Sociedad

L’explosió d’IQOXE segueix pendent de judici després de cinc anys

La recuperació del Plaseqta a Tarragona no apaivaga la sensació d’inseguretat dels veïns

L'explosió a Iqoxe l'any 2020 / ACN

L'explosió a Iqoxe l'any 2020

Tarragona

El reactor de la planta d'IQOXE va explotar a les 18.37 hores del 14 de gener de 2020. Van morir tres persones: dos treballadors de la companyia i un veí del barri de Torreforta. Després de cinc anys, el judici de la peça principal encara no té data, tot i que des de Fiscalia apunten que podria celebrar-se aquest 2025. Les peces separades, la mediambiental -pels suposats vessaments al mar- i la del reactor clandestí estan a l'espera que l'Audiència de Tarragona resolgui els recursos d'apel·lació presentats pel fiscal i les defenses dels exdirectius. En paral·lel, els veïns reclamen una legislació "més dura" per la petroquímica, mentre que des de Protecció Civil remarquen el canvi que ha suposat la recuperació del Plaseqta.

El fiscal de medi ambient de Tarragona recorda que la fase d'instrucció de la peça principal d'IQOXE, la de l'explosió, s'ha hagut de prorrogar per la demanda civil de Repsol Química. La petroliera defensa que va perdre 50 milions d'euros arran de l'incident perquè l'empresa no li va subministrar l'òxid d'etilè. La multinacional ja ha recuperat 38,5 milions per part de Mapfre, qui reclama a l'altra asseguradora que li aboni aquesta quantitat mentre queden pendents de pagament els 11,5 milions restants. "Aquests els haurien de pagar les persones físiques acusades i IQOXE", assegura el fiscal a l'ACN.

El novembre de 2023, el ministeri públic va fer públiques les seves peticions de la peça principal. En global, demana onze anys de presó per a cadascun dels tres exdirectius d'IQOXE per les conseqüències de l'explosió. Els tres acusats són: José Luís Morlanes, exdirector general d'IQOXE; Juan Manuel Rodríguez Prats, exdirector de planta; i Gerard Adrio, responsable de seguretat quan es va produir l'explosió. Pel que fa a la petició més elevada són sis anys de presó per un delicte d'homicidi imprudent, a més de tres anys per un delicte de funcionament habitual de l'empresa en condicions inadequades de seguretat, i dos anys més per un delicte contra els drets dels treballadors.

També sol·licita per l'empresa, com a persona jurídica, 900.000 euros de multa per estralls i condicions inadequades de seguretat, i sis anys d'intervenció judicial. El judici encara no té data, però des del ministeri públic apunten que es podria celebrar aquest mateix any o bé a principis de 2026, en funció del calendari d'assenyalaments de l'Audiència Provincial.

Recuperació del Plaseqta

Des de la Federació d'Associacions Veïnals de Tarragona (FAVT) demanen a la Generalitat que "es posi les piles" i reclami als jutges que fixin una data pel judici. "Cinc anys i seguim igual, no oblidem que tres persones van perdre la vida injustament per gent que va fer les coses molt malament", assenyala el president de la FAVT, Alfonso López a l'ACN.

Una de les conseqüències més imminents després de l'explosió va ser la recuperació del Plaseqta. Després de tretze anys amb el pla especial d'emergències del sector químic tarragoní integrat al Plaseqcat, el Govern aprovava la primera setmana de març el nou Plaseqta. D'aquesta manera se simplificaven els escenaris previstos a l'hora de prendre la decisió d'activar les sirenes i el consegüent confinament de la població. A més, el Plaseqta situa l'edifici del 112 de Reus com a seu des d'on coordinar l'emergència amb la direcció recaient sobre la delegada del Govern a Tarragona.

El cap de servei del Servei Territorial de Protecció Civil a Tarragona, Joan Carles Francès, remarca que el pla tarragoní suposa "un canvi important". "Des de fa més d'un any ja tenim un tècnic les 24 hores els 365 dies", a més d'una persona experta en risc químic que és qui gestiona la planificació, exposa. "Aprofitem l'expertesa de la gent del territori a nivell tècnic i dels operatius que hi intervenen, perquè coneixen millor les instal·lacions i poden actuar de manera més ràpida", valora el responsable.

A nivell de recursos tècnics, durant aquests cinc anys s'han instal·lat catorze sirenes més d'avís de risc químic a diverses poblacions del Camp de Tarragona, s'ha posat en marxa el sistema ES Alert d'avís a la població a través de missatges al telèfon mòbil i s'està instal·lant una xarxa de sensors per si es generen núvols tòxics. Aquest sistema està previst que entri en funcionament aquest any. "Tindrem informació de manera ràpida en cas de núvol tòxic, no haurem d'esperar trucades o arribades dels serveis d'emergències a les instal·lacions", destaca Francès.

Simulacres i conscienciació ciutadana

La Federació d'Associacions Veïnals de Tarragona (FAVT) ha convocat per aquest dimarts a la tarda una concentració davant d'IQOXE amb el suport dels sindicats CCOO i UGT. El president de l'agrupació, Alfonso López, assegura que volen "advertir" a la Generalitat i al sector de la indústria química que en cinc anys "res ha canviat molt".

Des de la FAVT valoren positivament el retorn del Plaseqta, però el seu president subratlla que va tornar a Tarragona "nu". "Ara portem cinc anys treballant per vestir-lo", diu. En canvi, Francès assegura que el pla ja està desplegat "quasi al 100%", si bé a la vegada "potser van sortint avenços tecnològics que serà important que s'incorporin".

Pel que fa a la conscienciació ciutadana, López explica que amb IQOXE va passar com amb l'atemptat d'Enpetrol el 1987: "no sabem reaccionar". "La gent va sortir corrent perquè no hi havia res", assenyala. En aquest sentit, el responsable de Protecció Civil fa "autocrítica" i reconeix que "la població ha de ser més conscient de les mesures d'autoprotecció que s'han d'adoptar en cas d'una emergència química. Francès lamenta que en les sessions formatives l'assistència és "molt minsa" i que el missatge "no acaba d'arribar a la població", per la qual cosa apunta que hi seguiran treballant.

Un dels elements que més ajuda en aquest àmbit són els simulacres. El darrer es va fer el 4 de desembre i Francès subratlla que en volen fer un cada any. López considera que caldria fer-ne més i insisteix a explicar a totes les generacions "on vivim i què cal fer si torna a ocórrer", sobretot als infants i sense oblidar la gent gran. Si es produís una nova emergència química com la d'IQOXE, Francès creu que la gent "reaccionaria diferent": "hi ha molta més informació i amb les alertes arribem a molta més gent, però tot això no descarta que un percentatge de la població seguís fent el que cregués i potser no seguiria aquestes indicacions", considera.

  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00