La història de Montserrat: un mar caribeny, una Moreneta que no era moreneta i la resiliència d'un monestir

Barcelona

Un mar del carib amb sirenis, una Moreneta que es va tornar fosca i la resiliència d'un monestir. Tot això s'amaga darrere la muntanya de Montserrat. Un indret que desperta interès a tothom: geòlegs, historiadors, devots, agnòstics, turistes i autòctons. És per això que Història National Geographic ha dedicat a Montserrat una edició especial de 200 pàgines que explica tots els secrets que s'hi amaguen darrere.

És el primer número que es fa en català perquè el tema "d'alguna manera ho demanava". Ho ha explicat la sotsdirectora de l'àrea d'Història National Geographic, Mònica Artigas qui, juntament amb el director d'història, Josep Maria Casals, han pujat a Montserrat amb l'equip del Balcó per desgranar aquesta edició de Montserrat.

Muntanyes sorgides d'un mar caribeny

Després de pujar unes quantes escales s'aprecia la naturalesa de les muntanyes que els romans no van veure —o van ignorar—. El que ara s'eleva en un paissatge únic abans era mar, amb espècies caribenyes com coralls i sirenis. Fa 40 milions d'anys era l'oceà Atlàntic el que ocupava aquesta zona, i en fa 36 milions, les muntanyes es van aixecar, deixant aquest espai on ara s'alça la serralada com un llac salat que es va anar evaporant. Tot això és el que explica en Josep Maria Casals, qui també ha destacat que van ser els "rius actuals els que van erosionar i modelar el relleu de Montserrat".

L'especial del National va, per tant, molt més enrere dels 1000 anys de Monestir. Artigas ha destacat que si bé la iniciativa va engegar-se pel mil·lenari de Montserrat, han volgut també viatjar fins a l'origen d'aquest paisatge únic: "És una manera de conèixer millor el territori i de trobar la singularitat de per què tot va començar aquí".

Una Moreneta que no era moreneta

Després de les muntanyes toca passar a veure la Verge de Montserrat; la Moreneta. Una figura que Casals ha vist "igual que sempre" però diferent al segle XIX. "Si estiguéssim l'any 1822 no la veuríem així", ha apuntat. La figura actual només conserva el cos i el cap de l'original, les extremitats i el nen Jesús es va posar a posteriori, en les reconstruccions posteriors.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ampliar

Cerrar

A banda, Casals també ha destacat que la Moreneta no era negra com ara: "En el seu origen no era moreneta, estava feta d'àlber blanc i pintada amb pintura". Una pintura que contenia plom i que, amb el temps, es va anar oxidant i adquirint una tonalitat més fosca, tot i que no tant com actualment: "El color negre d'ara és molt més tardà", ha subratllat el director d'història.

La resiliència de Montserrat

Vista la Moreneta, en sortir, hi ha el claustre gòtic, que només se'n conserva mig després de l'explosió del 1812. Un símbol de la resiliència d'aquest espai, símbol d'una "comunitat que ha volgut mantenir-se viva durant molt de temps", ha destacat Casals, qui ha afegit que Montserrat hagués pogut desaparèixer moltes vegades al llarg de la història.

Primer va ser la Guerra de la Independència, que va portar amb ella un incendi i una explosió. Després l'època de la desamortització, que va obligar els monjos a deixar de ser monjos i només un es va quedar custodiant muntanya i monestir. La Guerra Civil va atacar Montserrat pel costat del catalanisme, ja que s'havia posicionat com a model del catolicisme catalanista.

"L'han cremat, l'han fet volar, han fet fora els monjos i l'han intentat incorporar en una altra ordre, però sempre se n'ha sortit, em sembla admirable, és com anar contra el curs de la història", ha sentenciat.