Immigrants i imprescindibles (Capítol 8): Paletes
Un 39% dels treballadors del sector de la construcció són nascuts fora d'Espanya, una xifra que es dispara quan es posa el focus només als peons i paletes
Immigrants i imprescindibles (8): Paletes
04:07
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1733741238466/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Un 39% dels treballadors del sector de la construcció són immigrants, segons un informe del sindicat Comissions Obreres. És una xifra superior a la mitjana de l'economia catalana, on les persones nascudes fora representen un 26% dels treballadors. No obstant això, el percentatge es dispara si ens fixem només en els peons i els paletes. "S'accentua per sobre del 70% a les feines de mà d'obra", apunta Carlos del Barrio, responsable de l'Àrea d'Acció Sindical de CCOO a Catalunya.
Al sector de la construcció hi ha, d'una banda, grans empreses contractistes amb empleats molt qualificats, sobretot enginyers. El seu principal objectiu és obtenir licitacions. D'altra banda, hi ha les empreses subcontractades a qui s'externalitzen les tasques més dures. En aquestes darreres és on es detecten més casos d'explotació i de treballadors en situació administrativa irregular.
El conveni col·lectiu del sector de la construcció a la província de Barcelona marca un salari de 25.000 euros a l'any per un peó. "Els treballadors, que normalment són migrants, potser perceben 25.000 euros, però ho fan a força de treballar sis o set dies a la setmana i dotze hores diàries. Aquest és el principal problema d'aplicació del conveni col·lectiu", lamenta Del Barrio.
Jornades llargues i molta calor
"Fa gairebé 26 anys que estic aquí treballant a la construcció. He pagat els meus impostos, les cotitzacions a la Seguretat Social. He contribuït al sistema econòmic i, igual que jo, molts més immigrants". Paraules d'en Mhamed Jmil, peó de la construcció nascut al Marroc, que vol desmentir els discursos xenòfobs que proliferen actualment.
Ell és llicenciat en Economia, però no va poder convalidar el seu títol a Espanya i s'ha guanyat la vida a Barcelona fent tota mena d'obres. "Necessitava feina urgent per mantenir la meva família i la construcció era l'opció accessible".
En Mhamed explica que és una tasca dura, sobretot a l'estiu. Ell i molts dels seus companys de certa edat arrosseguen dolors crònics derivats del desgast de la feina. El seu fill, que estudia a la universitat, no vol ni sentir a parlar de seguir els seus passos. "Quan arribo a casa i explico com ha anat el dia, el meu fill em diu: Pare, jo això no ho aguanto".
Les persones darrere la Sagrada Família
A banda d'aixecar cases, asfaltar carreteres o reparar edificis, els treballadors immigrants també estan darrere de la construcció dels monuments més emblemàtics de les nostres ciutats. Un exemple és la Sagrada Família, on treballadors de moltes religions diferents coincideixen a la construcció d'un temple cristià.
L'Alberto, nascut a l'Equador, s'enfila cada dia per col·locar els blocs de pedra, de moltes tones, que formen les columnes. "Estem a dalt de tot, gairebé a 140 metres d'altura. Posem els esglaons i pedres dels murs, que pesen molt", explica. "La família i els amics em pregunten quan acabarem. Em diuen que tindré feina per tota la vida, pels fills i pels nets".
En Lhou, nascut al Marroc, assenyala que molts amics seus del sector voldrien tenir feina a la Sagrada Família, com ell, que treballa en el forjat de l'estructura. "Aquí és millor. L'obra està neta i hi ha molta seguretat". Afegeix, això sí, que una de les coses més complicades de la seva feina és comptabilitzar les obres amb l'allau de turistes que entren cada dia a la basílica.