Prop d'un 17% dels docents va agafar la baixa poc abans de les oposicions

Barcelona

Segons les dades a les quals ha tingut accés SER Catalunya després de tramitar una petició al Portal de Transparència de la Generalitat, al llarg del curs 23/24, de mitjana, un 12,54% dels professors de primària i de secundària van estar de baixa mèdica. Però aquesta xifra es va enfilar per sobre del 16% en els mesos anteriors a la prova escrita de les oposicions ordinàries que es va celebrar el 27 d'abril de 2024 i en la que van participar 18.000 aspirants per ocupar alguna de les 9344 places de 90 especialitats diferents que s'oferien.

El setembre de 2023, només començar el curs, un 8 % de la plantilla total de mestres i professors no va incorporar-se a les aules o ho va fer breument perquè estaven de baixa mèdica. Aquest percentatge va fer un primer salt cap amunt a partir del mes de novembre, coincidint amb el moment en què, segons recullen les dades del Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (SIVIC) del departament de Salut, va començar a incrementar-se el nombre d'infeccions respiratòries a tot Catalunya. L'increment de les baixes dels professors és coherent amb la pujada de la incidència dels virus respiratoris fins a Nadal. Al desembre però, coincidint amb el període de vacances de Nadal, el percentatge de docents amb baixa mèdica es redueix una mica més de dos punts. Però a partir del mes de gener i fins a finals d'abril, el percentatge es manté per sobre del 16 %, arribant al punt àlgid del 16,73% el mes de febrer, dos mesos abans de les oposicions.

El sindicat USTEC admet i justifica que l'angoixa de les oposicions ha superat molts professors

Des del sindicat USTEC, vinculen aquest increment de les baixes, superada l'època de la grip, a l'elevat nivell d'angoixa amb què molts docents van viure aquest primer concurs d'oposició ordinari, en què tots els aspirants, també els que tenien experiència docent havien d'examinar-se de la part teòrica. En declaracions a SER Catalunya, la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura explica que en acostar-se la data de les oposicions, una part dels docents es veuen superats per la pressió i "emmalalteixen dels nervis". Segura justifica que després dels processos extraordinaris d'estabilització dels darrers anys, la pressió dels que encara no havien aconseguit assegurar-se la seva plaça com a funcionaris ha anat a més i això ha provocat un increment dels quadres d'angoixa i d'ansietat.

Amb la fi de les classes, el percentatge de baixes cau en picat

Revisades les dades de l'evolució de les baixes mes a mes, tant a primària com a secundària, crida l'atenció com molts docents que han estat de baixa els mesos anteriors es recuperen coincidint amb la fi de les classes. Si al mes de juny el percentatge de professors amb una baixa mèdica se situava al 13 %, aquesta xifra baixa fins al 5,57% al juliol i es queda en només el 3,21% de la plantilla al mes d'agost. Si al llarg del curs, la durada mitjana de les baixes es va moure entre els 67 dies del mes de novembre i els 91 que portaven les persones que estaven incapacitades per anar a treballar al juny, aquesta mitjana s'enfila per sobre dels 140 dies en el cas dels professionals que continuen de baixa durant els mesos de juliol i agost.

De nou, la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura té una justificació per explicar aquesta situació. Argumenta que per als funcionaris, quan una baixa mèdica supera els 91 dies, s'ha de fer un tràmit burocràtic perquè la prestació per incapacitat la pagui MUFACE, mútua de la qual depenen tots els funcionaris. I això acostuma a provocar un retard en el pagament de la nòmina. "Per això, explica Segura, hi ha gent que sabent que ja no ha d'anar a treballar i no perjudica ningú, demana l'alta voluntària i acaba la recuperació del seu procés a casa".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En el cas dels interins que han treballat fins a sis mesos durant el curs, la motivació per demanar l'alta voluntària, explica Segura, és que d'aquesta manera poden beneficiar-se del nomenament extraordinari que es fa a finals de juny, i que garanteix que totes aquestes persones que tenen contracte fins al 30 de juny, puguin cobrar també el sou del mes de juliol. "Si algú està de baixa, no se li pot fer aquest nomenament i llavors els mesos de juliol i agost ha de cobrar l'atur", explica la portaveu d'USTEC.

Fonts del sector educatiu expliquen a SER Catalunya que aquesta reducció de les baixes en els mesos d'estiu no és un fenomen exclusiu d'aquest any sinó que és un patró que es repeteix des de fa anys.

CCOO recorda que les baixes les decideix el personal sanitari

El sindicat CCOO discrepa de la interpretació que fa de les xifres la USTEC. Remarquen que les baixes mèdiques no les agafen els docents sinó que les decideix personal el personal sanitari de manera objectiva. Admeten que pot haver-hi algun cas de mala praxi puntual, però defensen que la concentració de les baixes en el segon trimestre del curs no obeeix a la proximitat de les oposicions sinó al cansament acumulat pels docents, a la sobrecàrrega de feina i a la dificultat d'atendre de manera adequada, en un context de recursos limitats, la creixent diversitat a les aules. "A més de les malalties comunes, els docents estan sotmesos a un estrès molt gran i quan ja porta temps d'activitat lectiva, molts docents se senten superats".

Respecte a la reducció de les baixes coincidint amb els períodes de vacances, CCOO considera que té a veure amb el fet que quan no hi ha activitat lectiva, els motius que generen tensió als docents desapareixen.