Joan Manuel Serrat: "Ràdio Barcelona és casa meva, cada cop que entro per aquesta porta el meu llapis de memòria s'engega"
El programa d'avui és un homenatge a l'Òscar Moré, el qual compta amb diversos convidats que han format una part especial de la vida del radiofonista, des de companys de feina fins a grans amistats. Passen pel Llapis de Memòria Joan Manuel Serrat, Cristina Puig, Anna Punsí, Víctor Fernández i en 'Willy'.
Barcelona
S'enceta una nova etapa al Llapis de memòria amb en Jordi Manau al capdavant del programa després que l'Òscar Moré ens deixés el passat 4 de novembre. El buit que ens ha deixat l'Òscar és molt gran, però ha deixat un gran llegat. Gràcies a ell, el Llapis de Memòria s'ha convertit en un programa de referència, únic i amb ànima. El programa continua en honor a l'Òscar, ja que ell voldria que el programa seguís endavant, aquesta vegada amb en Jordi Manau.
Comença el programa especial en homenatge a l'Òscar amb 'Llums Fluorescents' d'Oques Grasses. Anna Punsí i Cristina Puig, dues professionals que van conèixer l'Òscar Moré a les seves primeres etapes professionals. Cristina Puig va conèixer el presentador quan treballava a RAC1, explica com compartia taula amb ell i amb el pas del temps es van convertir en grans amics. Puig ha escollit una cançó dels Pet Shop Boys, un dels grups preferits de l'Òscar, ja que amb aquesta cançó van decidir de manera improvisada anar a veure en directe un concert del duo de synthpop britànic a l'altra punta del país en cotxe. Per altra banda, la Cristina Puig explica com l'Òscar patia amb els comentaris que la periodista rebia quan aquesta presentava el programa FAQS de TV3, enmig de la polèmica per la sortida de Laura Rossell del format, i com el radiofonista la protegia de tots els haters.
Per la seva banda, Anna Punsí ha escollit la cançó 'La Fiesta' de Pedro Capó, la qual diu que la bona gent no s'enterra, se sembra, ja que l'Òscar ha sembrat una gran llavor entre molts dels professionals radiofònics. Punsí va conèixer l'Òscar a Ràdio Vilafant quan ambdós eren joves i explica algunes anècdotes que van viure junts durant la seva estada a la ràdio empordanesa. La periodista també parla sobre els retrobaments, i com l'Òscar i ella van coincidir en diferents cadenes de ràdio al llarg de les seves trajectòries professionals, primer a Ràdio Vilafant, i després a Ràdio Girona. També, explica com va viure la seva relació d'amistat amb el comunicador, on sortien de festa junts, anaven de concerts, anaven a la feina junts, com la va ajudar a buscar pis i com feien vida plegats. La periodista també destaca el món interior de l'Òscar i el seu riure, com era una persona complexa, molt perfeccionista i, especialment, molt protector amb la seva gent. Explica com només en 50 minuts aconseguia generar un ambient de confort i comoditat amb els convidats, fent que aquests se sinceressin i s'obrissin en directe davant de tots els oients del programa.
Sona 'Temps era temps' d'en Joan Manuel Serrat, cançó amb què el cantant va començar el seu últim concert al Palau Sant Jordi de Barcelona. L'Òscar va ser convidat a aquest concert per part del mateix Joan Manuel Serrat i que va escollir en Jordi Manau com a acompanyant. Aquest és un tema molt especial el dia d'avui, ja que quan les llums del Palau es van apagar, en Joan Manuel Serrat es va il·luminar i van començar els primers acords de 'Temps era temps', l'Òscar no va poder evitar emocionar-se a l'instant, perquè aquesta era una de les cançons que sonaven al cotxe dels seus pares quan ell era un nen. Textualment, l'Òscar va dir que aquell moment era "una puta meravella que m'està regalant la vida".
Joan Manuel Serrat és l'artista que més ha sonat al llarg de la història del Llapis de memòria, i passa pel programa una vegada més per recordar la figura de l'Òscar Moré. "És un programa que val la pena tornar a engegar, no només d'una manera commemorativa, sinó perquè la gent va portant memòria, i la música forma part de la memòria", "l'Òscar ha deixat el llindar molt alt", apunta el cantant. L'artista explica el fet d'estar en la memòria dels passats convidats del programa l'ajudava a enfortir la seva pròpia memòria, "feia exercissis de memòria amb la memòria col·lectiva, per mi era un programa molt simpàtic i educador, hi havia aquesta part sucosa i festiva de la memòria que impregnava aquestes cançons que el convidat triava".
"La ràdio ha estat per mi una gran companyia, durant tota la meva vida la ràdio ha estat el mitjà que més a prop ha estat de mi, el que més m'ha educat i el que conforma més la meva vida personal". "La meva carrera professional ha estat molt lligada a la ràdio. A mesura que la ràdio es va anar transformant, jo també em vaig transformar; la ràdio té aquesta lectura fantàstica que l'has de complementar tu, has de complementar els personatges, les veus i crees la teva fantasia", puntualitza Serrat.
Serrat tenia una especial relació amb l'Òscar Moré "ens teníem un gran afecte, el vaig estimar molt com a home de ràdio, era una persona molt entranyable i bona". El cantant es va assabentar de la mort del periodista a través d'un missatge d'un company de la ràdio, "no vaig trigar gaire a entrar per internet per assabentar-me més del que estava passant", posteriorment, va deixar una emotiva nota de veu que va sonar durant l'enterrament de l'Òscar.
El cantant va tornar a pujar als escenaris, després de la seva última gira, el passat 29 de novembre en un concert solidari per ajudar a les persones afectades per la DANA de València, "el concert va ser molt complicat, perquè portava dos anys sense tocar, i encara que la gent pensi que és com anar amb bicicleta, cal agafar cert estat físic, mental i entrenar-se. Ho vam fer bé gràcies a l'esforç dels companys, músics i tècnics". També, Serrat ha tractat la seva decisió de baixar dels escenaris, "he deixat de pujar als escenaris per una decisió personal, vaig pensar que era un bon moment, no estic barallat ni amb el meu ofici ni amb la meva vida, jo segueixo sent músic i compositor, a disposició del meu cos".
"No tinc altra cosa que agraïment amb aquests més de 50 anys de la meva vida", "Ràdio Barcelona és la meva casa, cada vegada que entro per aquesta porta el meu llapis de memòria s'engega", conclou Serrat.
Continua l'homenatge a Òscar Moré amb Víctor Fernández i en 'Willy'. Sona Adrià Pontí, artista que van veure en directe en Víctor i l'Òscar perquè era molt especial, com ell, pel seu món interior únic. En Víctor narra com l'Òscar el va trucar per fer una entrevista al seu anterior programa i com van agafar molta química des del principi, com si fossin amics de tota la vida. Afegeix com l'humor i el riure els va unir en una bonica amistat. Continua el programa amb Ladilla Rusa, grup del qual era molt seguidor l'Òscar, on si veia algún comentari en contra d'ells, el responia.
En Willy i l'Òscar es van conèixer l'any 2000 quan ell tenia 26 anys a Ona Catalana, ràdio que ja no existeix, Moré col·laborava al programa 'Joc de nit' i en Willy treballava al torn de nit durant el seu programa. Afirma com L'Òscar era família, sempre era convidat a casa seva i compartien diverses festivitats junts. Sona Viure Sense Tu d'Antònia Font, grup al qual van anar a veure en directe a Esparraguera una setmana abans que ens deixés, de fet, es van saltar l'últim Madrid-Barça per anar a aquest concert.
Joan Manuel Serrat: "Ràdio Barcelona és la meva casa, cada vegada que entro per aquesta porta el meu llapis de memòria s'engega"
56:35
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1736266803698/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>