Els rectors catalans carreguen contra Ayuso per ofegar les universitats públiques

Barcelona

Els rectors de les quatre universitats públiques de l'àrea metropolitana de Barcelona catalanes carreguen contra l'estratègia del govern de Díaz Ayuso d'ofegar les universitats públiques de la Comunitat de Madrid. Segueixen amb "profundíssima preocupació" les notícies sobre l'infrafinançament dels campus madrilenys i la mobilització dels seus homònims, que en els darrers dies han alertat que la situació econòmica dels centres és "critica". La Comunitat de Madrid ha previst un increment del pressupost del 4,2% de cara al 2025, que es tradueix en 47,3 milions d'euros, molt per sota dels 200 milions que els rectors madrilenys consideren indispensables "per garantir la sostenibilitat i la qualitat".

En declaracions a la SER, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia constata que sobretot a la Comunitat de Madrid, però també a altres comunitats autònomes, s'està obrint pas una estratègia política que parteix "d'un liberalisme desfermat", que "menysté el paper transformador que té la universitat pública". "No passa només a Madrid, però allà és tan impúdic que ofèn", diu Guàrdia.

"Està en joc l'ascensor social"

També en declaracions a la SER, el rector de la politècnica de Catalunya, Daniel Crespo diu que sense un sistema públic d'educació superior, persones amb talent, però amb recursos limitats, no arribarien mai a la Universitat. Crespo, que va començar a treballar amb 14 anys i que va simultaniejar feina i estudis, avisa que si el país es decantés per un sistema d'universitats privades, "estaríem renunciant al mecanisme d'ascensor social" que possibilita el sistema públic d'educació superior. "Jo el vaig agafar fa 50 anys i em sabria molt greu" que desaparegués.

El rector de la UAB, Javier Lafuente afegeix una altra preocupació: que la creixent oferta privada acabi posant en qüestió la qualitat de tot el sistema universitari. "Ara tu saps que si contractes un psicòleg, tant és que vingui de la UB o de la UAB, perquè tens garantit que en tots dos casos tindrà una bona formació. Però en un sistema on el que regeix són els resultats econòmics, la docència pot ser qüestionable". Lafuente recorda que algunes de les noves universitats privades han començat a operar sense tenir tots els permisos i validacions necessàries, d'altres volen instal·lar-se en centres comercials i amb tots els informes previs en contra. "En tots els casos, els estudiants tindran un títol que dirà que són enginyers, o psicòlegs, però no tindran la formació i això em preocupa molt".

"És important decidir què és una universitat. Estem en un moment en què molts actors volen apropiar-se del concepte, perquè la imatge pública de la universitat revalora la seva oferta formativa. Però no ens podem permetre que aquest concepte es degradi"

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Les universitats públiques fan el 95% de la recerca

La rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Laia de Nadal veu dos grans perills en l'avenç de les universitats privades. "El primer és efectivament la qualitat del que s'ensenya en alguns d'aquests centres. I subratllo el matís, perquè hi ha alguns agents privats que fa molts anys que hi treballen i que aporten molt al sistema. I l'altre és l'augment de les desigualtats que hi haurà en l'educació superior. S'ha de ser molt ferm políticament en defensa del sistema públic universitari i la Universitat s'ha d'explicar molt i també ser flexibles per respondre a les necessitats que hi ha ara mateix i per reaccionar a la velocitat que ens demana la societat."

El rector Crespo remarca que en el cas de Catalunya, les universitats públiques atenen el 65% de l'alumnat, però fan el 95% de la recerca. "I la Universitat no pot renunciar a la recerca si entenem que el futur del país passa pel coneixement".