Marta Orriols: "Del dolor n'he fet una mostra d'amor"

Barcelona

L'escriptora i guanyadora del premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any 2018, amb l'obra 'Aprendre a parlar amb les plantes, i que compta amb quatre llibres publicats i traduïts a 16 llengües, publica una nova novel·la el 29 de gener, 'A l'altra banda de la por'. Marta Orriols connecta el seu Llapis de Memòria.

Sona 'Every Little Thing She does is Magic' de The Police, un tema que parla de la vulnerabilitat acompanyada de l'amor, un tema present a les seves obres 'per mi és una cançó vibrant i optimista que em poso molt quan ha de passar alguna cosa per exemple la sortida imminent de la propera novel·la'. 'Em fa molta il·lusió quan una cosa que has fet en la intimitat, com és un llibre, passi a ser una cosa pública, és part de la gràcia de la literatura, que una lectura trobi un lector, el que més costa és aquesta exposició pública'.

Orriols ha parlat de com va sorgir la seva nova novel·la, 'A l'altra banda de la por', un dia que ella va visitar el MNAC, i de la història de la seva protagonista, la Joana: 'no tenia cap novel·la al cap, passo molt pel MNAC i tinc un lligam especial perquè de jove vaig fer pràctiques allà. Era un dia d'estiu de molta calor, amb restriccions d'aigua. Al sortir del museu, em va fer una petita espurna i em van venir unes ganes terribles d'escriure una cosa a partir d'aquest contrast entre l'interior del museu i l'exterior, no tenia la història, però tenia el personatge, la Joana'. Explica com la Joana és una dona que viu una vida estable i feliç, que amb el temps acaba patint un gir, 'la Joana és una dona que està a punt de fer anys, amiga del seu exmarit, en un moment de la vida bo, amb un bon càrrec a la feina, i una bona situació; de cop i volta arriben uns esdeveniments que capgiren la seva situació, passa per una etapa de la vida on li costa trobar un lloc en el seu món actual, on la seva vida acaba aquí, és una història que parla de les pors'.

Relacionat amb la por, l'autora ha parlat sobre com la por ens fa vulnerables i manipulables, un tema present a la seva novel·la, 'faig uns personatges que són molt segurs al terreny personal, però personalment són molt vulnerables amb ells mateixos, una cosa que és molt habitual avui dia', 'bolquem molts esforços amb la feina però no en les relacions personals', puntualitza Orriols.

Quan l'escriptora s'apropa als moments previs d'acabar amb l'escriptura d'un llibre, afirma que li costa deixar anar els personatges que l'han acompanyat al llarg del procés, 'm'agafa una certa melancolia quan escric 'fi'.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Amb la banda sonora d'ET, l'extraterrestre', Marta Orriols recorda els moments de la seva infantesa quan va anar a veure al cinema aquesta mateixa pel·lícula i com, avui dia, segueix sent un dels llargmetratges preferits. 'Recordo haver-la anat a veure amb la meva família, quan encara la meva germana petita no havia nascut. Recordo molt una frase que va dir el meu pare: "agafeu un paquet de mocadors", em va impactar molt'. També ha esmentat com aquesta pel·lícula va influenciar, de certa manera, la perspectiva en què escriu actualment, 'adonar-me de pensar que amb la ficció pots explicar històries que et poden fer veure la vida d'una altra manera'.

Actualment, a Catalunya, Orriols és un cognom que ha sonat entre el panorama polític català, especialment per la política del partit d'extrema dreta, Aliança Catalana, Sílvia Orriols. 'És terrible' diu l'escriptora, puntualitza que, de moment, no l'han confós amb la diputada al Parlament 'estic bastant desconnectada de les xarxes'.

És el torn de 'Crazy Love' de Van Morrison, amb aquesta cançó va conèixer el pare dels seus fills, en Miquel, la persona més determinant de la seva vida, que la va fer enlairar i li va demostrar que el món era un lloc alegre i que som a aquest planeta per passar-ho el millor possible. 'És una cançó impressionant, em porta al moment de quan ets jove i t'enamores, per mi és la cançó que posava música a la nostra història', 'no li veia la cara alegre a aquest món, i vaig anar a parar a conèixer aquest home meravellós que era alegria, em vaig enamorar d'ell perquè em va fer enamorar de la vida', 'ens vam conèixer a la universitat, ell estudiava fotografia, a través d'una amiga en comú a un Cap d'Any quan jo estava amb una altra persona', inclou Orriols.

En Miquel va morir l'any 2015 quan el copilot del vol 9525 de Germanwings va estavellar l'avió que pilotava de forma deliberada, 'ens vam fer grans junts, vam tenir fills junts, vam tenir una temporada de separació, i el que més trobes a faltar d'una persona que no hi és, és aquesta amistat que no pots compartir amb ningú més', 'del dolor pots fer una mostra d'amor', 'no deixar mai marxar aquest dolor, és tenir-lo d'alguna manera a prop', 'he pogut aconseguir que els meus fills tinguin una bona vida, tot i tenir aquesta pèrdua que pesa', explica.

Sona 'I've Got Dreams to Remember' d'Otis Redding, una cançó que tracta sobre la lluita entre deixar anar i aferrar-se als records, 'la trasllado molt a la situació amb en Miquel, és aquesta lluita a aferrar-te el que va ser i seguir endavant, has de seguir endavant i has de col·locar-ho tot de nou, és difícil'. 'La melancolia pot ser bona i dolenta, la melancolia dolenta fa que et quedis en el passat i hi ha una melancolia bona que fa que et fixis en el passat i tiris endavant'.

L'autora explica com era la seva situació laboral abans de començar amb la literatura i que no se sentia satisfeta amb les feines que feia anteriorment, 'et sembla que a la vida trobes moltes motivacions, però hi ha coses que et frenen, amb ell fèiem números per veure què fèiem amb la feina, ell em deia que la deixés'.'Em vaig llençar de cap a la literatura, afortunadament hi havia aigua'.

Relacionat amb l'amor i el dolor, tema del qual parla a la seva segona obra 'Aprendre a parlar amb les plantes', Marta Orriols puntualitza que 'costa parlar de l'amor, cada vegada n'estem més acostumats, però en general som una societat acostumada a parlar d'esquena al dolor', 'vaig decidir parlar d'una cicatriu que encara s'està tancant', 'quan toques el dolor has d'anar amb compte perquè pots fer que el text caigui'.

La tercera novel·la que va publicar, 'Dolça introducció al caos', interpel·la al món de la maternitat, a partir d'aquesta temàtica parla sobre els seus fills: 'els meus fills em fan millor persona perquè em permeten sortir d'aquesta cosa egoista, quan tens persones que depenen de tu, la responsabilitat ja no és només per tu', 'vaig entrar a la maternitat de forma molt directa, no hi havia gaires referents'. 'Els meus fills són la nit i el dia, l'Ignasi s'assembla molt a mi, està estudiant cinema, el petit, l'Oriol, és molt de futbol, no em preocupa gens perquè és molt espavilat', 'mai m'he posat en els somnis dels meus fills, perquè han de viure la joventut', afirma l'autora.

Sobre la tercera obra, Orriols ha explicat una anècdota i és que va manllevar el títol al Robe d'Extremoduro, 'em frustra molt posar títols, em costa molt, vaig pensant en com es dirà la història durant tot el procés', 'el títol d'aquella cançó lligava molt amb el desenvolupament de la història', l'artista li va cedir el nom amb la condició d'enviar-li un exemplar del llibre.

Continuant amb els seus fills, una cançó amb la qual se sent molt connectada a ells és 'Turn Me On' de Norah Jones, ja que aquest era el tema que els cantava quan eren nadons per adormir-los. Tot i que és una cançó d'amor, ella la considera de bressol, de fet, destaca una de les frases de la cançó: 'you're the only one who can turn me on', cosa que diu que aplica als fills i a la seva forma d'entendre la maternitat.

Continua el Llapis de Memòria de Marta Orriols amb 'What a Little Help of My Friends' de Joe Cocker, una cançó que dedica a les seves amistats, 'això de tenir pocs amics em pesava molt, ara que he conegut altres escriptors veig que és una cosa comuna quan érem petits, vaig ser una nena molt feliç i privilegiada, però solitària', 'a mesura que em feia gran, tenia els meus amics però jo no era una persona popular, al final, d'adulta, m'he adonat que aquests amics segueixen, i de gran he fet els millors amics de la meva vida'. 'He escollit aquesta cançó en homenatge als meus amics, a aquells que ja hi eren i els que han arribat', 'quan som joves intentem aparentar i agradar als altres'.

És el torn de 'Guspira, estel o carícia' de Mishima, una cançó que l'evoca a la seva relació amb l'escriptura, explica com el fet que ella hagi arribat a la literatura de forma sobtada és una cosa que pensa recurrentment, 'parla de què a vegades necessites alguna cosa que et recordi que tu també pots enlairar-te', 'a mi em passa que, com que he arribat casualment a l'escriptura, vaig amb la por de si estic fent el correcte'. L'escriptora també ha aprofitat per parlar de la relació amb els lectors, 'avui en dia hi ha una relació més propera amb el lector, i això és bo, amb missatges, clubs de lectures, correus electrònics, etc.', afirma que veure com els seus lectors li expliquen que les seves històries han canviat alguna cosa a les seves vides és molt bonic.

Conclou el Llapis de Memòria de Marta Orriols amb 'Stars' de Nina Simone, 'la Nina Simone és una diva i una deessa, és impressionant la seva música', 'em recorda molt a mi, parla de les anades i vingudes de la fama, em recorda molt a la meva manera de ser, és molt introspectiva i intimista, i considero que soc una persona que dona moltes voltes a les coses', finalitza l'escriptora.