La prova de català de l'FP a distància, una farsa

Barcelona

Aquest curs 2024/2025, per primera vegada, els cicles d'FP de determinats àmbits com el sanitari, el comerç o l'hostaleria han incorporat un mòdul de català amb un doble objectiu, segons Educació: fomentar l'ús de la llengua i millorar l'ocupabilitat dels futurs tècnics formats a Catalunya. Però en el cas dels milers d'estudiants que fan FP a distància en algun centre privat, aquestes bones intencions serà difícil que es facin realitat perquè els estudiants simplement es limiten a passar els exàmens a base de traductors, intel·ligència artificial o amb el sistema més antic de tots, que és copiant els uns dels altres.

Una tercera part dels alumnes que a tot l'estat estudien una FP a distància estan matriculats en centres amb seu a Catalunya. Són estudiants gallecs, canaris o andalusos com la Bibiana, que un cop havien formalitzat la seva matrícula es van trobar la sorpresa que a una de les assignatures s'ha inclòs aquest nou mòdul de català. La Bibiana, com molts altres estudiants a distància, no tenia clar en el moment que es van matricular que el seu expedient acadèmic estaria a Catalunya i que serà la Generalitat qui validi el seu títol quan acabi. Ella va intentar donar-se de baixà del centre, però la van convèncer perquè seguís, amb l'argument que seria fàcil perquè totes les proves es faran a distància.

Aquesta estudiant considera que el requisit del català és raonable per als alumnes que viuen a Catalunya, però no per la resta. "Jo no tinc intenció d'anar a treballar a Catalunya i si el centre on jo estic matriculada s'ha expandit a altres territoris i agafa alumnes d'arreu, crec que hauria primer d'explicar-ho abans que fem la matrícula o en tot cas, donar-nos un tracte diferent".

Ampliar

Cerrar

Els grups de Telegram i de WhatsApp que els alumnes dels diferents cursos comparteixen han bullit aquestes darreres setmanes perquè molts s'han enfrontat als primers exàmens. No compartien enllaços a pàgines o aplicacions per aprendre o practicar català sinó consells sobre quin traductor en línia era més àgil o fins i tot, fotografies amb les respostes correctes un cop algú havia passat la prova. I el treball compartit, ha funcionat, perquè a principis d'aquesta setmana quan els van comunicar les notes, tots es felicitaven d'haver aconseguit notes per sobre del notable i feien broma amb què finalment si podrien venir a treballar a Catalunya.

Els responsables acadèmics d'algunes d'aquestes empreses privades que ofereixen FP a distància es defensen assegurant que "les pràctiques inadequades d'alguns alumnes" són un problema per a totes les institucions educatives i que "no és responsabilitat nostra i no ho podem controlar". Altres ens diuen que no tenen constància que això estigui passant. Alguna de les institucions ha decidit que el mòdul de català no l'introduiran fins al segon curs dels cicles, amb la qual cosa encara no s'hi han trobat.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Plataforma per la llengua demana més control

La introducció del català professional a l'FP ha estat una reivindicació de sindicats com UGT, també d'entitats com plataforma per la llengua. Un dels seus portaveus, l'Eloi Planas lamenta en declaracions a SER Catalunya que alguns centres s'ho prenguin com un tràmit i reclama més control per part de la Generalitat.

"Va ser un èxit introduir aquests mòduls de català als cicles formatius perquè fa temps que denunciàvem que era una etapa educativa amb greus problemes pel que fa a l'ús de la llengua, però s'ha de fer un bon control per garantir que s'hi fa bona feina i que no és només un tràmit". Planas reconeix que no el sorprèn la situació constatada per SER Catalunya als xats dels alumnes d'alguns d'aquests centres. "Ja havíem detectat algunes males praxis en els cicles presencials, sobretot als salons de l'ensenyament no és difícil comprovar que hi ha actors que tenen molt poca sensibilitat per la llengua". Però recorda que aquesta situació s'està donant en centres "acreditats per la Generalitat de Catalunya que serà qui finalment atorgarà els títols oficials a aquests alumnes".

En tots aquests cicles, insisteix Eloi Planas, els estudiants seran persones que "acabaran treballant de cara al públic, faran atenció a persones que no tindran ni idea de català i si acaben treballant a Catalunya al final poden acabar esdevenint un agent més de vulneració dels drets lingüístics, com si no haguéssim ja de picar prou pedra perquè això no passi". "El que hauria de passar és que la Generalitat entri de ple a regular i a controlar a aquestes empreses".