Un de cada tres nens amb Altes Capacitats pateixen assetjament a l'escola

Barcelona

Són infants i adolescents que tenen un alt nivell cognitiu, superior a la mitjana. La seva capacitat d'aprenentatge és més ràpida i diferent de la normativa. El seu grau de maduresa és superior a la dels seus companys, amb els quals tampoc no comparteixen interessos, i tenen molta sensibilitat i un elevat grau del sentit de la justícia. Tot això els comporta moltes dificultats a l'hora d'encaixar en l'entorn escolar i acaben patint assetjament. Segons un estudi de la FANJAC a què ha tingut accés SER Catalunya, l'associació promotora de la Fundació de Nenes i Nenes amb Altes Capacitats, un de cada tres nens amb Altes Capacitats (AACC) són víctimes de bullying dins dels mateixos centres escolars.

"Les hores de pati, tant al matí com havent dinat, és quan es produeix aquest assetjament en l'entorn escolar. Segons l'enquesta que hem fet, el 71% dels nens víctimes d'aquesta situació expliquen que en aquestes estones, amb menys vigilància que, per exemple, a les aules o als menjadors, és quan són objecte d'assetjament per part dels companys", explica Elena Ogaya, membre de la Junta Directiva de FANJAC Barcelona. "I ens trobem que a les escoles, de vegades, els costa veure que és bullying o als nanos els costa explicar-ho ... En tot cas, costa molt que els centres posin en marxa els protocols antibullying".

Empitjora la seva salut mental

Les AACC no són un trastorn, però molts cops acaben provocant problemes de salut mental. "Més del 40% dels estudiants amb Altes Capacitats es troben actualment, en aquests moments, en tractament psicològic. Però és que la meitat afirma que ho ha estat en algun moment del seu període educatiu", afegeix Ogaya.

Ampliar

Cerrar

Els nens d'aquesta condició o s'aïllen d'un entorn que no els interessa o fan un gran esforç per adaptar-s'hi, per encaixar-hi, renunciant així a una part molt important de la seva manera de ser. "Tant una cosa com l'altra els provoca frustració i angoixa, que sovint somatitzen amb mal de panxa o mal de cap, insomni, negativa a anar a l'escola i, en els casos més greus, depressió".

Infradiagnòstic

Actualment, el Departament d'Educació té identificats 4.200 nens amb AACC a les aules catalanes. Aquesta xifra no arriba ni a l'1% de la població escolar quan, segons la FANJAC, diversos estudis estimen que representen entre el 10 i el 20% de l'alumnat.

"Hi ha infradiagnòstic perquè fallen els sistemes de detecció", assegura Elena Ogaya. "Hi ha errades greus perquè el professorat i altres professionals dels centres no saben identificar els casos, els falta formació. Ens trobem que les persones que ens poden ajudar no saben com fer-ho. Tenen molts falsos mites al cap, encara. Per exemple, encara creuen que un nen amb AACC ha de treure 10 en tot, ha de presentar els treballs perfectes, nets, polits i en el temps que toca i no sempre és així. Només són així un percentatge molt baixet".

La FANJAC demana a Educació que faci cribratges per detectar aquests nanos com més aviat millor per minimitzar els problemes que després pateixen. "Ja ho hem demanat altres cops, reiterem la petició. Estaria molt bé que es fessin proves d'hora, a primer o segon de primària, quan els nens tenen entre 6 i 7 anys. No és un recurs molt car, i aquí podríem tenir un primer cribratge. I més endavant, se'n podrien fer altres als alumnes que sobresortissin més".

Actualment, la detecció sol fer-se a entre els 7 i els 10 anys. "Per als més grans, ja anem tard. És probable que ja hagin començat a tenir problemes per la seva manera de ser".