El vincle persona-animal de companyia: "Entren dins la família i els cuidem com qualsevol amb qui convivim"

Barcelona

El Balcó avui es cola dins una guarderia de gossos que té un servei de transport especial, una furgoneta, que els recull i els torna a casa i també en un centre de rehabilitació per animals. Són dos serveis, entre molts altres, que cada cop tenen més demanda. Per què? Perquè els animals de companyia es multipliquen a Catalunya i perquè cada vegada els seus responsables s'hi gasten més diners.

Segons l'INE, l'any 2021, hi havia gairebé 115.000 animals més que infants menors de 14 anys. També ha crescut la despesa en les mascotes: l'any 2023 els catalans ens vam gastar 783.000.000 d'euros en animals de companyia, 250 euros per família de mitjana, la qual cosa suposa un 33% respecte al 2016.

Un vincle inevitable

A en Jaume Fatjó, veterinari i director de la Càtedra d'Antrozoologia Fundació Affinity Animals i Salut del Departament de Psiquiatria de la UAB, no el sorprenen aquestes dades, ja que és la "tendència que s'observa en els darrers anys" tant a Catalunya com a la resta de països. El vincle, però, ha destacat que és "ancestral", existeix des de fa anys: "És un individu amb qui no pots evitar formar un vincle afectiu".

El que ha canviat, però és el paper dels animals en el nostre dia a dia, deixant de ser una funció per passar a ser part de la família. De fet, fins i tot hi ha un estudi que demostra que quan una mare mira al seu fill i al seu gos, tot i que hi ha diferències, també hi ha semblances entre les àrees del cervell que s'activen i les substàncies que deixa anar. Els canvis demogràfics i de models familiars, ha destacat Fatjó, són clau per entendre el canvi de paper dels animals en les nostres vides: "Els gats i els gossos entren dins de l'ecosistema familiar, i els cuidem com a qualsevol persona amb qui convivim".

L'escola dels gossos

4000 metres de camp tancat on els gossos corren i juguen lliures durant cinc hores al dia. És el Dog Day Camp, a Cabrils, al Maresme. Un lloc que, segons explica el seu fundador, Josep Ribas, és diferent de les residències canines, que tenen cura dels gossos quan la família se'n va de vacances. En aquest cas és un servei només de dia, "com una escola".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

A priori hi poden anar tots els gossos, de totes les mides, races i edats, però han de passar una entrevista prèvia, per assegurar-se que són sociables i poden estar amb altres gossos. Ara mateix tenen una mitjana d'uns 30 o 40 animals cada dia, però no sempre ha estat així.. Aquest tipus de negocis, em va explicar el Josep estan molt estesos al mercat anglosaxó i quan ell va obrir-lo aquí va ser com un salt al buit.

Ampliar

El que més valoren els responsables dels gossos és que puguin estar hores corrent lliurement, sobretot si són gossos que viuen a Barcelona, com són la majoria d'ells, però també que hi hagi un servei de transport: els passen a buscar i els tornen cada dia amb una furgoneta que va plena de gàbies individuals per cada animal, per protecció, i que fa una ruta de dues hores i mitja al matí i dues hores i mitja a la tarda, amb una desena de parades.

Aquest servei són 35 euros al dia, tot i que hi ha paquets que ho abarateixen. Per exemple, dos dies a la setmana serien 30 al dia, i 3 dies a la setmana 28... En aquest últim cas, el preu a final de mes serien uns 300 euros.

Rehabilitació per animals

Al centre de Barcelona hi ha un centre de rehabilitació per animals de companyia, és el CRAR. Només entrar hi ha la Marina Gonzalo, veterinària experta en rehabilitació i fundadora i directora del centre, que està tractant la Luna, una gosseta de tres anys a qui van haver d'operar-la d'una hèrnia que l'ha deixat sense sensibilitat a les potes del darrere. La Marina li està explicant a la Cristina, responsable de la Luna, què ha de fer a casa per estimular-la i intentar que pugui tornar a tenir una mica de mobilitat i fins i tot tornar a caminar.

Ampliar

Al centre hi ha diferents tractaments com cintes de córrer, circuits o una piscina. Però no només es fa el tractament in situ, sinó que també hi ha un acompanyament de futur per saber quins canvis han d'introduir en la vida de l'animal en cas que no hi hagi una recuperació completa. Els casos que es tracten no són només postoperatoris, com la Luna, sinó que també hi ha altres per tractar malalties cròniques o de vellesa, com l'artrosi.

La primera sessió, d'observació i diagnòstic, són 85 euros i després també hi ha paquets de sessions que surten entre 55 i 65 euros la sessió.

Els diners als animals

Negocis com aquests, ha explicat Fatjó, són molt bons pels animals, per donar-los els cuidats que els faran tenir una millor qualitat de vida, ja que ha identificat dos problemes que poden passar. La primera és la més òbvia, el fet de tenir un animal sense haver pensat en la responsabilitat que suposa. I la segona portar tan al límit la humanització que fa que no siguem capaços d'identificar què pot fer més feliç l'animal. I ha posat com a exemple "comprar-li una joia" o posar-li un abric de pell. És en aquests casos quan la despesa és necessària.

A banda, Fatjó també ha criticat que moltes vegades hi ha una doble vara de mesurar en les despeses, ja que hi ha gent que critica gastar-se diners en cuidar un animal, i després es passegen amb un cotxe de luxe de milers d'euros.