"A l'escola ens deien els fills dels funeraris"

Barcelona

Tots podem recordar què teníem sota l'edifici on vivíem de petits, si és que vivíem en un edifici. Podia ser una papereria, una caixa d'estalvis, un pàrquing, una residència d'avis o un taller de cotxes. Però com hauria estat si sota de casa el que hi havia era una fusteria on es feien fèretres i taüts de tota mida?

Aquest és el cas dels germans Ventura, en Joan i en Josep, que han crescut tota la vida envoltats de fèretres, flors i esqueles. Ara, els Ventura són al capdavant d'una de les funeràries més veteranes i potents del mercat, Àltima. Un mercat que ha anat evolucionant moltíssim en els 300 anys de vida d'aquesta funerària i també les cerimònies i les diferents maneres d'enterrar segons les tradicions religioses, que a Catalunya s'han multiplicat amb els anys.

Créixer entre fèretres

De la seva infància, els germans ventura recorden una oficina molt petita amb una porta que, quan l'obrien, apareixia un magatzem de taüts. Eren tres germans i, viure envoltats de fèretres, era el seu dia a dia, part de la feina dels seus pares: "A l'escola ens deien els fills dels funeraris".

De tant en tant, també anaven a l'estació de tren de l'Hospitalet, des d'on arribaven taüts de València i Galícia. "No ho vivíem com un drama ni com una cosa especial", han recordat els germans.

El tabú de la mort

En la seva família, la mort es viu diferent, forma part de la seva normalitat. Ara bé, "no és el mateix el dia a dia que quan tens una defunció propera". Això sí, entenen més els processos i com la mort forma part de la vida.

Com que la mort és tabú, el seu ofici també. Els Ventura consideren que en una societat que només pensa en els èxits, "la mort és un fracàs". Ells creuen que s'ha de parlar de la mort i com es voldrà que sigui la pròpia, per facilitar el dol posterior: "Quan tens una defunció no estàs preparat per prendre bones decisions, s'ha d'informar prèviament. Parlar-ne no és desitjar que les persones es morin". Ells dos, per exemple, ja tenen pensat el seu funeral.

Les diferents maneres del després

Hi ha moltes maneres d'acomiadar-se d'algú. I les noves religions i els nous models familiars n'han portat de noves. Quan els Ventura eren petits recorden dos tipus de fèretres: els més elaborats, de València; i els més senzills, de Galícia. Ara n'han sortit de nous, impensables fa 50 anys com un amb una pissarra per escriure missatges al difunt.

També ha canviat la manera d'enterrar el cos. Actualment, un 60-65% de les persones de ciutats decideixin incinerar, i això fa que els fèretres també es pensin per aquest destí. Moltes persones tampoc volen l'església, ni l'enterrament. Els budistes creuen que no es pot tocar el cos en 72 hores i altres creences que s'ha de netejar amb aigua i sabó.

Cada vegada hi ha més realitats i són les funeràries les responsables d'informar i donar els serveis: "Ens hem d'adaptar a les necessitats de la família i el futur del sector va cap aquí; la personalització".