La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Avui Marta Cava posa les cartes sobre la taula amb una selecció de la millor literatura epistolar.

'Cartes a Mahalta' / Màrius Torres i Mercè Figueras (Club editor)

Màrius Torres és un dels poetes més destacats de la literatura catalana. A més de la seva obra poètica, també va deixar una altra gran obra: durant els seus anys al sanatori de Puig d’Olena - on va estar ingressat per una tuberculosi - va intercanviar-se cartes amb una altra pacient, Mercè Figueras. A través d’una monja que els hi facilitava l’intercanvi d’epistoles quan no podien veure’s, veurem una relació molt especial: amics? amor? idil·li? amor platònic? No ho podem saber, però sí que gràcies a Mercè Figueras, Torres va trobar la "seva musa" per escriure les excel·lents cançons a Mahalta del poeta de Lleida. Si les llegiu, entendreu millor aquells versos de "Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels / Fem el mateix camí sota els mateixos cels. / No podem acostar les nostres vides calmes: / entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes."

'Cartes a la meva mare' / Sylvia Plath (Periscopi)

Plath tenia molt de talent, però també va patir molt (diuen que segurament tenia algun tipus de malaltia mental). Va haver de viure lluny de la seva família i en va formar una altra, que per culpa del seu marit, la va acabar duent al seu final. Va escriure, va aprendre, va gaudir, però també va passar penúries econòmiques, inseguretats, contes rebutjats, patiment per si podia triomfar. Quan Plath és feliç està exultant. Quan Plath pateix, el lector també ho fa amb ella. La Sylvia va morir jove però va poder dedicar-se al què més li agradava, va gaudir dels seus fills durant uns quants anys, va sentir un amor fortíssim cap al seu marit, el poeta anglès Ted Hughes, però a la vegada, quan ell li va ser infidel, el món de la Plath, que tant li va costar aixecar, va caure com quan cau un castell de cartes. Un encert que fos la mare la responsable de l'edició: sap triar bé les cartes i aporta moltes dades que serveixen per encaixar millor les peces de la història.

'Cartes (1838-1867)' / Fiódor Dostoievski (Edicions del cràter)

No sé si seria just dir que Dostoievski va ser el gran nom de la literatura russa, de l’època i l’ara i -a risc de citar un altre tòpic - és qui millor va retratar la condició humana. Si heu llegit alguna de les seves obres, gaudireu molt amb aquest primer volum de les seves cartes, que comprenen la seva etapa inicial com a escriptor: la gestació de les primera obres i el seu desig de poder viure escrivint per plaer i no per encàrrec, malgrat tots els problemes econòmics que va patir (cal destacar, que Dostoievski va ser dels pocs autors que no venia de classe alta i família acomodada i necessitava guanyar-se el pa) i també la seva etapa pres a Sibèria i tot el procés que va viure: l’acusació, la condemna, l'exili, l’estada a Sibèria i les seves súpliques al tsar perquè li donéssin permís per poder escriure i guanyar-se la vida.

Tot això ho coneixem, sobretot, gràcies a les cartes que li envia al seu germà i d’altres familiars, al tsar i a un altre gran escriptor: Ivan Turgènev. Cal destacar el magnífic paper de Miquel Cabal Guarro, no només com a traductor, també com a suport als editors en la selecció de cartes.

'El carter joliu o unes cartes molt especials' / Allan i Janet Ahlsberg (Baobab)

«El carter joliu» acompanya a un carter en el seu camí diari a fer la seva feina. Però hi ha un detall important: els destinataris de les cartes són els personatges dels contes populars que tenim al nostre imaginari: els tres ossos, la Rínxols d'or, la Ventafocs, la bruixa de Hansel i Gretel o El llop. El que fa especial aquest llibre, no és només trobar-se a aquests personatges, sinó que també podem llegir tota la correspondència que reben, perquè a cada pàgina tenim un sobre que ens permet agafar i llegir tot el que han rebut. Un àlbum il·lustrat i un llibre-joc, tot en un.

Celebrem que algú s'animés a reeditar-lo fa uns quatre anys i esperem que la canalla d'avui en dia, tot i haver nascut en un entorn plenament digital, gaudeixi d'aquest llibre i pugui gaudir del goig que sentíem molts quan arribava a casa un sobre de paper ple de segells.

'Cartas a Vincent' / Julio César Pérez (Libros del zorro rojo)

"Traduir" unes cartes a dibuix és una tasca que podria semblar fàcil, però jugar a imaginar-se i dibuixar unes cartes que no van existir, això ja és un exercici que el poden fer molt pocs i a més, fer-ho bé. L’artista Julio César Pérez, deixa de banda el famós epistolari que recull les cartes que el pintor li va enviar al seu germà, per fer una mena de "cara B", dibuixar l’altra cara de la moneda, però totalment inventades: l’autor decideix dibuixar unes cartes imaginades on els dos germans conversen sobre la vida, la mort, l’art o les esperances, sobretot des del punt de vista de "l’altre germà".