La Fundació Bofill proposa que els alumnes amb pitjors resultats facin 4 hores més de classe a la setmana

Barcelona

La Fundació Bofill alerta que les polítiques que s'han aplicat fins ara en l'àmbit educatiu són insuficients per atendre l'actual realitat de les escoles i instituts, que cada cop atenen una realitat més complexa i on el nivell de coneixements dels alumnes ha retrocedit l'equivalent a un curs acadèmic en una dècada.

A l'educació bàsica, segons les dades de 2023 recollides a l'Anuari de l'Educació de 2024, el 27% de l'alumnat es troba en situació de risc de pobresa i el 24% té necessitats educatives per motius socioeconòmics o socioculturals. Una quarta part de l'alumnat és d'origen migrant. I el percentatge d'alumnes amb baix rendiment en comprensió lectora s'ha duplicat entre 2015 i 2024, passant del 15,4% al 29,1%.

Davant aquest panorama, la Fundació Bofill demana que els alumnes amb dificultats i baix rendiment tinguin quatre hores extra de classe a la setmana, mesura per la qual caldria contractar 3200 nous mestres de primària i 2400 professors de secundària. Aquesta hora extra, diuen els autors de l'anuari, podrien repartir-se de dilluns a dijous aprofitant per exemple l'horari del migdia.

El cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre ha explicat que "parlar d'una sisena hora generalitzada és encetar un meló que no toca" però, en canvi, "oferir més horari de suport als alumnes amb més necessitats si ens ho podem plantejar". Els experts de la Fundació proposen focalitzar aquest reforç extra en els 235.000 alumnes que el departament té identificats com a alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE).

Grups classe més petits per matemàtiques a l'ESO

Els autors de l'Anuari proposen també, per tal de recuperar els resultats educatius, que el gruix de les classes de matemàtiques a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) es facin en grups de com a màxim 10 alumnes si parlem de centres de baixa complexitat i un màxim de 5 en centres de màxima complexitat, perquè concentren més estudiants vulnerables.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

"Ens focalitzem en les matemàtiques en aquesta etapa per fer una proposta viable i perquè si compares els resultats dels alumnes en les proves de competències bàsiques a sisè de primària i a quart d'ESO, veiem que el declivi més gran de resultats es concentra en aquesta matèria"- ha explicat Miquel Àngel Alegre. "Si prenem com a referència la cohort d’alumnes que el 2019 cursava 6è de primària i el 2023 4t d’ESO, observem com, d’una banda, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, el 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t".

Demanen igualment ampliar les aules d'acollida a primària i a secundària, incorporant 600 nous tutors per reduir la ràtio de 27 a 18 estudiants nouvinguts per cada tutor i que els centres que concentren més complexitat d'alumnat tinguin una dotació mínima de cinc professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut que formarien part de la plantilla estable.