El TSJC va queixar-se al Govern de revictimitzar la mare dels nens morts a Horta al titllar-ho de violència vicària sense prou informació
El ministeri d’Igualtat ha descartat que es tracti d’un crim intencionat i exclou la mort de dos germans a Barcelona del llistat de víctimes de violència vicària
Barcelona
El ministeri d’Igualtat ha descartat que la mort de dos nens de 10 i 7 anys al barri d’Horta de Barcelona sigui un doble crim de violència vicària. Així els nens morts en mans dels seus pares passen de 5 a 3 a Catalunya i a 8 a tota Espanya. Segons ha pogut saber SER Catalunya, la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va queixar-se al Govern, a l’anterior executiu, d’haver emès una nota de premsa on es qualificava de violència vicària la mort dels nens i el seu pare a Horta. En un escrit al qual ha tingut accés aquesta redacció, Justícia demanava “tenir molta cura” i “tota la informació” per evitar revictimitzar als familiars, com va passar amb la mare dels menors.
En Xavi i la Noa, de 10 i 7 anys, van morir el de gener de 2024, juntament amb el seu pare, de 53 anys. Els Mossos d’Esquadra van trobar els tres cossos al pis del barri d’Horta on residia el pare de les criatures, que estava separat de la mare. El 9 de gener, a les 11 h els Mossos van informar en un comunicat a la premsa que “la principal hipòtesi” era que “el pare hauria matat als seus fills i després s’hauria suïcidat”. Poc després també la conselleria de Feminismes en aquell moment en mans de Tània Verge assumia que els dos germans eren les primeres víctimes de violència vicària a Catalunya.
Tant els menors com el pare van morir a causa d’inhalació de monòxid de carboni per la combustió d’un braser. La casa estava completament precintada. Totes les ranures de portes i finestres estaven tapades amb cinta aïllant o tovalloles. Els investigadors van pensar que podia ser premeditat, per matar les criatures. Després van valorar també que es tractava de la nit més freda de l’any.
L’autòpsia no va trobar restes de medicaments o drogues al cos dels infants i no va poder acreditar l’origen de la mort. Els forenses van concloure que es tractava d’una “mort violenta”, és a dir, que no va ser natural sinó causada per un factor extern “indeterminat”. És a dir, que no han pogut concloure si es tracta d’un accident, un crim o un suïcidi. Tampoc ho han pogut fer els investigadors. Segons fonts dels mossos, no s’ha pogut acreditar que la mort fos un crim intencionat. Tampoc el contrari.
“Hi ha una sèrie de casos on no podem saber del cert què va passar. Aquest n’és un”, explica una veu de la cúpula del cos. “Per això, titllar-ho tot de violència vicària és un error. Sobretot si acaba sent un accident, però fins i tot al contrari: no podem parlar de violència vicària si no sabem quina era la intenció del pare; si no podem acreditar que fos fer mal a la mare”, reflexiona una altra policia experta en violència de gènere.
Per això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va demanar a l’anterior Govern de la Generalitat que extremessin la precaució abans de catalogar una mort així de violència vicària. La sala de Govern del TSJC ho va traslladar als seus interlocutors del Departament de Justícia i aquests a la resta de conselleries. En un escrit a què ha accedit SER Catalunya, s’alertava a la resta de Departaments, com el d’Interior i Igualtat i Feminismes: “ens demanen que tinguem molta cura en les notes de premsa per algun cas de violència vicària”. L’objectiu, traslladava el tribunal, és evitar la revictimització dels familiars. “Un dels casos va ser un malaurat i trist accident i per la mare, veure la notícia va suposar una victimització”, informaven.