Immigrants i imprescindibles (Capítol 10): Metges
Més de la meitat dels nous metges que es col·legien a Catalunya venen d'universitats de fora d'Europa
Activitat quirúrgica a l'Hospital de Viladecans. / Hospital de Viladecans
Barcelona
Més de la meitat dels nous metges que es comencen a treballar a Catalunya venen d'universitats de fora d'Europa. Amb prou feines un 30% s'han graduat a universitats catalanes. I no és perquè a Catalunya no s'estiguin formant prou metges, sinó perquè el talent d'aquí se'n va a treballar a altres països de la Unió Europea, que ofereixen més projecció professional i més oportunitats de formació i investigació. Mentrestant, els hospitals catalans necessiten importar metges d'altres països, sobretot de l'Amèrica Llatina.
"Anem a països més deprimits econòmicament a buscar els recursos. Or, minerals... i també professionals", explica Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. "És un exemple d'aquelles polítiques que sempre hem abominat", afegeix.
Dos especialistes de l'Hospital Joan XXIII fent una cirurgia. / Departament de Sal
Dos especialistes de l'Hospital Joan XXIII fent una cirurgia. / Departament de Sal
Actualment, un de cada quatre metges a Catalunya són estrangers. Per nacionalitats, les més freqüents són Argentina, Colòmbia i Veneçuela. "Hem d'aturar l'hemorràgia de professionals que marxen fora del sistema que els ha format", avisa Lleonart, en un moment que coincideix amb la jubilació de molts metges de la generació del baby-boom.
Problemes amb l'homologació de l'especialitat
Molts doctors de països de fora de la Unió Europea aconsegueixen convalidar els seus títols, però tenen molts problemes per homologar la seva especialització. És el cas d'en Gerardo Rodríguez, especialista del servei de cirurgia digestiva de l'Hospital de Viladecans. "Va ser un tràmit difícil, vaig trigar gairebé vuit mesos. Ara fins i tot es triga més", apunta.
Activitat quirúrgica al Parc Taulí. / Parc Taulí
Activitat quirúrgica al Parc Taulí. / Parc Taulí
Des del sindicat Metges de Catalunya assenyalen que molts metges estrangers acaben treballant a hospitals privats, on no és imprescindible homologar l'especialitat. No obstant això, també denuncien que l'administració està fent els ulls grossos perquè falten professionals a la sanitat pública. Normalment, els metges que no poden homologar la seva especialització, treballen a urgències o fent de metges de família.
"La població s'escandalitzaria molt més si tinguessis un cirurgià operant sense el títol d'especialista homologat", apunta Lleonart. "En canvi, amb un metge de família, sembla que el fet de ser metge ja és suficient. És una creença popular que és molt indecent", remata. I recorda també que els professionals que no estan homologats viuen en una situació de més precarietat, perquè els poden fer fora en qualsevol moment.
La necessitat de professionals sanitaris sovint s'accentua a les comarques rurals. Hospitals de zones menys poblades també es beneficien de l'arribada de metges de fora. "Estic superadaptada aquí, visc aquí i crec molt en les zones rurals", explica la Laura Reynoso, metgessa d'emergències de l'helicòpter de l'Hospital de Móra d'Ebre. Reivindica la medicina de proximitat: "És una zona molt allunyada. Sense un helicòpter, molta gent no podria ser atesa".