Ser mare d'acollida: "Li vaig dir que tenia dues mares; una de panxa i una de cor, que soc jo"

Barcelona

La Núria és "mare de cor". És la manera que se li va ocórrer per respondre a la seva filla d'acollida, de vuit anys, quan li parlava de la seva mare biològica. La nena li va dir que li hagués agradat que fos ella qui l'hagués tingut a la panxa: "Li vaig explicar que tenia dues mares, una de panxa i una de cor". La Núria va decidir ser mare d'acollida en un moment de la vida en què es va trobar que podia i volia ser mare i, alhora, volia "retornar alguna cosa a la societat".

La Núria és una de les 787 famílies d'acollida a Catalunya. En tot el territori, hi ha més de 9000 menors tutelats per la Generalitat. Són infants i adolescents que estan temporalment a càrrec de l'Administració perquè la seva família biològica no pot cuidar-los. D'aquests 9000 infants i adolescents, 3600 estan en acollida: vivint amb famílies que, com la Núria, els cuida mentre la seva família d'origen es refà. Per tant, els cuiden de manera temporal. Això suposa un 40% dels menors tutelats. La resta, més de 5000 viuen en centres.

La decisió

La inestabilitat de la vida professional i el no tenir una parella amb qui plantejar tenir fills, va ser que la Núria decidís no ser mare fa uns anys. En un moment donat, amb més estabilitat, va decidir que volia ser mare. L'alternativa biològica no era una opció, i l'adopció es dibuixava llarga i costosa. Va anar a una xerrada de l'Institut Català d'Acollida i Adopcions i va dir-se que ella havia de fer allò: "Hi ha molts nens que estan reclamant una família, doncs fem un match".

Acte seguir, tallers per formar-se i entrevistes per saber si era apta o no, adaptació i una nena a casa. Tenia pràcticament quatre anys i moltes ganes de tenir una família. Només quatre dies després, ja li va demanar a la Núria "em pots dir filla, si us plau?". A la Núria li va sobtar moltíssim, "ella tenia molta necessitat". Ara, l'estrany seria que no li digués mare.

La nena ara té vuit anys i veu el seu pare biològic dues vegades al mes. Tot i que hi ha èpoques de tot, no és fàcil. Veure al seu pare, ha explicat la Núria, aporta "inestabilitat" a la seva filla, però encara "seria pitjor si no el veies", ja que té molta por a l'abandonament que ja ha patit per part de la seva mare d'origen. Quan la Núria es posa malalta, s'enfada, i quan arriba cinc minuts tard li admet que es pensava que no la vindria a buscar. Té molta por de tornar a viure en un CRAE, que la portin a una altra família o que hagi de tornar amb la seva biològica. Fins al punt que deia que no volia créixer. És per això que ara està en acollida permanent, un tipus d'acollida que assegura que visqui amb la Núria fins a la majoria d'edat: "Ella el que no volia era haver de triar".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El judici extern

Quan la Núria va prendre la decisió de ser mare d'acollida la gent li preguntava: "I si te'l prenen?". Ella és molt conscient que la seva filla no és seva. Però no perquè sigui d'una altra família, sinó perquè a un fill "se li dona la vida, se l'educa, alimenta i se li donen valors, però no són de ningú, són persones lliures". És per això que la Núria no té por. Per això i perquè ja tenen un "fil invisible" amb la seva filla que és per sempre: "Potser algun dia voldrà provar o marxarà, però sabrà que hi sóc, que sóc la seva mare per sempre i ella la meva filla, vagi on vagi".

Tipus d'acollida

L'acollida permanent, com la de la Núria, és només un dels tipus d'acollida, ha explicat Elena Lladós, directora de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció. Primer existeix la d'urgència i diagnòstic, que són les acollides més curtes, "mentre s'estudia en quina situació estarà la criatura". També hi ha les simples, que duren al voltant de dos anys mentre es treballa "perquè torni amb la família". I, en quart lloc, existeixen les famílies col·laboradores, que són aquelles que acullen les criatures els caps de setmana i durant les vacances.

El que és important, però és ser conscient que l'acollida no és una adopció, és una "situació temporal perquè pugui tornar amb la família biològica". Es tracta, per tant, de mantenir el vincle i saber que res és estable i que la situació va evolucionant.

Ara mateix falten famílies d'acollida. El 60% dels menors estan en centres i d'aquests, 280 són menors de sis anys. Des del Departament de Drets Socials de la Generalitat, ara s'ha engegat una campanya per aconseguir que no quedi cap infant d'aquesta edat en centres.