Vuit de cada deu catalanes han patit violències masclistes

Barcelona

A la capital, a Barcelona el manifest s'ha llegit aquest migdia, hi ha posat veu la periodista Júlia Beltran, amb aquesta dada de rerefons: El sistema català de Salut va detectar gairebé 11.000 casos de violència masclista durant el 2023, un 5% més que l'any anterior. Entre gener i agost el servei ha superat el registre anterior, i això que l’any passat va tancar com el tercer amb més telefonades de l’última dècada, superant les 14.000. Tres de cada quatre trucades són de víctimes i un 14%, de familiars o persones properes.

El telèfon 900 900 120 és gratuït i confidencial i funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.

A l'Hora 14 hem passat diversos dies amb dones i homes de la Guàrdia Urbana de Barcelona que atenen a les víctimes de la violència masclista a la ciutat. Ens confirmen que les dones d'avançada edat cada cop tenen menys reserves per denunciar maltractaments, encara que siguin antics i que les noies joves normalitzen i justifiquen més les agressions.

Les seves agents han atès 1300 dones en una mica més d'un any. I el que expliquen és alarmant: les més reticents a denunciar són les noies més joves, fins i tot menors d'edat que normalitzen conductes tòxiques i masclistes. Ara mateix, tenen dues comissaries 100% dissenyades per les víctimes. Perquè puguin anar amb els seus fills i ningú sàpiga que han estat en un edifici policial

220 noies ateses pels mossos per matrimonis forçats

En els últims 15 anys, els Mossos d'Esquadra han atès més de 220 noies victimes de matrimonis forçats, una manifestació de violència masclista molt arrelada a països de l'Africa Subsahariana, el Magreb i Asia Meridional. A Catalunya hi ha un pla sistematitzat per eradicar-los. Hem parlat amb dues dones que van ser casades a la força.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La falta de suport a les víctimes fa que hi pugui haver casos de matrimonis forçats que es desconeixen. És el que sosté la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Lleida, Carolina Villacampa, que lidera un projecte europeu sobre la legislació en materia de matrimonis de conveniència.

L'espai de Ca La Conxita de Reus ha acollit a més d'una cinquantena de dones maltractades en el que portem d'any. És un local a peu de carrer i amb les portes sempre obertes on se les escolta, informa i assessora.

Els jutges de violència de gènere denuncien sentir-se abandonats perquè cada vegada tenen més feina i menys recursos. Estan a l'escaló més baix de la jerarquia judicial, i per tant, encara que passin 20 o 30 anys en un jutjat de violència contra la dona no poden ascendir perquè no els compten mèrits. I de vegades, necessiten canviar de jutjat, perquè no és fàcil, diuen, passar dècades escoltant de dilluns a diumenge el drama de moltes dones.

Generalitat, Ajuntament i Diputació clamen contra les violències masclistes i reivindiquen "espais lliures i segurs"

Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona han participat aquest migdia en l'acte institucional amb motiu del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Ho han fet amb una crida a "trencar els silencis" i s'han compromès a treballar conjuntament per erradicar aquest tipus de violències. Enguany, s'ha posat el focus també en la necessitat de tenir "espais lliures i segurs". De la seva banda, la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha fet una crida a tots els ciutadans a ser "actius" en la lluita contra aquesta xacra. Durant l'acte s'ha fet un minut de silenci en record les víctimes, 16 dones des del gener i 3 infants, i s'ha llegit el manifest unitari.

L'acte ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Salvador Illa; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president del Parlament, Josep Rull; i la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret; així com diversos consellers del Govern, entre d'altres.

La declaració institucional d'enguany amb motiu del 25-N alerta de les "amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal als avenços del moviment feminista". Afegeix que és imprescindible visualitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i reclama que sigui abordada des d'una perspectiva integral i interseccional per part d'administracions, institucions i societat civil. A més, insisteix que la violència va més enllà de la física i reivindica que també ho són la psicològica, l'econòmica, l'obstètrica, la sexual, la digital i la vicària, entre d'altres.

Vuit de cada deu catalanes han patit violències masclistes

El manifest explica que vuit de cada deu catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida i un 65,2% alguna forma de violència sexual. D'altra banda, apunta que un 19,3% de les enquestes sobre violències sexuals van reportar haver patit una agressió a l'espai públic.
Per aquest motiu, enguany el manifest posa èmfasi en aquestes violències que passen a l'espai públic. "Volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom", reivindica. El text demana trencar tots els silencis i tenir totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències en l'espai públic.

A través d'aquesta declaració, les administracions s'han compromès a dedicar tots els esforços i recursos per garantir que els espais siguin segurs i les vides de les dones siguin lliures. També a abordar totes les formes de violències masclistes, treballar per garantir els drets de les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes i continuar impulsant programes de masculinitats alternatives, entre d'altres.

Ser "actius" davant del problema

En una atenció posterior als mitjans de comunicació, la consellera d'Igualtat i Feminisme ha afirmat que és "imprescindible" el consens polític, institucional i social per abordar aquesta problemàtica. Menor ha demanat la implicació de tota la societat per fer visibles també les "violències invisibles" del dia a dia, que estan arrelades i "tolerades" socialment. Per això, la campanya d'enguany fa una crida també a aquells homes "que se senten incòmodes" amb aquestes comportaments masclistes, a qui ha animat a denunciar. "El feminisme no és només cosa de dones", ha dit Menor.

De la seva banda, la regidora de Feminismes de l'Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, ha reivindicat especialment la necessitat de garantir espais lliures i segurs per a les dones ja que ha afirmat que han de poder fer vida normal en aquests espais. En aquest sentit, ha assegurat que aquest és un dels àmbits on les administracions poden "i han d'incidir". Amb tot, ha demanat també no mantenir-se "impassibles" davant d'aquesta realitat.

Per últim, la presidenta delegada de l'àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona, Raquel Albiol, ha valorat que tot i que les xifres apunten que 8 de cada 10 dones han patit violència masclista, la realitat és que la totalitat del col·lectiu en patirà al llarg de la seva vida. "Hem de continuar fent polítiques actives però sense la implicació de tothom no podrem erradicar aquesta xacra que afecta a la meitat de la societat", ha declarat.