Albert Llimós: “Tinc 12 llibretes plenes d’agressors sexuals”

Barcelona

Albert Llimós, natural de Torrefarrera, des de petit ha tingut la vocació pel periodisme, ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació com SER Catalunya i, actualment, és el responsable d'investigació del diari ARA.

'Soldadito marinero' de Fito & Fitipaldis, el transporta als amics de la infantesa "em transporta als meus orígens, a les meves arrels", "l'adolescència, el despertar de la joventut".

"Tenia molt clar que volia ser periodista des de l'adolescència, el futbol sempre anava lligat als anhels vitals", "vaig jugar amb en Sique Rodríguez".

"Vaig fer Comunicació Audiovisual perquè em van enganyar, em van dir que comunicació i periodisme era el mateix, em van dir que anés a la Pompeu a fer comunicació però no era el mateix, però va ser la millor època de la meva vida". "Em veia inferior, com una mena de síndrome de l'impostor, em veia com el tio de poble que va anar al cinema dues vegades".

'Summer' de Joe Hisaishi, "els caps de setmana cap al poble, sobretot el primer any perquè la meva parella era de Torrefarrera", "el concepte responsabilitat me l'he fet molt meu, els meus pares van fer molt esforç perquè pogués estar a Barcelona".

Ell va entrar com a becari a SER Catalunya, "enganxo època Guardiola, és meravellós seguir el Barça i el Pep Guardiola, viatges pel tot el món", "un dels dies que més recordo professionalment són les eleccions del 2010 de Can Barça, un dels dies més marcats de la meva etapa radiofònica".

Sobre la seva primera novel·la, "és la història de Catalunya, del segle XX, a través de la Teresa. Sempre he volgut escriure la història d'una dona, la tenia molt dins i la vaig vomitar".

Ha parlat sobre els diversos casos que ha destapat, "tot això passa perquè algú té un poder, quan hi ha una jerarquia d'algú respecte a un altre que és subordinat, doncs hi ha gent que ho aprofita per fer mal", "com a societat hem avançat i hem canviat la mirada de veure això".

'Ain't no mountain high enough' de Marvin Gayen i Tammi Terrell li recorda a la seva companya de vida, "ens coneixem i mantenim una relació des que tenim 15 anys, hem construït un projecte familiar, i quan érem adolescents aquesta cançó sonava molt", "ella i jo vam tenir una primera relació de 4 dies, em va deixar, i al febrer les seves amigues em van dir que la Laia va voler parlar amb mi, em va dir que si volíem tornar a sortir i doncs fins ara".

'Everybody hurts' de Rem, "va ser el moment del ball del casament, va ser genial".

Ha parlat sobre les càrregues que li suposa la seva feina "porto una motxilla molt gran que pesa, fa uns dos anys vaig començar a tenir problemes psicològics, té una afectació a casa, no només a la relació", "aquesta càrrega va tenir una afectació en la relació amb els meus fills, arran del que em va passar, crec que vaig perdre la paciència amb els meus fills i cridava, ho reconec i ho verbalitzo, i jo era així".

"Si publico una investigació, la paraula 'presumpte' no la poso mai", "tinc unes 12 llibretes plenes d'agressors sexuals, guardades a bon lloc i amb còpia de seguretat". "No puc publicar-ho tot, només aquelles que estiguin molt ben lligades i on ningú tingui problemes legals".

Amb la 'Potra salvaje' d'Isabel Aaiún ha explicat com va patir un atac de cor, els metges que el van atendre afirmen que va tenir molta sort i va ser un miracle.

'Miquel a l'accés 14' de Mishima. "Ens fem grans i m'ha acompanyat molts anys de la meva vida". "Estic assumint les coses que he de canviar, la teoria ens la sabem tots, però després el dia a dia és diferent", "he baixat una mica el ritme, i he après a dir que no".

La Playlist del Llapis de Memòria d'Albert Llimós

Soldadito marinero - Fito & Fitipaldis

Summer - Joe Hisaishi

Ain't no mountain high enough - Marvin Gayen i Tammi Terrell

Everybody hurts - Rem

Potra salvaje - Isabel Aaiún

Miquel a l'accés 14 - Mishima