Amnistia demana que Barcelona prohibeixi l’ús de pistoles elèctriques en manifestacions “sense excepcions”

Barcelona

Amnistia Internacional considera que el reglament sobre l’ús de pistoles elèctriques per part de la Guàrdia Urbana no inclou prou garanties de protecció dels drets humans i permet l’ús de l’arma en situacions que no s’ajusten als estàndards internacionals de drets humans. Segons un comunicat a partir de l’última versió del reglament a la qual ha tingut accés, Amnistia ja avisa que presentarà al·legacions un cop el reglament s'aprovi aquest dimecres. AI demana prohibir el seu ús en manifestacions i concentracions “sense cap tipus d’excepció”. També demana prohibir el seu ús contra els menors d'edat. D’altra banda, demana evitar-ne l’ús contra malalts mentals i persones sota efectes d’alcohol i drogues o en estat de “deliri exacerbat”.

Segons l’avantprojecte de reglament explicat als periodistes al gener, la previsió és que els comandaments dels antiavalots de la Guàrdia Urbana portin pistoles elèctriques a principis del 2026 i que només s’utilitzin en casos de "risc racionalment greu".

Aquest dimecres el reglament pel qual es regula la dotació i l’ús dels dispositius conductors d’energia (pistoles elèctriques) per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona es votarà de forma inicial a la Comissió de Seguretat i Amnistia ja ha avançat que el text “no incorpora les salvaguardades necessàries per garantir la protecció dels drets humans”.

Supòsits “massa generals”

L’organització creu que en el reglament s’estableixen supòsits d’ús “massa generals i vagues” i assenyala que cal establir “un llindar clar” per l’ús d’aquesta arma. El seu ús, diu l’entitat, ha d’estar “estrictament limitat” a situacions en què els agents o terceres persones s’enfronten a una amenaça imminent de mort o lesions greus, és a dir, potencialment mortals, “que no poden contenir-se amb opcions menys extremes”.

“Aquestes armes s’han d'utilitzar únicament com a últim recurs en el moment en el qual, d’una altra manera, estaria justificat recórrer a les armes de foc, o just abans d’aquest moment”, assenyala Amnistia. En cap cas, avisen, s’hauria d’utilitzar per a l'acompliment d'una ordre o per dur a terme una detenció.

Prohibir-ne l’ús en manifestacions

En relació a la prohibició d’utilitzar pistola elèctrica, Amnistia constata que el reglament prohibeix el seu ús de manera general en manifestacions i concentracions, però afegeix excepcions en supòsits específics. Alerten que en situacions de grans aglomeracions, el desordre i caos generalitzat fa que les probabilitats d’impactar en un objectiu es redueixin “considerablement”, podent causar lesions a persones diferents contra les quals es vol fer servir l’arma. Per aquest motiu, Amnistia Internacional considera que el seu ús “no és adequat en cap cas en contextos de manifestacions o grans concentracions”. A més, creu que s’ha de prohibir el seu ús per a dispersar multituds.

A més a més, Amnistia subratlla que la ciutadania ha de poder accedir a la normativa existent per poder avaluar si s’ha actuat d’acord amb les normes i, en cas contrari, garantir la rendició de comptes davant casos de mala praxi. També cal, diuen des de l’organització, que les avaluacions d’ús siguin públiques i involucrin a la societat civil. A més, l’arma ha d’incorporar un sistema de captació d’imatges que garanteixi la gravació de tots els usos (des de l’activació i apuntament amb el làser fins la descàrrega).

Menors d’edat i altres col·lectius

Amnistia creu que cal prohibir-ne l’ús contra totes les persones menors d’edat. El text actual prohibeix el seu ús contra persones menors de 14 anys “sempre que els funcionaris actuants puguin percebre aquesta condició”.

L’entitat assenyala que les instruccions tècniques de l’empresa fabricant indiquen que l’ús d’aquestes armes contra una persona amb un índex de massa corporal baix o un infant podria augmentar el risc de mort o lesions greus i s’adverteix que el seu ús no s'ha provat científicament en aquesta població. “Els menors tenen més probabilitats de patir danys i conseqüències greus perquè el seu sistema cardíac és més dèbil, tenen menys massa muscular i el corrent s’apropa més al cor, són més sensibles al dolor i corren més perill de patir un trauma psicològic. A més, gairebé mai representen una amenaça suficientment greu per justificar l’ús d’aquestes armes i la situació s’ha de poder abordar amb mitjans molt menys perillosos”, asseguren.

D’altra banda, creuen que cal evitar el seu ús contra persones vulnerables com malalts mentals, persones sota els efectes de l’alcohol i les drogues o en estat de deliri exacerbat, ja que el potencial lesiu de l’arma pot augmentar en aquestes casuístiques. “La combinació dels efectes psicològics de l’estat mental d’agitació i la descàrrega produïda per aquesta arma poden produir una reacció aguda que pot causar la mort de la persona, per això el seu ús ha d’evitar-se de totes les maneres possibles en aquests casos”, alerten.

Al·legacions i seguiment

Amnistia valora positivament algunes de les mesures que sí que incorpora el Reglament, com ara la prohibició d’incorporar a la dotació de la Guàrdia Urbana de Barcelona una arma que inclogui arc elèctric, la formació teoricopràctica basada en casos i amb la participació d’entitats de defensa dels drets humans o la recollida de dades desagregades dels usos per tal d’avaluar els impactes de l’ús de l’arma.

Tanmateix, l’organització ha mantingut dues reunions amb l’Ajuntament de Barcelona per traslladar les preocupacions i recomanacions i també ha fet arribar propostes de millora als grups municipals. “És essencial garantir un control estricte de l’ús i una regulació més clara”, ha declarat Júlia Pérez Català, responsable de relacions institucionals d’Amnistia Internacional Catalunya.

L’organització assegura que assistirà a la Comissió de dimecres per fer seguiment del debat i votació del Reglament i apunta que participarà presentant al·legacions al Reglament en el període que estableixi la Comissió. També espera que, en el tràmit normatiu que ara s’inicia, hi hagi la oportunitat d’incorporar canvis i modificacions per fer d’aquest text una normativa “més concorde als estàndards internacionals de drets humans”.