El teatre inèdit de la Víctor Català: "Una festa d'allò que som"
La Sala Àtrium de Barcelona recupera dues peces mai representades de l'autora de 'Solitud'
ENTREVISTA. Verbagàlia
22:45
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1731849600620/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
La renovada Sala Àtrium de Barcelona ha rescatat de l'oblit el teatre d'un tità de les lletres catalanes, Caterina Albert, l'escriptora que tota la seva vida va firmar les obres amb el pseudònim de Víctor Català. L'espectacle que es titula 'Verbagàlia' l'ha dirigit Albert Arribas i està interpretat per Paula Blanco i Oriol Genís. Un text que, de fet, son dos -'La tieta' i 'Verbagàlia'- portats a escena amb maestria per dos actors que durant tota la funció estaran asseguts ben junts mirant el públic i celebrant el català exhuberant de la Víctor.
Inèdit
"Ningú ha vist aquest teatre. Son textos inèdits que no s'han representat mai. Els seus textos més coneguts representats son 'Germana Pau' que van fer la Vilarasau i la Gonyalons i, sobretot, 'La infanticida' de la que s'ha pogut veure una versió musical amb Neus Pàmies i música de Clara Peya. (El de Caterina Albert) és un teatre modern perquè està trencant amb una tradició. Que va molt a fons, un teatre per l'actor. De fet, ella dedica els textos als actors. Son monòlegs, i l'Albert Arribas sempre diu que aquest és un dels motius principals pel qual no hem vist el seu teatre: perquè en el moment que els va escriure el públic encara no estava preparat per rebre'ls: el monòleg era molt poc habitual en aquell moment", diu Paula Blanco en una entrevista al 'Tot és comèdia' acompanyada pel responsable de la sala Àtrium, Raimon Molins.
Una festa
Preguntat sobre si, de recuperar aquest patrimoni teatral, no se n'hauria d'encarregar un Teatre Nacional de Catalunya, Molins diu que ho fan "perquè som un teatre del nostre país, i hem de partir del que som i de la nostra visió del mon, i Víctor Català és un gran exemple. (El teatre de la Víctor Català) és una festa d'allò que som, sense manies, amb el seu costat més dramàtic i amb el seu costat més boig: és el seny i la rauixa. És una gran festa del teatre i actoral. De tot: de la llengua, dels símbols, de les emocions, de les imatges". 'Verbagàlia es pot veure fins l'1 de desembre a la Sala Àtrium de Barcelona.
