament als partits: com i quan s'apliquen els protocols?

Quim Arrufat, Daniel Serrano, Eduard Pujol, Carles Garcias i ara Errejón. Són noms que en algun moment han estat l'ull de l'huracà per temes relacionats amb l'assetjament, una xacra que també taca el sector polític, que està obligat per la llei de partits a tenir un "protocol d'actuació davant la violència masclista que exerceixen les persones dins o fora l'organització".

Com són aquests protocols? Quantes vegades s'han activat? És un instrument suficient? "Les coses no són blanques o negres. En molts casos ens trobem davant d'una escala de grisos, per això és molt difícil prendre decisions en aquest àmbit", comenta una de les responsables d'aplicar protocols, que també admet que aquests documents sovint es queden curts, "falten eines, no tenim la capacitat dels jutges".

Cada formació té un protocol propi i el moment d'activació del document no és el mateix en tots els partits. Algunes formacions polítiques passen un filtre abans d'activar-lo, altres, en canvi, el posen en marxa sense passar una supervisió prèvia. En tots els casos, però, aquest protocol s'activa sempre a petició de la víctima qui sovint té dificultats per denunciar internament, ja que els responsables de compliment poden estar lligats a la direcció.

Des dels partits asseguren que el protocol s'activa, majoritàriament, per assetjament verbal, i no sexual. Argumenten que la majoria de denúncies estan relacionades amb faltes de respecte, crits o pujades de to.

Ampliar

PSC

"Protocol contra l'assetjament sexual i per raó de sexe" és el títol del document de 9 pàgines del PSC. La guia es va redactar el juliol del 2020 i, des de llavors, s'ha activat dues vegades. Tot i així, fonts del partit asseguren que la formació ha rebut "moltes consultes que no tenen quantificades perquè finalment no s'ha activat cap protocol". El motiu? Doncs perquè "quan la denunciant llegeix el document s'acaba tirant enrere". Sobre les dues ocasions en què s'ha activat el protocol; la primera es va acabar arxivant internament i la segona, que va arribar als jutjats, es va acabar tractant d'un cas de mobbing laboral, asseguren fonts del partit.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

JUNTS

Des del partit asseguren que només s'ha activat el protocol una vegada. Va ser pel cas d'Aurora Madaula, que en el ple de les dones del novembre del 2023 va acusar companys de files de "violència masclista".

Què va dir Madaula al ple? "Hi ha violències silencioses dels companys i les companyes. Violència és portar llaç lila i manifestar-se el 25N, mentre imposes el masclisme en el dia a dia en organitzacions, institucions, entorns laborals o familiars". Unes declaracions de la exsecretària segona de la Mesa que va fer després de tenir un conflicte intern amb Junts per una declaració a favor d'una activista pel dret a l'avortament a Andorra.

El protocol de Junts, que consta de 17 pàgines, es va redactar el mes de juny del 2021. Un any abans, l'octubre del 2020, JxCat va forçar la dimissió del qui llavors era portaveu del partit al Parlament, Eduard Pujol. Tot i que aquest mes de setembre una de les dues dones que van denunciar a Pujol va admetre que no la va assetjar i li va demanar perdó en el judici obert contra ella pe run delicte d'injúries.

Si que hi ha hagut altres casos denunciat, tot i que fonts oficials del partit asseguren que no van comportar una activació del protocol perquè no es va vincular a una actuació masclista.

ERC

El d'Esquerra és un protocol de 14 pàgines, titulat "Eina per la prevenció i erradicació de l'assetjament sexual i per raó de sexe o expressió de gènere". El document es va redactar l'abril de 2019, i des d'aleshores s’ha activat 19 vegades. Del total de casos, se n’han arxivat 10; altres 3 episodis han estat suspesos internament perquè hi ha hagut un procés judicial i la resta, asseguren des del partit, ja s'han resolt.

La formació constata que prèviament també s’han gestionat algunes peticions i queixes que no han implicat l’activació del protocol, però sí que han requerit d'algun tipus d'actuació, com ara mediació o formació.

Per cert que Esquerra Republicana va ser dels primers partits polítics, després de la CUP, en implementar aquesta eina.

COMUNS

La formació que lidera Jessica Albiach té redactat un document titulat "Pel bon tracte", on s'aborda l'assetjament sexual, per raó de sexe, identitat i expressió de gènere, preferència sexual o d'altra naturalesa. Un protocol de 34 pàgines que s'ha activat un total de 6 vegades des del 2021. Un d'aquests episodis és per agressió sexual, que es va judicialitzar. La resta de casos estan relacionats amb faltes de respecte i discussions pujades de to, asseguren des del partit.

La redacció d'aquest protocol va ser l'any 2020, es va aprovar l'any 2021 i es va actualitzar l'any 2023.

CUP

Tot i que va ser el primer partit a redactar un protocol contra l'assetjament, els anticapitalistes no fan públic el document. Asseguren que és una eina interna que és fruit de formacions i que està adequada a l'espai. Entenen que no és una cosa aplicable i no és una solució màgica a tot arreu, sinó que és una solució que han trobat per la circumstància concreta de la seva organització.

El redactat del seu protocol és del 2019. La formació no concreta el total d'activacions del protocol des de llavors, només constata que, durant el 2021 i 2022, es van gestionar un total de 22 casos, 6 dels quals van ser denuncies noves i altres 16 ja s'estaven treballant l'any anterior.

No hi ha dades encara del 23 i 24 perquè l'informe encara no s'ha compartit amb la militància.

PP, VOX i Aliança Catalana

Des del Partit Popular asseguren que tenen un protocol en procés d'aprovar-lo. En tot cas, quan es detecta qualsevol indici d'assetjament, asseguren fonts del PPC, és l'executiva nacional l'encarregada d'abordar-lo.

A Vox, en canvi, no tenen cap protocol d'assetjament intern, directament es porta el cas als tribunals. Per la seva banda, des de la formació de Sílvia Orriols asseguren que disposen d'un protocol intern, però que no el fan públic.