Agricultura recórre al CSIC en la lluita contra la sobrepoblació de conills a Lleida

“Aquest any he optat per no sembrar res a causa dels danys que vaig tenir en campanyes passades per què els conills se’m van menjar tota la collita” És l’Alejandro Domingo, pagès de Tàrrega i president del vedat de caça de la capital de l’Urgell. Ha fet els números del cost que li suposa sembrar d’ordi les seves 11 hectàrees cerealístiques, “i si sembres i no culls, tens una despesa important i cap benefici, i, al final perds molt diners”. El pagès assegura que com ell, altres han optat per no sembrar.

L’Alejandro Domingo és també caçador, i, és de la primera promoció que va fer el curs que l’autoritza a poder fer batudes nocturnes, amb un rifle i un visor nocturn o tèrmic. Entre 3 i 4 nits per setmana, surt a bocafoscant amb un company també autoritzat, previ avís als Agents Rurals, a caçar conills “sempre en finques que estiguin dins del vedat, que és on està permès” diu. En aquesta zona afirma que la densitat “era entre 90 i 100 conills per quilòmetre quadrat” i que ara ha augmentat “per què tenim un pic a l'alça”. Cada cop que surten “matem entre 20 i 50 conills”.

Aquests cursos de formació per a caçadors s'emmarquen dins del desplegament del Decret llei contra la sobrepoblació de fauna salvatge amb l’objectiu d’habilitar-los per què puguin capturar de forma més eficient la fauna cinegètica que origina danys a l’agricultura i accidents de trànsit a tot Catalunya. L’any passat se’n van fer 8. Per aquest any, el departament n’ha programat 22. I en total calcula que aquesta formació l’ha seguiran, com a mínim, un miler de persones, per què “hi ha llista d’espera” assenyalen fonts de la Conselleria.

Prop de 14.000 captures de conills en dos mesos

Durant aquest any, el Departament d'Agricultura ha intensificat les batudes per lluitar contra la proliferació del conill a la Plana de Lleida, “especialment en zones més vulnerables on els conills estan fent malbé arbres fruiters i arrasant el cultiu de cereal” afirma el Conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig.

Són batudes que es fan a traves de Forestal Catalana, i del Cos d’Agents Rurals. I des del febrer estan fent batudes nocturnes, a raó d’almenys una al dia, segons afirmen fonts de la conselleria. Entre gener i febrer, s’han capturat 13.797 exemplars, una xifra rècord. Ordeig considera que “és un indicador de què s’hi està actuant més que mai, i amb més recursos que mai” fruit del “compromís” del Departament “de posar fil a l’agulla amb més material tècnic, vehicles –les pick-up per fer les batudes nocturnes han de tenir unes característiques homologades- nova munició i més cartutxos, més gàbies trampa, i més personal” davant d’una problemàtica greu per al sector primari de Lleida, i, que també va ser un dels acords per a desconvocar els talls de carretera previstos per la pagesia a principis de febrer.

L'Urgell és una de les comarques de Lleida més afectades per la sobrepoblació de conill. En dos anys, al vedat de Tàrrega, els caçadors n’han capturat uns 60.000. Segons ha explicat el seu president, “abans es feia caça esportiva i ara hem hagut de canviar el xip i cacem per protegir els pagesos i els cultius”. Alejandro Domingo afirma que la intensitat de les captures “s'està notant” als camps, però no al llocs propers a infraestructures, nuclis urbans o zones de seguretat on no es poden fer servir les armes de foc, i s’utilitzen altres mètodes com les gàbies trampa.

Agricultura recórre al CSIC per calcular la densitat de conills i poder anticipar-hi actuacions

Dos científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Rafael Villafuerte i Miguel Delibes, ensenyen a una trentena de tècnics del Departament d'Agricultura i Forestal Catalana l’aplicació sobre el terreny del l’índex de Cooke. Aquest mètode, desenvolupat a Austràlia, consisteix en observar la quantitat d’excrements de conills en una àrea de 2 a 3 hectàrees, i que pot trigar a fer-se uns 15 minuts. Segons els resultats obtinguts, aquest índex permet saber a través d’una escala del 0 al 5 l’abundància d’exemplars que hi ha a la zona. La idea es saber quines són les mesures més idònies en cada lloc “si s’ha de fer una caça intensiva, o si és o no convenient sembrar un determinat cultiu per ser dels més afectats, o per què més uns que altres” afirma Miguel Delibes. Una radiografia amb pols quirúrgic del territori, que permeti “actuar de forma solvent” i decidir quins són els millors mètodes i estratègies efectives, segons el conseller d'Agricultura, que aposta per la implicació de l'àmbit científic en aquesta lluita. “Necessitem sumar totes els eines i recursos al nostre abast per fer front a un problema que afecta directament el sector primari, que és qui ens omple el rebost cada setmana".

Segons el darrer cens de tardor, la població de conill ha augmentat a totes les comarques que són zona d’emergència cinegètica (Urgell, Pla d’Urgell, Segrià, Segarra, Noguera i Garrigues) de 145 a 190 individus/Km2, encara que alguns pagesos eleven aquesta xifra a mig miler en algunes finques.

Declaració de danys

A Verdú (Urgell) a finals de gener es va presentar una prova pilot per localitzar caus de conills amb drons equipats amb càmeres tèrmiques i zenitals per fer un mapatge amb dades precises. El portaveu de la Plataforma “Pagesos o Conills”, Ramon Boleda, afirma que “van dir que sortirien un parell de dies a la setmana però després de la presentació ningú en sap res”. Remarca, però, que “ben utilitzat, és una bona eina”. Aquest pagès ha hagut de posar protectors als troncs dels arbres –olivera i pistatxers- i als ceps per evitar que els conills rosseguin l’escorça i la planta es mori. “Cada protector costa vora d’un euro, i, mig euro més, de posa’l”. Fa dos estius va haver de protegir una finca de 2,5 hectàrees de vinya i li va costar prop de dos mil euros, “mil euros de jornals i mil euros del plàstic protector”. Fa pocs dies que arrancava 4 arbres pistatxers de més de 8 anys que estaven protegits amb malla i que els conills fins i tot havien rossegat.

Els danys provocats pels conills no tenen, de moment, compensació econòmica per part de l'administració. La comunicació de les destrosses serveix per avaluar la necessitat de centrar-hi les batudes o altres actuacions. Ordeig afirma que la Conselleria està treballant amb una “nova ordre d’ajuts per instal·lar mesures d’autoprotecció en cultius, i en línies d’ajut per compensar una part dels danys que es produeixin”.