Xavier García Luque: "El Barça supera la postguerra perquè els seus seguidors no l'abandonen i omplen Les Corts"
El periodista i estudiós de la història del Barça recorda els anys de la postguerra, l'equip de les Cinc Copes amb Kubala, el robatori de Di Stéfano i la creació de la Copa d'Europa
Xavier García Luque: "El Barça supera la postguerra perquè els seus seguidors no l'abandonen i omplen Les Corts"
07:11
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1732715741056/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Els 125 anys d'història del Barça tenen moments de glòria i moments, també, de penúries. Una de les etapes que té totes dues vessants és la postguerra i l'inici de la dictadura franquista, entre els anys 1949 i el 1961. "Hi ha molts alts i baixos. La immediata postguerra és molt complicada per al Barça. És un Barça que no té capacitat per decidir que el presideix. Hi ha un començament molt dur. D'això se'n surt, bàsicament perquè els seguidors no l'abandonen i omplen Les Corts", explica el periodista Xavier García Luque.
El periodista, expert en aquesta època de la història del club i autor de diversos llibres, diu al 'Què t'hi Jugues' que "totes les dades que s'han pogut localitzar després de molts anys de silenci, d'amagar i de fer desaparèixer papers diuen que la intervenció de l'Estat perquè Di Stéfano acabés jugant al Madrid va ser important, decisiva i definitiva".
El Reial Madrid va evitar que Laszi Kubala i Di Stéfano acabessin jugant junts al Barça, una dupla que hagués pogut dominar Europa. Tot i això, el periodista explica que "Di Stéfano tenia molt mal caràcter, no era un personatge fàcil. Era dur, si el pegaven s'hi tornava. Era un jugador complicadíssim. Li haurien permès això al Barça? No ho sabrem mai. Al Madrid no el van expulsar mai. Que era un jugador sensacional i que hauria millorat moltíssim al Barça és evident".
En relació al poder que pren el Reial Madrid en l'època franquista, García Luque assenyala un personatge concret: "A l'època de Santiago Bernabéu, el Madrid va saber moure's allà on el règim li permetia. I si podia col·locar un soci de president de la Federació, el posava. I si podia tenir dirigint el comitè d'àrbitres a exjugadors o exsocis, se n'aprofitava. Això li donava una capacitat de moviment impressionant. Dins la directiva, Bernabéu tenia personatges clau, ho tenia tot molt ben estudiat i en va treure molt profit".
La distància que existeix avui entre les Champions League del Barça i les del Madrid no s'entén sense la decisió inicial. Sense el rebuig del club barcelonista a participar en la primera edició de la Copa d'Europa, la Champions d'avui. "El Barça comet un error absolut en no interesar-se per la Copa d'Europa, que en aquell moment no sabia si seria tan important. Però la història ens ensenya que sí, que va ser la gran competició europea", diu García Luque. "La Copa d'europa revoluciona completament els historials dels clubs i adquireix una gran importància pel règim franquista, en un moment on no hi ha victòries per a l'esport espanyol. Que el Madrid es proclami campió d'Europa i l'admiri tothom, pel règim era molt important".
Adrià Soldevila
Redactor de Deportes de SER Catalunya. Cubriendo la información del FC Barcelona desde 2014. Es autor...