Submarinisme en cadira de rodes: "No hi ha discriminació al mar, ets una més"

Barcelona

Fa poques setmanes la Irene Bolea va guanyar un concurs de fotografia submarina. Es va treure el títol ara fa poc més d'un any, als 45 anys i utilitzant en el seu dia a dia una cadira de rodes. Mai li havia interessat el busseig, però durant un tractament a l'Institut Guttmann, fruit de la seva esclerosis múltiple, el va descobrir. Uns anys més tard, després de ser mare i quedar-se en cadira de rodes, va decidir treure's el curs. No va ser fàcil, li van tancar la porta moltes vegades, fins que va arribar a la Núria Ortilles: "Va ser la primera persona que em va dir que sí, que no l'he hagut de lluitar".

L'aigua li ha donat moltes coses a la Irene com la "llibertat total" de poder moure's sense ajuda: "No necessito la cadira de rodes, tot va a la meva velocitat i hi ha silenci, és com meditar". Quan busseja no se sent diferent perquè "no hi ha discriminació sota l'aigua".

La passió per l'aigua

A la Irene li van diagnosticar la malaltia als 24 anys, després de perdre la visió de l'ull dret que va acabar recuperant. Va començar el tractament i va estar uns 12 anys bé, però l'estrès laboral durant una estada als Estats Units li va fer incrementar la malaltia i va començar a coixejar, necessitant bastó i crosses. Va ser aleshores quan va anar a parar a la Guttmann on va fer el primer bateig de busseig.

Aquí va acabar la primera fase d'immersions, perquè la Irene va decidir ser mare. Després de néixer el seu fill es va quedar en cadira de rodes, però les ganes de tornar a l'aigua no van desaparèixer. Va trucar a la porta de diversos centres de busseig: "Però ningú em volia certificar perquè anava en cadira de rodes", ha apuntat la Irene. Així va ser fins que va trobar la Núria, que la seva resposta "sempre és sí".

Busseig inclusiu

La Núria Ortilles és instructora de submarinisme i responsable del departament social en la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, que ha format als instructors catalans per treballar fer classes a gent amb diversitat funcional. "L'aigua és un mitjà on tots ens hem d'adaptar; hem de desplaçar-nos i respirar diferent", ha reflexionat la Núria. I com ho ha de fer tothom, "és difícil fer-ho d'una manera o d'una altra". L'únic que canvia, ha detallat la Núria, és que a vegades cal "més temps per ensenyar i buscar una manera d'adaptar". Tot i que això, pot passar tant amb persones amb discapacitats com persones que no en tenen.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En el cas de la Irene no pot aletejar, perquè les seves cames no funcionen, i a més no se li enfonsen. És per això que la manera que han trobat és posar-li uns pesos a les cuixes perquè pugui baixar i, una vegada sota l'aigua, ha après a treure-se'ls per tornar a estar en horitzontal i neda amb les mans. La Irene acaba esgotada després de les immersions, però "els 50 minuts sota l'aigua valen la pena les cinc hores després al llit".

Cada vegada hi ha més gent amb diversitats que s'atreveixen a bussejar. Des de la federació fan sessions mensuals on tothom pot apuntar-se a anar-hi, sempre que no hi hagi una limitació mèdica, i ja tenen llista d'espera. La Irene només desitja que la gent conegui aquesta oportunitat i ho faci perquè "puguin gaudir com ho gaudeixo jo".