La veu més veterana amb el periodista més novell de Ràdio Barcelona
En Sergi López, amb més de 40 anys d'experiència a Ràdio Barcelona i Pol Valero una de les darreres incorporacions de la casa, conversen sobre aquest mitjà que tant estimen
La veu més veterana amb el periodista més novell de Ràdio Barcelona
29:48
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1733311632482/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Ens trobem amb una altra entrega de Converses de Ràdio, en el marc del centenari de Ràdio Barcelona, però aquest cop, és una mica diferent de totes les altres, perquè els dos participants continuen actius treballant en aquesta casa, en Sergi López des de fa més de quatre dècades i en Pol Valero amb un any i escaig.
Tots dos periodistes treballen junts a la redacció d'informatius, Valero va entrar per ocupar la plaça de redactor d'economia, ocupada prèviament per López durant dotze anys.
"Un cop entres aquí a treballar, veus que tot és molt diferent de com ho veus com a oient, com funcionen els cicles de la informació, i per qui és la gent que està produint les notícies, al final dels trenta o quaranta segons què s'expliquen d'una notícia, hi ha algú que li ha dedicat tot un matí, a fer-la i es pacta com es titularà, com s'enfocarà, a qui es trucarà per explicar-la, i això quan ho escoltes des de fora per molt que t'agradi, no t'ho imagines", explica Valero.
Tothom pot arribar a caure
Quan entres a treballar com a redactor arribes a conèixer a personalitats molt importants, algunes d'elles poder arribar a estar idolatrades i quan accedeixes a elles et pots emportar grans sorpreses.
"Durant el procés tothom tenia molt interès per la política, però quan ho veus des de fins, és decebedor, perd tot el glamur, veus que són persones com nosaltres que fan el que poden", detalla Valero.
"Les persones que vaig conèixer fa molt de temps les recordo, en aquell moment no vaig valorant prou a qui estava coneixent, com a Salvador Dalí que vaig tenir l'oportunitat de conèixer quan ja estava molt malalt, va ser el meu primer contacte amb la inseguretat que comentàvem de les persones que tenim en un pedestal. O també vaig estar a casa de Montserrat Caballé, asseguda al meu costat o fer-li una entrevista Marta Ferrusola a l'habitació de matrimoni", confessa López.
La primera vegada on López va tenir contacte amb la casa reial, li van fer com és habitual una revisió del material que portava, entre ells, la gravadora, i li van fer posar en marxa per comprovar que l'aparell no portés cap artefacte, la seguretat havia de ser absoluta.
"Era realment peculiar, va haver-hi una ocasió durant els atemptats de l'Hipercor, un dels fets més greus de la història de Barcelona, en aquell moment el Rei estava fora d'Espanya, i va fer una escala a l'aeroport del Prat, per tal de poder donar el condol a les autoritats catalanes i població, els mitjans que estàvem cobrint l'acte, vam pensar que el rei sortís i ens digués unes paraules, el responsable de comunicació ens va confirmar que el rei sortiria i s'aturaria davant la premsa per dir unes paraules, però no podíem preguntar res, i així va ser, però quan el rei va sortir, ens va mirar, i no ens deia res, i finalment un company de RNE va preguntar-li directament", explica López
Els fantasmes de Ràdio Barcelona, ¿mite o realitat?
És conegut per molts que a l'edifici del carrer Casp han succeït fets inexplicables per la lògica humana, en Sergi en coneix algunes anècdotes: "El noi de seguretat que estava a la porta, tenia una centraleta, que quan aixecaves el teu telèfon de redacció s'encenia una llum des d'on es veia d'on s'agafava el telèfon i aquell home, una nit va començar a veure com s'encenien moltes llums quan no hi havia ningú a la redacció, van portar a una vident a l'estudi d'informatius i va confirmar que hi va notar vibracions estranyes", explica López
Se'n va parlar molt del fantasma, va qui va veure la seva forma, en López confirma que ell s'ha passat molts anys treballant de nit i entrant el primer a treballar, i reconeix que mai ha vist res, no sap si per resistència als fantasmes o perquè era mentida tot plegat.
Sindicalisme al periodisme: "Perro no come perro"
Valero i López han debatut sobre com els periodistes són capaços d'empatitzar amb múltiples lluites, i posar grans titulars, però quan es parla sobre les condicions laborals dels periodistes, tots fan un pas enrere i els hi costa poder parlar sobre diferents aspectes. López recorda una vaga de treballadors realitzada a la Cadena SER per l'amenaça de fer un segon expedient de regulació, va ser un èxit rotund, i cap mitjà es va fer ressò d'això, i ho ha resumit amb la dita popular de "perro no come perro", confirmant que ningú criticaria el que passava a casa nostra, perquè probablement a casa seva també estava passant el mateix.
Les xarxes socials al món radiofònic
En el món actual, els dos periodistes reconeixen que no només és fer una crònica sobre una notícia per antena, ara tot s'ha de traslladar en diferents formats, com poden ser la pàgina web o les xarxes socials, per així arribar a més públic.
"Hi ha més persones que poden ser emissors d'un missatge, hi ha més gent que es pot creure periodista o comunicadora, i explicar coses sense seguir el procés de verificació i contrast que nosaltres tenim molt arrelats a l'hora de fer una notícia, plataformes com Twitter pot ser perjudicial si tothom pot ser emissor i no hi ha cap manera de contrastar les coses que ens diuen", diu Valero.
Amb el suport de Abertis
Andrea Ruiz García
Graduada en Medios Audiovisuales por la Universidad Pompeu Fabra y Máster en Social Media. Realizó prácticas...