La faula catalana inspirada en la Rebel·lió d'Orwell

Barcelona

'Rebel·lió a la granja', de George Orwell, ha estat un dels referents de les faules. La trama: uns porcs de la granja del senyor Jones que, farts de ser maltractats es rebel·len i expulsen al granger, però poc després el porc líder, en Napoleó, acaba sent un tirà despiadat i cínic. Era un retrat de la Rússia postrevolucionària.

L'obra d'Orwell ha estat inspiració d'il·lustracions, ràdio i cinema. I ara de 'Bèsties', la faula del periodista, John Carlin i l'il·lustrador Oriol Malet. Una sàtira protagonitzada per animals que, inevitablement, evoca la granja dels animals d'Orwell; uns porcs derrotats per unes cabres revolucionàries que quan entren a palau es corrompen i acaben pitjor que aquells odiosos porcs tirànics que van destronar. I el poble, altre cop, decebut i empobrit.'Bèsties', editada per Comanegra, també va de revolució i postrevolució, de poder i corrupció, de tirans i, sobretot, de com s'esguerra l'esquerra quan arriba al poder.

Un tema universal

'Bèsties' és una sàtira i com a tal té un "objectiu moral i polític". Carlin, l'autor de la història, ha insistit que si bé la història té un fons implícit, el de Nicaragua, és també una "història universal que es pot aplicar des de l'inici de la humanitat", fins i tot a casos dins de Catalunya i Espanya. A més, com a sàtira, pretén deixar una lliçó moral i fer veure que el que passa no és bo: "Tot i que són animals, descriu una cosa profundament humana, però portada a l'extrem".

Malet, qui ha posat cara als personatges, ha afegit que els temes que s'hi parlen "interessen a qualsevol persona del carrer". Tot i la geopolítica i la història que porta 'Bèsties', és un toc d'atenció per no oblidar la condició humana: "El que volíem era que no fos necessari saber res de Nicaragua perquè s'entengués el que estàvem explicant".

Una premonició

'Bèsties' acaba amb una imatge d'una dona movent els fils d'un titella. Ella és Rosario Murillo; ell, Daniel Ortega. Carlin, qui és expert en Nicaragua, ha apuntat que era bastant clar que qui "portava els pantalons i les pistoles no era el president, sinó la vicepresidenta". La direcció que estava prenent la política nicaragüenca era bastant clara, però en l'última setmana hi ha hagut un canvi de Constitució al país que posiciona a Murillo com a copresidenta: "Ens vam anticipar bé", ha admès Carlin.

La feina darrere

Carlin i Malet necessiten estar "en presència, a pocs metres l'un de l'altre" per començar a treballar. Primer dissenyen l'estructura i a poc a poc van construint diàlegs i il·lustracions. Una de les primeres decisions va ser quins animals serien els protagonistes. Els porcs ho tenien clar; les cabres, revolucionàries, va ser fruit d'un comentari d'en Carlin dient que era l'animal per excel·lència de Nicaragua. "Que no se'n parli més", va decidir l'il·lustrador, i així van començar a treballar.

"Vaig fer una vintena de planes completament acabades, les vam posar damunt la taula i vam veure quines funcionaven", ha explicat Malet. Ell agraeix la llibertat de treballar sense una guia de quin dibuix ha d'anar a cada pàgina i amb quin diàleg. Primer crear, després veure "cap a on ha de tirar la història".