Sociedad

L’eòlica marina al Cap de Creus perjudicaria 135 espècies vulnerables

Així ho revela un estudi de la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Institut del Mar. És la primera vegada que un equip científic avalua els possibles efectes dels parcs flotants al Mediterrani

Imatge dels molins flotants al mar / Cedida UdG

Girona

Un estudi dut a terme per experts en ecologia, biologia marina i enginyeria de la UdG, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) conclou que l'eòlica marina prevista al golf de Roses perjudicaria fins a 135 espècies vulnerables. L'equip de científics ha analitzat per primera vegada els possibles efectes d'aquesta tecnologia sobre la biodiversitat marina del Mediterrani, centrant-se en els projectes previstos en aquesta zona. Els resultats s'han publicat recentment a la revista científica 'Marine Policy'.

Sota el títol "Assessing the Potential Impacts of Floating Offshore Wind Farms on Policy-Relevant Species: A Case Study in the Gulf of Roses, NW Mediterranean", l’article destaca la necessitat d'equilibrar la descarbonització amb la preservació de la biodiversitat marina.

L’estudi avalua per primera vegada al Mediterrani els possibles impactes de l’eòlica marina sobre les espècies sensibles i rellevants per a les polítiques de conservació nacionals i internacionals. En total, es van identificar 135 espècies sensibles rellevants per a les polítiques de conservació potencialment afectades per l’eòlica flotant, algunes de les quals tenen un paper crucial en l’estat ambiental de les aigües marines, segons el definit per la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina i els objectius de l’estratègia de biodiversitat de la UE per al 2030.

La mostra estudiada està inclosa en els catàlegs nacionals de protecció d’espècies de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus de la normativa europea i la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i en els convenis internacionals per a la protecció de la flora i la fauna de Barcelona, Berna o Washington.

La primera fase de l'estudi ha consistit en identificar i avaluar els principals factors d'estrès ambiental associats amb els parcs eòlics marins flotants. En segon lloc, utilitzant la metodologia d’Avaluació d’Impacte Generalitzat (Generalized Impact Assessment), es van avaluar els impactes d’aquests factors sobre les espècies sensibles tenint en compte l’extensió temporal i espacial del factor d’estrès i la sensibilitat de les espècies a cada factor. Finalment, es va identificar com les tecnologies proposades en els diferents projectes de parcs eòlics flotants a l’àrea d’investigació estan relacionades amb les pressions que afecten les espècies estudiades.

Arran d’aquesta investigació, s’ha descobert que els principals grups taxonòmics afectats per l’eòlica marina flotant al Mediterrani nord-occidental són els mamífers marins, com el dofí mular; aus marines, com la baldriga balear i la gavina capnegra; elasmobranquis, com la tintorera o tauró blau, i macroinvertebrats bentònics, com ara esponges i mol·luscs. Entre els factors d’estrès identificats hi ha el soroll, les vibracions i la pèrdua i el dany a l’hàbitat.

En aquest sentit, l’estudi subratlla la necessitat de recopilar més dades 'in situ', fer estudis específics d’espècies i analitzar els ecosistemes veïns per comprendre millor els efectes dels parcs eòlics flotants sobre la biodiversitat marina. El grup d’investigació conclou també que és essencial evitar aquests impactes per equilibrar la descarbonització de l’economia amb la preservació dels ecosistemes marins i, especialment, les zones d’alta biodiversitat com el Golf de Roses i el Cap de Creus.

L'investigador predoctoral i primer autor de l’article, Paul Wawrzynkowski, remarca que la investigació "revela els impactes que poden tenir les tecnologies dels parcs eòlics marins flotants sobre espècies prioritàries per a la conservació al mar Mediterrani, utilitzant el Golf de Roses i el Cap de Creus com a cas d’estudi".

La investigació forma part del projecte BIOPAIS, coordinat per la UdG i l’ICM-CSIC, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea-Next Generation EU.