Les matemàtiques, la gran pedra a les sabates dels alumnes catalans

Barcelona

Els alumnes catalans obtenen en la darrera edició de l'informe TIMSS una puntuació mitjana de 489 punts, 100 punts per sota dels millors classificats que són els coreans i els japonesos. Això suposa que tornem a la casella de sortida de l'any 2011, el primer en què es van fer les proves i on vam obtenir la mateixa puntuació. En ciències, els resultats són igualment mediocres: la mitjana dels estudiants catalans d'entre 8 i 9 anys se situa als 502 punts, per sota dels resultats de l'OCDE, la Unió Europea i també del conjunt d'Espanya. En aquest cas, el resultat és el pitjor registrat des que Catalunya va començar a participar amb mostra pròpia en aquesta avaluació internacional promoguda per l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA).

A la prova feta el 2023 van participar 980 alumnes de 4t de primària procedents d’un total de 49 centres educatius catalans.

Catalunya, tercera per la cua en matemàtiques

Els alumnes catalans obtenen en aquesta quarta edició de la prova TIMSS una puntuació mitjana de 489 punts. Són 9 per sota de la mitjana espanyola i 25 per sota de la mitjana de la Unió Europea. En el context de l'estat, només 9 comunitats autònomes han participat en la prova que es va fer durant l'any 2023 amb una mostra d'alumnes ampliada. D'aquestes Castella i Lleó, Astúries i Madrid són les tres que obtenen millors resultats, amb una mitjana d'entre 519 i 522 punts. A la cua trobem Catalunya amb 489 punts, Canàries amb 485 i Balears, amb 473 punts de mitjana.

Si ens fixem en el rendiment dels alumnes catalans, un 11,9 % dels alumnes que van participar en la prova es situen en el nivell més baix de competència i un altre 29,9% en el nivell baix. A la franja alta, la dels alumnes amb rendiment alt o avançat, per contra, no arribem al 20 % dels estudiants.

Rendiment mediocre també en ciències

En el cas de les ciències, els estudiants catalans de quart de primària obtenen una mitjana de 502 punts, 24 per sota de la mitjana de l'OCDE i 11 per sota de la mitjana de la Unió Europea. Al capdavant de la llista de països amb millors rendiments trobem de nou Corea, amb 583 punts, seguit de Turquia amb 570 i del Regne Unit, Japó, Austràlia i Polònia que empaten a 550 punts.

Si ens comparem amb la situació a la resta de CCAA, Catalunya se situa de nou en la franja baixa de les regions que han participat en la prova. Astúries, Galícia i Castella i Lleó són els tres territoris on els alumnes obtenen una mitjana més alta, d'entre 525 i 528 punts. I Catalunya, Canàries, Balears i Andalusia són per aquesta ordre les 4 que tanquen la llista. Euskadi, Extremadura o la Comunitat Valenciana no han participat en les proves.

De nou en aquest camp tenim més alumnes a la franja baixa o molt baixa de rendiment, on hi ha un 34 % d'infants. A la franja excel·lent només trobem a un de cada quatre.

La Generalitat admet "neguit" davant dels resultats

El Departament d'Educació i FP assegura en una nota que "confia a millorar" els resultats en les competències científico-matemàtiques de l’alumnat de l’etapa obligatòria.

La presidenta del Consell Superior d’Avaluació i directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Mercè Andreu, ha subratllat que la conselleria ja ha pres mesures per capgirar aquesta situació. "La tendència és negativa, però els canvis en educació necessiten temps i els resultats no s’obtindran d’un dia per l’altre. Hem abordat aquest problema des de molts vessants, però focalitzem els esforços en la formació dels docents i millorar l’anàlisi dels resultats”.

El Departament d'Educació i Formació Professional ha posat en marxa aquest curs el Programa Florence que facilita estratègies i formació als centres per millorar la competència matemàtica de l’alumnat de l’etapa obligatòria i que els anima a utilitzar les hores de gestió autònoma per reforçar aquesta matèria. A més, la consellera Niubó va avançar al Parlament que el Departament està treballant amb les universitats per tal de posar en marxa dos postgraus que permetin aprofundir en les competències docents de matemàtiques. En ambdós casos, el Departament d’Educació i FP finançarà les places, sota el compromís dels participants d’acabar el postgrau i entrar a la borsa de formadors.