Porta a porta i contenidors tancats: aquestes són les receptes guanyadores de la gestió metropolitana de residus
L’índex global de recollida selectiva de residus a l’àrea metropolitana de Barcelona va arribar al 40% l’any 2023, 15 punts per sota dels objectius marcats per la Unió Europea de cara a 2025. L’experiència de l’AMB demostra, però, que els municipis que han introduït canvis en el seu sistema de recollida de deixalles estan assolint resultats molt millors que aquells que es mantenen fidels a les estratègies tradicionals
Recollida de la fracció orgànica al contenidor marró / AMB
Barcelona
La recollida selectiva de residus a l’àrea metropolitana de Barcelona va fer progressos l’any 2023, però encara continua lluny dels objectius a curt termini marcats per la Unió Europea. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ambiental sobre gestió de residus durant el 2023 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entitat titular de les competències en aquest àmbit.
Les xifres recopilades indiquen que durant 2023 es van produir al territori metropolità 1.446.567 tones de residus, l’equivalent a 431 kilograms per habitant i any. D’aquest volum, se’n va recollir selectivament un 40%, és a dir, 578.566 tones. Es tracta del millor percentatge de la sèrie històrica, però l’augment enregistrat amb respecte a 2022 és poc significatiu, només 0,7 punts percentuals. La Unió Europea estableix a les seves directrius mediambientals que els estats membres hauran de reciclar o reutilitzar el 55% de les seves deixalles el 2025 i arribar al 65% el 2030. Tampoc s’estan assolint de moment els objectius que es van pactar a nivell autonòmic (definits pel PRECAT20) ni metropolità (PREMET25).
Vista de l'interior de la planta de Triatge Gavà-Viladecans dedicada al tractament d'envasos i plàstics.
Vista de l'interior de la planta de Triatge Gavà-Viladecans dedicada al tractament d'envasos i plàstics.
Els municipis de Tiana (79,3%), Santa Coloma de Cervelló (76,5%), Corbera de Llobregat (71,6%), Torrelles de Llobregat (71,1%), Sant Just Desvern (59,9%), El Papiol (59,3%), Begues (58,4%), Castellbisbal (56,9%) i Ripollet (56,5%) superaven ja el 2023 els objectius europeus de reciclatge previstos per 2025
Tot i això, l’AMB destaca una dada que sí es pot considerar esperançadora: l’índex de recollida selectiva porta augmentant de manera sostinguda des de 2017 i no deixa d’assolir màxims històrics. L’últim informe constata, a més, que gran part d’aquest augment és atribuïble als progressos de l’encara reduït (però creixent) nombre de municipis metropolitans que estan implementant nous sistemes de recollida, com ara el porta a porta o el sistema de contenidors tancats. En el cas del porta a porta, aquest canvi d’estratègia els ha permès arribar a percentatges de fins al 79%, superant amb escreix els més exigents objectius locals i europeus.
Assignatures pendents i principals casos d’èxit
Ara com ara, els nou municipis que ja han assolit el 55% que es considera acceptable per l’any vinent són Tiana (79,3%), Santa Coloma de Cervelló (76,5%), Corbera de Llobregat (71,6%), Torrelles de Llobregat (71,1%), Sant Just Desvern (59,9%), El Papiol (59,3%), Begues (58,4%), Castellbisbal (56,9%) i Ripollet (56,5%).
A aquesta llista cal afegir-hi el barris barcelonins de Sant Andreu del Palomar (74%) i Sarrià (61,3%), els únics de la capital que s’han situat en la franja dels que més (i millor) reciclen. Mentre Tiana, Santa Coloma de Cervelló, Corbera, Torrelles i Sarrià han optat per la recollida porta a porta, Sant Just Desvern i El Papiol han instal·lat contenidors tancats i Sant Andreu del Palomar i Ripollet disposen d’un sistema mixt que combina ambdues estratègies.
Els altres 27 municipis del territori no assolien l’objectiu europeu a finals de 2023, amb percentatges de recollida que van del 53,4% als índexs per sota del 30% registrats a Sant Andreu de la Barca, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Cervelló, Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.
Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, opina que “tot i la complexitat del territori metropolità, que agrupa municipis amb factors socioeconòmics i urbanístics molt diversos, cal que de manera general ens acostem als objectius europeus. Es tracta d’un exercici de responsabilitat col·lectiva, de lluita contra l’emergència climàtica, i estem demostrant que és possible”.
Ecoparc, planta metropolitana de tractament de residus a Montcada i Reixac / Robert Ramos
Ecoparc, planta metropolitana de tractament de residus a Montcada i Reixac / Robert Ramos
L’anàlisi en detall dels principals casos d’èxit a l’àmbit metropolità permet constatar que Santa Coloma de Cervelló, amb el canvi de sistema, va passar en només tres mesos d’un 41,5% que el situava en el terç inferior de la llista a un 71,8% molt per sobre de la mitjana. També Corbera de Llobregat va aconseguir saltar en un curt interval de temps del 49,2% al 80,4%. Municipis com Montgat (50,3%) havien entrat en el darrers mesos de 2022 en fase de transició al nou sistema.
Reciclar és un bon negoci
L’AMB ha completat aquestes dades amb una valoració de l’efecte que la implementació de sistemes més eficients pot tenir sobre l’economia metropolitana. En concret, l’entitat estima que el cost anual del tractament d’escombraries es podria reduir en més de 20 milions d’euros.
Gran part d’aquesta reducció tindria a veure amb l’estalvi en l’impost sobre l’abocament controlat i la incineració, un gravamen gestionat per l’Agència de Residus de Catalunya. L’organisme públic penalitza així l’enviament de residus no reciclats al sistema d’abocadors i incineradores i dedica els ingressos obtinguts al finançament de la recollida selectiva i les instal·lacions de tractaments de la fracció orgànica.
Tot i la complexitat del territori metropolità, que agrupa municipis amb factors socioeconòmics i urbanístics molt diversos, cal que de manera general ens acostem als objectius europeus. Es tracta d’un exercici de responsabilitat col·lectiva, de lluita contra l’emergència climàtica, i estem demostrant que és possible
— Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB
L’estudi demostra també que l’increment de l’índex de reciclatge es pot traduir en una reducció molt significativa dels costos de tractament i disposició de residus (TMTR). Així, els cost del tractament dels residus de Torrelles de Llobregat és d’uns 60 euros anuals per llar, menys de la meitat que els de Cervelló, que superen el 140 o els de Castelldefels, que freguen aquesta quantitat.
La conclusió de l’AMB es que cal accelerar els canvis de sistema de recollida per complir els objectius. L’any 2023, l’entitat va gestionar gran part de les 1.446.567 tones produïdes en instal·lacions de titularitat metropolitana. Un 42,1% va acabar en plantes especialitzades en reciclatge, mentre el 26,7% (376.910 tones) va ser valoritzat energèticament, generant 220.328 MWh d’electricitat.
Un exemple de contenidor amb xip al municipi d'El Papiol / AMB
Un exemple de contenidor amb xip al municipi d'El Papiol / AMB
Per últim, un 26% va acabar a l’abocador després d’haver estat tractat. Com de costum, el vidre va ser la fracció bàsica amb un índex de recollida selectiva més alta (69,3%) seguit del paper i el cartró (42,3%). Els pitjors percentatges, les grans assignatures pendents pel que fa a la gestió metropolitana de residus, continuen sent els de la fracció orgànica (34,9%) i els plàstics, metalls i mixts (33,1%).
Els ciutadans dels municipis més eficients tenen un cost de tractament i disposició de residus de només 60 euros per llar i any, en contrast amb els més de 140 euros que es paguen allà on els percentatges de deixalles reciclades i reutilitzades són més baixos
Històricament, l’AMB ha promogut campanyes que fomenten la reducció de residus finals, mirant de minimitzar així l’extracció de matèries primeres i accelerant la transició cap a una economia més circular. L’octubre de 2023 es va aprovar el primer Pla Metropolità de Prevenció de Residus (PREMET25), un complet protocol d’actuacions que aborda, entre d’altres temes, el malbaratament d’aliments, la proliferació de plàstics d’un sol ús o la limitació de la vida útil dels productes. El pla preveu, a més, integrar en una línia transversal les accions educatives i comunicatives realitzades al territori.
