Sociedad

Toresky, el rebel que va popularitzar la ràdio

Un documental produït per Caixaforum+ i LACOProductora recupera la figura del locutor clau en els primers anys de Ràdio Barcelona

Toresky, el prodigi de la imaginació

Toresky, el prodigi de la imaginació

02:25

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1733233791802/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

Res feia preveure a casa dels Torres Vilata, que el petit Josep, nascut el 9 de juliol de 1887, tindria un destí diferent d'heretar i fer encara més gran el negoci de llautó del pare. I encara que hi va treballar durant uns anys, sempre que tenia ocasió, Josep Torres trencava amb la rutina horària de la fàbrica i organitzava petits espectacles d'humor, cant i ball en què participava bona part de la plantilla. La mort del pare i els canvis en el mercat, enfonsen la companyia i Torres, perseguit pels seus deutors, decideix marxar a Cuba i provar sort com a artista. A casa va deixar la seva dona i un fill de pocs mesos.

Després de molt voltar i de provar diferents fórmules i d'estrenar un nom artístic, Toresky troba el seu camí i triomfa amb un espectacle de transformisme en què interpreta desenes de personatges, canviant de vestuari i de veu. Una habilitat, que va aprofitar i desenvolupar anys més tard en la seva trajectòria com a locutor en la novíssima Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions l'any 1924.

Toresky i Miliu, el primer fenomen de masses de la ràdio

El seu talent ajuda a fer més amena una publicitat per paraules que ocupava bona part de la programació. Un bon dia, s'inventa un nen de 8 anys tan creïble, que el llavors director de l'emissora el renya per deixar entrar a l'estudi persones externes a la ràdio. El duo de Toresky amb Miliu -que anys més tard tindria altres versions com la formada per Fernando Delgado i Manolito Gafotas o a parella de Xavier Sardà i el Sr Casamajor- genera el primer fenomen fan de la ràdio en una societat molt necessitada d'il·lusió. Toresky aprofita la seva popularitat per organitzar causes solidàries: recull diners per enviar aparells de ràdios a presons, hospitals i asils. Més endavant serien mantes, menjar, joguines. Tot per intentar tornar a la ciutat una part de l'estima que ell rebia.

El documental dirigit per Cosima Dannoritzer, descriu la vida de Toresky com “una història de rebel·lia, d’una persona que es nega a encaixar en la tradició familiar de portar una empresa i decideix lluitar pels seus somnis, pagant-ne un preu, però convertint-se en un innovador”. Al llarg del documental, Dannoritzer també destaca l’impacte positiu que la ràdio va tenir en la societat de l’època: “la població del país no sabia llegir, però la ràdio els va permetre accedir no només a informació nua i crua, sinó també a esdeveniments socials o culturals que haurien quedat completament fora de l’abast de molts sense aquest mitjà”.

"Ell ho va començar tot"

Figures destacades del món de la ràdio i la comunicació i familiars de Toresky ajuden a reconstruir la trajectòria i la importància de les aportacions de Toresky. La locutora Rosa Badia subratlla que amb ell va començar la tradició solidària de la ràdio. "Això forma part de l'ADN de Ràdio Barcelona i encara és viva avui. El Cap nen Sense Joguina, la marató solidària del dia de reis es fa cada any des de l'estudi Toresky. Perquè ell ho va començar tot".

Els humoristes i presentadors Juan Carlos Ortega i Andreu Buenafuente, reconeixen al documental la influència de Toresky. Elvira Lindo, escriptora i creadora de Manolito Gafotas; l'escriptor Marià Veloy, l'historiador del teatre Adolfo Ayuso i experts de la història de la ràdio com Rosa Franquet i Armand Balsebre són altres de les veus que escoltem a una cinta que també ha recollit el testimoni de dos familiars del desaparegut Toresky: Montserrat Vilar Francolí i Jaume Francolí Sicart, que comparteixen amb els espectadors els àlbums on l'artista recollia els detalls dels seus viatges i dels seus espectacles. El treball ha permès també recuperar fotografies i retalls de premsa de l'època que han completat la documentació que es tenia a l'arxiu sonor i fotogràfic de Ràdio Barcelona.

Toresky va morir el 10 de maig de 1937, després de ser segrestat i retingut durant dies per algun dels bàndols enfrontats en la Guerra Civil. L’estrena i presentació del documental que es pot veure a la plataforma Caixaforum+ forma part dels actes de celebració del Centenari de la SER, que reconeix el llegat de figures que van establir les bases de la comunicació moderna.

"Com és possible que no en sabéssim res?"

En el col·loqui posterior a la presentació del documental, hi han intervingut els periodistes Antoni Bassas, Rosa Badia, Anna Puigboltas i Pablo Tallón, conduïts pel director del centenari de Ràdio Barcelona, Jaume Serra. Tots quatre han coincidit en assenyalar el desconeixement que ha envoltat, almenys fins ara, el personatge de Toresky. "Aquest nom m'ha acompanyat tota la vida. Com és possible que no en sabéssim res?" s'ha preguntat Badia. En el mateix sentit s'ha expressat la directora del Balcó: "Em sento avergonyida de treballar a la ràdio i no haver-ne sabut pràcticament res fins ara". Els periodistes han felicitat la directora del documental, i han conversat, durant més de mitja hora, sobre la figura de Toresky.

En relació amb la ràdio, Bassas n'ha destacat "la credibilitat" i les audiències dels programes matinals del mitjà: "Són extraordinàries". Durant el col·loqui també s'ha debatut sobre el futur de la ràdio. "La gent jove ens demana que fem bona ràdio" ha explicat Serra. També de la companyia que ha fet, i fa, el mitjà. "La gent ens fa confiança, ens truquen, ens escriuen. És una de les coses més meravelloses que ens poden passar" ha reconegut Tallón.

Soledad Domínguez

Soledad Domínguez

Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00