Camarassa, la central hidroelèctrica on va començar la vaga de La Canadenca

Camarassa (La Noguera)

Just abans del punt exacte on el Segre i la Noguera Pallaresa fan el seu aiguabarreig, emmig d'un congost idíl·lic on ja fa fred a mig novembre, hi ha la central hidroelèctrica de Camarassa. Propietat d'Endesa, aquesta planta continua funcionant 100 anys després i preserva la memòria històrica de tots aquests anys.

Bàsicament el que es fa és llançar aigua des d'una alçada de 80 metres, des de l'embassament de Camarassa, i amb l'embranzida es mouen unes grans turbines que, amb el moviment, generen energia elèctrica. Un cop l'aigua ha mogut les turbines es deixa anar cap al riu una altra vegada, i segueix el seu curs. Aquesta central, que és d'Endesa, ha estat durant la sequera més aturada perquè no es podia desembassar aigua per fer energia. Ara, que el pantà de Camarassa torna a estar per sobre del 80%, s'està tornant als nivells habituals.

Ampliar

Cerrar

La història obrera de Camarassa i la lluita sindical

Fent aquest embassament, la presa, van morir moltissims treballadors durant els dos anys i mig que es va trigar en construïr-la. Parlem de 90 persones mortes, 27 de les quals per accident directe, sobretot per pedres al cap, i la resta, en molts casos, per malalties derivades de la feina, sobretot respiratòries. Pensem que en aquella època la prevenció de laborals era pràcticament inexistent. Ho explica Marc Miret, actual responsable de la central: "obrers sense casc, persones tot el dia mullades per la humitat del riu mentre feien la presa... tot plegat va desembocar en moviments sindicals", assegura.

És la llavor de la vaga més famosa de la història de Catalunya: la de la Canadenca. Una de les grans paradoxes és que la vaga no va fructificar a Camarassa... Però sí que va tenir una gran rèplica a Barcelona., on es va aconseguir la jornada de 8 hores que encara gaudim a dia d'avui.

Quatre generacions al capdavant de la central

Els dos besavis d'en Marc Miret van treballar a la central. El seu avi, també. El seu pare, també. I ell ara n'és el responsable. Quatre generacions al capdavant de la central que han permès a en Marc posar mirada històrica i preservar la memòria d'aquest lloc. Explica a SER Catalunya que, quan s'estava fent la presa, Camarassa va triplicar la seva població, arribant a 3.000 habitants. i Es van obrir multitud de negocis al poble, des de cafès fins a prostíbuls pels obrers.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ampliar

Cerrar

La central hidroelèctrica i el pantà van canviar la història de Camarassa, van arribar immigrants per primer cop a la zona... I ara la història continua perquè continua venint molta gent nascuda fora... I la central, via impostos, continua donant riquesa al poble... Fent aquesta mena de passeig de memòria històrica amb la Dolors, la historiadora, ens vam creuar amb l'alcaldessa que explicava que els impostos de la central, en temps de crisi, van ser un coixí important per al poble perquè garanteix uns ingressos que són molt útils en temps d'escassedat.