El camp català, en menys mans: les grans finques agràries es multipliquen per quatre en 40 anys

Barcelona / Brussel·les

En els últims 40 anys, a Catalunya s'han multiplicat per quatre les finques agràries gran extensió, i en canvi, la quantitat de propietaris s'ha reduït a la meitat. I tot això, sense que la superfície total conreada hagi canviat significativament. És l'evidència que el sòl conreat cada cop es concentra en menys mans, i que la tendència és que cada cop hi hagi menys pagesos amb petits terrenys familiars i més corporacions que acumulen hectàrees de conreu extensives. Són dades de la Conselleria d'Agricultura analitzades per SER Catalunya, que posen números a un procés que fa anys que es viu al sector primari català.

L'any 1982, a Catalunya hi havia només 526 finques de més de 100 hectàrees. L'any 2020 (l'últim amb dades disponibles), n'hi havia 1.925. En canvi, si mirem les finques d'una hectàrea o menys, el procés és inversament proporcional: fa 40 anys n'hi havia més de 8.400 i ara només són 2.400. El mateix passa si mirem el nombre de propietaris: s'ha passat de 115.00 a 53.000, però les hectàrees de SAU (Superfície Agrícola Utilitzada) es mantenen estables: es mantenen en prop d'1,1 milions a tot Catalunya. Resumint: hi ha gairebé la mateixa terra conreada, menys de la meitat de propietaris, quatre vegades més finques extenses i quatre vegades menys petites propietats.

La Comissió Europea creu que "només sobreviuran les grans extensions"

El debat sobre com ha de ser el model agrari va més enllà de Catalunya, i fins i tot de l'Estat. Des de Brussel·les cada cop hi ha més veus que es mostren favorables a la concentració de propietats com a model de supervivència. Fonts de la Comissió Europea consultades per SER Catalunya assenyalen que, com passa en molts altres mercats, la concentració d'empreses és l'única manera que té Europa de continuar sent competitiva. Sobretot, en el sector agrari, on hi ha molts productors a altres continents, produint a preus molt més baixos.

Per això, des de la Comissió apunten que tenir menys pagesos propietaris, però amb finques més grosses, podria ser bo per guanyar eficiència. La Unió Europea destina aproximadament un terç del seu pressupost a ajudar els agricultors europeus. Entre el 2021 i el 2027, haurà invertit 390.000 milions d'euros a la Política Agrària Comuna.

El Govern català sosté que l'única via de supervivència per als agricultors és acumular hectàrees de terra, o donar un valor afegit important a les que ja tenen. Jaume Sió, cap del Gabinet Tècnic de la conselleria d'Agricultura apunta en declaracions a SER Catalunya que, malgrat l'acumulació de terres, Catalunya no té un gran problema amb els fons d'inversió. "Encara hi ha un teixit molt important d'empreses familiars que porten aquestes terres, però és veritat que moltes d'aquestes famílies estan agafant dimensió... Però no parlem de grans multinacionals, en general", assegura.

Sió considera també que l'evolució de la mecanització ha canviat molt la naturalesa de les finques, i afegeix que, malgrat tot, extensions de 100 hectàrees de conreu, que aquí ens poden semblar de grans dimensions, són considerades petites en altres països. "I parlo d'Eslovàquia, no de l'Argentina o Brasil", apunta, argumentant que en països amb una extensió semblant al nostre hi ha una tendència molt més clara a l'acumulació de sòl conreable.

"És una evidència que empreses agroindustrials acaparen terres"

Els pagesos, davant d'aquestes dades, consideren que és una evidència que les grans empreses agroalimentàries estan acumulant terres conreades. En declaracions a SER Catalunya, la coordinadora nacional d'Unió de Pagesos Raquel Serrat, apunta que "no podem obviar que el 60% dels pagesos catalans tenen més 60 anys, i que el 70% de les terres que es treballen estan en règim d'arrendament. Si un propietari no viu d'això o no té relleu generacional, és fàcil que vengui".

Serrat apunta a les grans multinacionals i a les empreses d'energies renovables com els grans potencials compradors d'aquestes finques. També recorda que "els petits i mitjans pagesos són les víctimes d'aquesta concentració de propietats, i una família mai podrà competir contra una gran empresa, que podrà pagar molt més per hectàrea". Des del sindicat també apunten que els pagesos joves cada cop tenen més complicat viure de la terra i per la terra, i que molts dels que acaben comprant les finques "no són pagesos ni tenen res a veure amb la pagesia". Segons Serrat, Catalunya ha de decidir quin model agrari vol, si "un model de proximitat sostenible, equilibrat i que pobla el territori, o empreses impersonals amb tota la gent concentrada a les zones urbanes".

Segons Unió de Pagesos, els consumidors poden patir les conseqüències d'aquesta concentració de terres, sobretot a nivell social, i demanen que el ciutadà es qüestioni per què alguns aliments són tan extremadament barats, per sota dels costos de producció, i que es tinguin clares les conseqüències d'aquest model de consum.