Combatre les violències masclistes des dels instituts: "Jo també vull ser un agent d'igualtat"
L'Institut Maria Aurèlia Campmany de Cornellà és pioner en l'educació en igualtat de gènere, en parlem amb alumnes, professors i les conselleres d'Igualtat i Educació. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Combatre les violències masclistes des dels instituts: "Jo també vull ser un agent d'igualtat"
53:19
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1734448771509/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
La Bea, la Nora i la Daiane tenen 16 anys i són tres de les agents d'igualtat de l'Institut Maria Aurèlia Campany. La seva feina és ser referents en la igualtat de gènere, mediant entre conflictes i fent formacions i tallers als més petits. Formen part de la Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat (XAJI), o la 'xaxi', que li diuen al centre, una xarxa que treballa per la prevenció de les violències masclistes, a través de l'educació entre iguals. Qui en vol formar part, comença a 1r d'ESO fins a 4t d'ESO.
Les tres noies ja estan en el seu últim any, en què han après moltíssim i s'han convertit en la persona a qui els més petits de l'institut van a buscar si hi ha algun problema, ha explicat en Raúl Laguna, coordinador actual de la XAJI. Elles són la segona promoció, però a la primera, ja hi havia gent com en Harol que, juntament amb les seves companyes van aconseguir trencar una relació tòxica que hi havia dins l'institut. Una noia va anar a buscar en Harol per explicar-li a l'agost que tenia una parella que la maltractava, ell es va posar en contacte amb el professorat i es van trobar per buscar una solució: "A l'octubre del mateix any la relació ja havia acabat".
El feminisme com a base de l'educació
La XAJI és només un dels molts projectes que l'Institut Maria Aurèlia Campany té en el seu currículum. Dins les seves classes, el professorat sempre intenta incloure la perspectiva de gènere. Un exemple és el Vicente Manzanares, professor de llengua castellana, que va fer un treballar amb els alumnes sobre les dones que havien estat inventores d'innovacions tan importants com el wifi o el típex, però que la història les havia oblidat: "La invisibilització també és una forma de violència", ha explicat Manzanares.
Tres dels alumnes, en Kevin, la Sílvia i la Hakima, han reflexionat tot el que els va aportar aquest treball, des d'aprendre els noms de grans inventores, fins a entendre com ha evolucionat el paper de les dones en la història i les oportunitats que tenen.
També a classe d'art els alumnes treballen amb perspectiva de gènere. La professora Imma Boronat els inclou en els seus projectes artístics. Ja ho va fer l'any 2021 en una exposició que tractava els estereotips de gènere i ara han començat a treballar sobre les violències masclistes en les xarxes socials. La Soussan, la Ikram i el Rayan són tres dels alumnes que han reflexionat sobre la violència a les xarxes i han admès que en alguns casos fins i tot tenen "por de tenir mòbil".
Incidir en el masclisme a les xarxes
La redactora d'Educació, Soledad Domínguez, ha mostrat les últimes dades sobre violència masclista a les escoles. N'hi ha hagut 300 des de l'inici de curs, al setembre. Això vol dir una mitjana de tres episodis cada dia. I en la majoria de casos, els agressors són adults amb què els alumnes tenen contacte. La Generalitat està preocupada per aquestes dades. La consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha admès que aquestes dades "no deixen de ser més que la punta de l'iceberg de tot el que està passant a la societat.
Des de les conselleries, estan treballant també per abordar el masclisme en el món virtual de les generacions més joves. "Ens volem anticipar des de la petita infància, amb la coeducació", ha explicat Menor. La consellera d'Igualtat ha lamentat que els mòbils "obren la porta a un món virtual on no hi ha control", però on els menors deambulen sense restriccions. Un nou món, les xarxes, on hi ha "una nova forma de relació que comporta noves formes de dominació, control i violència", cosa que, ha assegurat, preocupa a la conselleria.
Per la seva banda, Niubó ha defensat que la prohibició dels mòbils a les escoles s'està notant. A més, ha anunciat que, a partir del gener, es farà una comissió de digitalització i, de cara al curs que ve, s'està elaborant una guia adreçada a les famílies, per abordar els perills de les xarxes també des de casa: "No és una imposició, però sí un seguit de recomanacions per les famílies que tindran a tots els centres".
Les conselleres també han respost a les preguntes elaborades per les membres de la XAJI, sobre l'obligatorietat de les formacions al professorat i també d'una assignatura obligatòria sobre gènere per tots els alumnes. Cosa que les conselleres han admès que era necessari. Per la seva banda, el pensador Jordi Mir ha reflexionat que aquests passos cap a la igualtat de gènere "no es pot deixar a la bona voluntat del professorat", posant més pes a les seves espatlles, sinó que ha de ser un canvi estructural perquè, lluitar contra la desigualtat de gènere "no és una opció".
Fins aleshores, continua sent a la bona voluntat de la gent, com els alumnes de primer d'ESO, la Soussan, la Ikram i el Rayan, que havien començat el matí amb un dibuix i l'han acabat decidit que "també volem ser agents d'igualtat.
Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...
