Immigrants i imprescindibles (Capítol 7): Riders

Barcelona

"Vaig caure de la bicicleta i em vaig trencar la mà esquerra. El titular del compte m'acomiadarà si no treballo i no sé com pagaré l'habitació". És el testimoni de l'Obaid, un noi tunisià de 22 anys que al matí estudia a la universitat i a les tardes i a les nits fa entregues a domicili per Barcelona. Ell no té permís de treball i lloga el compte de repartidor a una altra persona. "60 % dels ingressos per mi i la resta pel titular del compte", explica. Normalment, s'endú entre 30 i 50 euros al dia. "És una feina de merda", afegeix.

Com l'Obaid, cada vespre un grup de nois i homes es concentra al voltant dels establiments de menjar ràpid davant de la Sagrada Família. Carreguen motxilles de color groc i van cadascú amb la seva bici o patinet. Portaran menjar fins a alguna casa més o menys propera. Si plou, cobraran més. Si rebutgen comandes, un algoritme els castiga. Si treballen de pressa, tenen premi. Són riders de Glovo. I segons dades de la mateixa empresa als quals ha tingut accés la SER, dos de cada tres són immigrants.

Ampliar

Cerrar

El pes dels treballadors nascuts fora d'Espanya és menor en empreses del mateix sector que operen amb un model treballadors assalariats. A JustEat un 40% dels repartidors amb contracte laboral indefinit són immigrants. A Glovo, que -segons ha acreditat la Justícia en diverses ocasions- segueix un model de falsos autònoms, els repartidors immigrants arriben al 65%.

Subcontractació de riders en situació irregular

Més enllà de les estadístiques oficials, també hi ha moltes persones migrants en situació irregular que lloguen el compte a un altre repartidor perquè és l'única manera que tenen de poder guanyar diners. "Quan vius en un lloc on hi ha persones que se les denomina il·legals, el que fan aquestes empreses que no els dona l'Estat. És l'oportunitat de sobreviure", lamenta Núria Soto, portaveu del sindicat Riders x Derechos. "A canvi de què? Dels seus drets laborals i de la sobreexplotació".

"Vaig arribar i de seguida vaig començar a treballar de repartidor. És l'única feina que hi ha per les persones indocumentades", assenyala en Jeffrey, nascut a Colòmbia, que està esperant els tràmits per regularitzar la seva situació. "Faig deu o onze hores, tot el dia al carrer", comenta. "Si descanso un dia, m'arruïno la setmana. Necessito els diners".

En Leo té 21 anys, és de Veneçuela i està a punt de ser pare. "Per ara no tinc papers, però no m'agrada estar-me a casa sense fer res. Prefereixo treballar sense documents, que robar o fer mal a altres persones", explica. "Treballo com a il·legal, però treballo honradament", recalca. Abans de marxar disparat cap a un Five Guys, comenta que, un cop neixi la seva filla, es podrà permetre parar de treballar una setmana o dues, com a màxim, abans de tornar a sortir al carrer a repartir amb el patinet.

Ampliar

Cerrar

El fundador de Glovo, investigat per un delicte contra els treballadors

Aquesta setmana declara com a imputat el català Òscar Pierre, fundador i CEO de Glovo, en un cas penal obert al jutjat d'instrucció 31 de Barcelona. La Fiscalia es va querellar fa uns mesos contra Pierre per un delicte contra els treballadors, arran d'un informe de la Inspecció de Treball que revelva que molts repartidors encara són falsos autònoms. Ara, el jutge ho està investigant.

El 2020, una demanda laboral de diversos riders va acabar al Tribunal Suprem, que va determinar que eren falsos autònoms i obligava l'empresa a contractar-los. Aquella sentència va provocar l'aprovació de la llei Rider, que va posar negre sobre blanc que els riders han de ser treballadors. Des de llavors, jutges de tot l'estat han resolt demandes amb sentències que obliguen a la contractació.