Per què mengem 12 grans de raïm per Cap d'Any?
Aquesta tradició ens acompanya des de fa més d'un segle
Una taula decorada amb elements de Cap d'Any i raïm / Carol Yepes
Barcelona
Cada país celebra el Cap d'Any de maneres ben diverses, per exemple: els italians per a sopar mengen llenties, els danesos trenquen plats, els uruguaians llancen galledes d'aigua per la finestra i en el cas d'Espanya, prenem 12 grans de raïm acompanyant les tradicionals dotze campanades. Però, per què mengem 12 grans d'aquesta fruita per acomiadar l'any?
La tradició es remunta a l'any 1909. Aquell any hi va haver una gran producció de raïm que va deixar els productors d'aquesta petita fruita amb grans quantitats de raïm a les seves reserves i, per evitar rebutjar-les i perdre els fruits, van optar per començar a vendre paquets amb dotze grams cada un com a "raïm de la sort". És a partir d'aquí on comença la creença que menjar 12 grans de raïm l'última nit de l'any ens donarà sort els pròxims 365 dies.
Tot i que la teoria més formal és la del 1909, hi ha arxius i dades que mostren que aquest costum ja feia acte de presència entre la nostra societat des de l'any 1882. Tot indica que la gran sobreproducció de raïm del 1909 va ajudar al fet que la tradició dels 12 grans de raïm per Cap d'Any agafés encara més popularitat, especialment entre les classes populars, ja que el costum va començar a celebrar-se entre la burgesia i les classes altes, perquè eren aquestes les que consumien xampany i raïm la nit del 31 de desembre. De fet, en un inici, les classes baixes feien burla d'aquesta tradició que inicialment era vista com una tradició aristòcrata.
A part de la sobreproducció de raïm, un dels altres motius pel qual aquesta fruita forma part del nostre costum és perquè el raïm, tradicional i espiritualment parlant, simbolitza sort i fortuna, a més, pel que fa al motiu de caràcter més terrenal, el raïm és una fruita que generalment és barata i de la qual sempre hi havia excedents de producció.
Amb els anys la tradició ha anat evolucionant i agafant noves simbologies, com ara que cada gra significa un dels mesos de l'any o que per cada peça de raïm es demana un desig, i, a més, cada persona fa la seva pròpia interpretació d'aquest costum, els petits de la casa prenen petites xocolatines de colors o gominoles, i aquells als qui no els agrada el raïm opten per la versió salada, les olives. I per rematar-ho, afegim el cotilló com a element festiu i decoratiu per celebrar conjuntament l'arribada del nou any.
