"Jo formo part dels menors que no denuncien abusos fins al cap de 40 anys"

Barcelona

90% és la xifra dels menors que han patit abusos i que no ho denuncien fins que són adults. 80% és el percentatge d'abusadors que formen part de la família del menor o del seu entorn de confiança. I 20% el nombre de menors víctimes d'abús infantil: Un de cada cinc infants. Són les dades que ha presentat aquest matí la Fundació Vicki Bernadet en una pista de bàsquet per mostrar precisament com els abusos passen per persones molt properes a la vida d'un infant: familiars, professors, entrenadors o monitors.

Aprofitant el Dia Mundial per l'erradicació de l'abús sexual infantil, la Fundació ha volgut donar veu a les històries que s'amaguen darrere les xifres, com la de l'Esther que, juntament amb una de les psicòlogues especialitzades en abús sexual infantil, la Pilar Polo, ha explicat la seva experiència.

Agressió, amnèsia i denúncia

L'Esther ha patit el 'Soc jo', la frase que molts abusadors utilitzen per entrar a la vida del menor i que ara encapçala l'espot de Vicki Bernadet. Quan tenia deu anys va patir abusos del mossèn del seu poble, que també era professor de religió a la seva escola. Ella, però, no ho va denunciar fins que va ser adulta: "formo part dels menors que no denuncien abusos fins al cap de 40 anys".

Va anar "transitant per diferents emocions a la infància i després a l'adolescència. Va patir estrès posttraumàtic i amnèsia dissociativa, la qual cosa no li va permetre recordar la totalitat dels abusos fins que va ser adulta i va recordar la violació. Li va costar, però gràcies al procés terapèutic i la confiança de la família ho va poder fer. Era conscient que el seu cas havia prescrit, però en volia deixar constància per evitar que delictes com aquests acabin caducant. Judicialment, la denúncia es va arxivar i encara no ha rebut resposta de la investigació interna que s'estava fent des del Bisbat.

En aquest sentit, Pilar Polo ha destacat que no es pot oblidar que moltes de les figures abusadores "són persones molt poderoses, valorades socialment, respectades i que cauen bé", de manera que no és fàcil ni pel menor ni per la família voler veure el que està passant, ja que moltes vegades "depenen d'ell". L'Esther ha recomanat a tothom marcar el seu full de ruta, amb l'ajuda de la teràpia, perquè no totes les víctimes són iguals ni necessiten el mateix. Ella va haver de parlar amb el seu abusador i denunciar després i ara, pot "viure en lloc de sobreviure", com havia estat fent molts anys.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Parlar-ne

La psicòloga, Pilar Polo, ha defensat que com a societat es parla de violència, hi ha lleis i apareix als mitjans, però que a nivell individual costa perquè "cadascú té la seva història". En aquest sentit, encara hi ha moltes persones adultes que no han denunciat els abusos que van patir, la qual cosa "dificulta la protecció de la infància".

Actualment, ha celebrat Polo, el nombre de denúncies ha augmentat, mentre que ha disminuït l'edat inicial amb la qual es demana ajuda. L'any 1999, quan la Fundació Vicki Bernadet va començar a funcionar, les persones que denunciaven eren dones adultes, de 40 anys, mentre que ara la majoria és gent més jove, als 20. Ara bé, la incidència no ha disminuït, "i això ens ha de preocupar", ha lamentat la psicòloga.

L'Esther ha volgut acabar reivindicant el paper de persones com la Pilar, que són "absolutament salvavides" i que estan poc valorades, tant en l'àmbit social com polític: "Haurien d'estar-ho més no només emocionalment, sinó també econòmicament".