La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Marta Cava ens omple la biblioteca popular d'alguns títols clàssics de la literatura publicats per segells de casa que en tenen especial cura. Aquí teniu:

1) Middlemarch / George Elliot (Bernat Metge Universal)

La Casa dels Clàssics és un projecte editorial que engloba la gran col·lecció de clàssics llatins i grecs Bernat Metge i, també, des de fa uns anys han engegat la Bernat Metge Universal: una col·lecció que està editant en tapa dura, i amb un 'dream team' de traductors, prologuistes i epiloguistes, una gran varietat de clàssics de la literatura universal.

Una de les seves darreres novetats - i la més llarga publicada fins ara- és "Middlemarch", l’obra mestra de Mary Ann Evans, més coneguda com a George Elliot (el pseudònim que va utilitzar per assegurar-se que se la prenien seriosament com a "escriptor").

És una novel·la monumental i coral que retrata les vides d’un grup de persones ben diverses que viuen en un poble de comarques lluny de les grans ciutats angleses. Talment com si fos una sèrie de televisió, cada personatge té les seves trames i les seves preocupacions: un matrimoni desigual que, al poc de casar-se, es desmunta com un castell de naips; un metge que ha de batallar contra un grup de persones estancades en els mètodes del passat; batalles polítiques; debats sobre l’educació; disputes per les herències i un munt de qüestions més.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

A diferència de les grans novel·les victorianes, l’amor no és el principal leitmotiv de l’obra, sinó que és un tema que té el mateix pes que les qüestions polítiques, socials o religioses.Tots els personatges i les seves trames tenen el mateix pes. I Elliot, a més, els desenvolupa i desgrana molt bé i podem conèixer amb molt de detall com pensen i viuen les seves situacions particulars. Destaca per sobre de la resta de personatges, la Dorothea: un personatge femení independent, amb empenta i que no es talla ni un pèl amb les seves opinions. Que ningú s’espanti per les seves més de mil pàgines: Middlemarch té molt bon ritme i l’autora controla molt bé els tempos per anar narrant, saltar a un altre trama i personatge i deixar-te amb la mel als llavis i el desig de no parar de llegir. Si us han agradat altres grans obres victorianes o sou fans de sèries com Downton Abbey, no deixeu de visitar Middlemarch.

2) Anne de les Teules Verdes / Lucy Maud Montgomery (Viena)

No puc negar que una de les meves editorials predilectes és Viena. Tot i que segur que la coneixeu per la seva col·lecció més longeva "El cercle de Viena" o per les dues noves col·leccions com els "Petits Plaers" o el "Club Victòria", vull aprofitar per reivindicar la col·lecció "El jardí secret", dedicada als clàssics de la literatura infantil i juvenil.

Recentment, han reeditat "Anne de les Teules Verdes" que molts recordareu per les adaptacions audiovisuals que s’han fet. M'ha agradat molt el plantejament de la història que acompanya a l'Anne no només a una nova vida sinó també al pas de les diferents etapes de l'adolescència fins a començar el seu camí adult. És magnífic veure com el personatge evoluciona: de ser una nena petita entusiasmada, intensa i xerraire a ser una adulta que ha de prendre decisions racionals i ha de mantenir el seny. També com aborda les qüestions d'autoestima: ella tan patidora sempre per ser diferent, per no tenir una bellesa normativa, no trigarà a aprendre que l'important en el fons, és ser bona persona.

Si bé la part central de la història per moments se m'ha fet repetitiva, tant la part inicial com la final són precioses, plenes de vitalitat, realitat i optimisme, malgrat els embats de la vida. Una història que demostra que tothom mereix una oportunitat a la vida i que adoptar és una molt bona opció. Tant de bo s'adoptés a més criatures.

3) Mikhail / Panait Israti (Cal Carré)

Cal Carré és l’editorial més jovencella d’avui, nascuda al 2021, quan ens començavem a recuperar de la pandèmia. Tot i estar en procés de fer gran el seu catàleg, en tres anys, ja s’han animat a publicar a noms com Mary Wollstonecraft, Lev Tolstoi, Virginia Woolf o Stendhal.

Avui, però, vull recomanar-vos una joieta del seu catàleg que ha passat injustament desapercebuda. Fa temps, en aquesta mateixa secció, vaig comentar que costava trobar llibres d'adults on l'amistat fos un tema central i s'hi parlés degudament. Ara m'agradaria tornar enrere i poder fer la recomanació d'aquest llibre, tot un cant i una oda a l'amistat. Ens pensem que l'amistat és la relació més fàcil: conèixer algú, entendre's i anar parlant sovint. Però a vegades, és tant o més complicat que una relació d'amor. Pots conèixer a molta gent, però tenir un "fletxassu" amb algú, és una cosa única i no passa cada dia.

Quan l'Adrià veu a un home llegint un llibre en francès i comença a parlar amb ell, connectaran de seguida, però a vegades les relacions no són fàcils. Què fa que dues persones connectin i es facin amigues? Una obra reflexiva i tendra. Llegiu a Istrati i descobrireu un dels millors llibres que s'han escrit sobre el noble art de l'amistat. De debò, per molt que no us cridi l'atenció, doneu-li una oportunitat. I regaleu-lo als vostres amics i amigues!

4) El meravellós bruixot d’Oz / L. Frank Baum (Adesiara)

Adesiara és una editorial petita i independent que -com diuen a la seva pàgina web- "El principal propòsit d’Adesiara consisteix a facilitar al públic lector l’accés a títols, tan antics com moderns, que per diversos motius (autors que «no es venen», temes pretesament menors, públic potencial reduït), és a dir, tot allò que massa sovint cedeix a la totpoderosa rendibilitat econòmica". I així doncs, trobem en el seu catàleg des de clàssics de la literatura grega i llatina als nostres clàssics més locals, passant per grans noms de la literatura universal, tant els més coneguts com els que no.

"Baluard" és la col·lecció on recullen títols de la literatura infantil i juvenil on hi podem trobar "El meravellós bruixot d’Oz", un clàssic indiscutible, una història que és més que coneguda per tothom: l'huracà, la Dorothy, la Ciutat Maragda i el bruixot d'Oz. Com passa sovint, tenim sobretot la imatge que ens brinda la pel·lícula, tot i que hi hagi lleugers canvis respecte al llibre. És el camí que fa una noia perduda, per poder tornar a casa i que s'anirà trobant a un grup de personatges -l'espantaocells sense cervell, l'home de llauna sense cor i el lleó covard- que acompanyen a la protagonista a la seva recerca, mentre ells també busquen al bruixot perquè els ajudi. Mentre fan el camí i es donen suport els uns als altres, veuran que el treball en equip compensa les mancances que podem tenir tots, perquè l'ajuda mútua és de vital importància.

5) Vent de grop / Aurora Bertrana (La Ela Geminada)

Amb seu a Salt, l'editorial La Ela Geminada disposa de sis col·leccions dedicades tant a la ficció com a la no-ficció de clàssics, i on destaca la que tenen dedicada a Prudenci Bertrana i la recententment creada "Idil·lis", dedicada a la literatura eròtica. Avui, però, destaco un llibre d’una autora catalana que hem de reivindicar i dignificar més: l’Aurora Bertrana.

"Vent de grop" és una novel·la que escriure després de tenir molts problemes amb la seva anterior obra "Cendres". Per recuperar-se (tot i que aquesta, també, va aixecar alguna polèmica), decideix fer una història d’amor a la Costa Brava (animada per, ni més ni menys, que Caterina Albert), però no us espanteu al·lèrgics a les històries romàntiques! Bertrana se serveix d’un festeig entre un pescador i una turista anglesa, per explicar com va canviar el turisme la manera de viure i de relacionar-se a la zona.

Un jove dedicat a la mar veurà com la seva vida salta pels aires quan la Mabel - pronunciat "meibel" - s’enamora d’ell, però no sap que acabarà sent un amor fugaç d’estiu. Amb un plantejament fresc i innovador, Bertrana crea un poble de la Costa Brava (inspirat, que no basat, en l’Escala) i juga amb el llenguatge creant un dialecte propi perquè els personatges de la Cala el parlin i, també, optant per una barreja de català, castellà i un anglès macarrònic per fer parlar al pescador i a la turista.

Bertrana va ser una dona aventurera i valenta, va trencar amb tot allò que se li suposava pel simple fet de ser dona: va escriure, va innovar i va viatjar molt lluny. I totes aquestes coses es veuen reflectides en la seva obra. Una de les millors plomes de la nostra literatura.

6) Vida privada / Josep Maria de Sagarra (Barcino)

I de l’editorial més novella a una de centenària, i és que l’editorial Barcino ha celebrat fa poques setmanes el seus 100 anys i ho ha fet amb la voluntat de seguir sent una editorial referent per acostar els clàssic tant al públic general com al públic acadèmic. I poques obres com aquestes aconsegueixen seduir a ambdós públics i és que parlem d'un gran títol de la literatura catalana com és "Vida privada" de Josep Maria de Sagarra.

Lloada per tothom pel seu català ric i alhora accessible per a tots els públics, "Vida privada" és una història que retrata els anys 20 i 30 del segle XX, a partir d’una família, els Lloberola, un bon retrat de la burgesia de l’època (tan bon retrat, que en el seu moment va aixecar polèmica i escàndol entre la societat d’aquells anys), que malgrat que les coses els hi comencen a anar malament, faran tot el possible per dissimular-ho i seguir aparentant que són la família d’èxit que sempre han estat, perquè un burgès no es pot permetre la decadència.