50 dies d'espera per una primera visita de salut mental en centres infantojuvenils
Són 16 dies menys que un any enrere, segons dades del Departament de Salut

Sovint pediatres i escoles alerten que el nen està en risc de trastorn mental / Cadena SER

Barcelona
Amb dades provisionals que Salut ha facilitat a SER Catalunya, 2024 es va tancar amb 56 dies d'espera per una primera visita ordinària amb el psicòleg, i de 45 dies per ser atès pel psiquiatre. Estem parlant de visites ordinàries al Centre de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ) perquè l'especialista faci una primera valoració al menor. Els casos de més complexitat es consideren visites preferents; per aquests pacients, la demora és de 16 dies per a veure el psicòleg i de 14 per al psiquiatre. Comptant-ho tot, la mitjana d'espera és de 49 dies, dues setmanes menys que un any abans. Actualment, el temps màxim d'atenció estipulat és de 30 dies en visites preferents i de 90 en visites ordinàries.
Salut no ha facilitat la xifra oficial de pacients el llista d'espera corresponent a 2024. L'última dada disponible figura a l'Informe del Síndic de Greuges i és de 2023. A tancament d'aquell any, sumaven més de 2.300 nens i joves. Arran de la covid, la demanda va augmentar substancialment, però la tendència de creixement va aturar-se els anys 2023 i 2024.
Escurçar les esperes
El Departament de Salut ha adoptat mesures per facilitar l'accessibilitat a aquests centres i reduir les llistes d'espera. Una de les més destacades és la figura dels referents de benestar emocional a l'Atenció Primària i als espais comunitaris que freqüenten els joves.
Actualment, es deriva als centres especialitzats menors que no pateixen un trastorn psiquiàtric (i que, per tant, no necessiten una intervenció de salut mental), sinó que tenen malestar emocional. "Atenem casos que no haurien d'arribar al CSMIJ", explica la doctora Marina Esteve, psiquiatra infantojuvenil de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. "No hi ha més patologia mental, hi ha més malestar emocional. El que passa és que sabem que el malestar emocional que no es tracta degudament pot tenir un mal pronòstic perquè pot evolucionar cap a una patologia mental".
Identificar els menors que tenen malestar emocional, i no un trastorn, és cabdal per treballar amb ells en l'àmbit de l'Atenció Primària, amb aquests referents de benestar emocional, i no saturar els centres especialitzats, que es reserven per als casos de patologia mental greu.
"Per una part, fem una millor detecció dels pacients amb trastorn mental, els prestem una atenció sanitària més adequada, coherent i coordinada, i finalment ajudem a reduir la pressió assistencial sobre els CSMIJ".
A més, a finals de 2021 es va iniciar el desplegament dels Equips Guia, un recurs especialitzat adreçat a adolescents i joves amb patologia psiquiàtrica d'elevada complexitat i trastorns de conducta amb impacte social, que necessiten una atenció transversal entre serveis socials, sanitaris, educatius, judicials, penitenciaris i laborals. N'hi ha una desena desplegats arreu del territori.
Fins a un any sense visites de seguiment

Les visites de seguiment s'espaien cada cop més, segons les famílies / Getty Images

Les visites de seguiment s'espaien cada cop més, segons les famílies / Getty Images
Les famílies amb menors amb trastorn mental denuncien les llargues esperes que suporten per ser atesos. I no només per a la primera visita, també per les de seguiment.
"Al principi, el visitaven cada tres o quatre mesos. Però ara s'ha anat dilatant, fins al punt que el meu fill fa un any que no el visiten", denuncia a SER Catalunya l'Anna, mare d'un nen d'11 anys amb autisme i TDAH (dèficit d'atenció i hiperactivitat). La dona ha intentat contactar amb el CSMIJ per email i per telèfon i no ha aconseguit parlar amb el psiquiatre del seu fill. "Quan l'hi comento a la pediatra em diu que passen nota, però a mi ningú no m'ha trucat ni m'ha dit res".
Per al TDAH el nen porta una medicació forta. "Si tens un problema perquè no se li posa bé, o perquè no trobes els fàrmacs a les farmàcies perquè hi ha desabastiment o qualsevol altra cosa, només t'ho pot arreglar el psiquiatra. Però si no pots contactar amb ell, què fas? Et quedes penjat".
L'Anna se sent absolutament desemparada. "A Urgències d'un hospital, si hi vas quan el nen no està en ple brot psiquiàtric, no fan res. I els pediatres et diuen que ho has de parlar amb el seu psiquiatre. Tornem a la casella de sortida: com accedeixes al psiquiatre? És el peix que es mossega la cua".
La situació kafkiana que denuncia no és anecdòtica, segons explica. Ella és sòcia de l'associació Aprenem Autisme i assegura que la majoria de les famílies pateixen el mateix calvari. "Tinc un grup de WhatsApp de més de 60 famílies, la immensa majoria amb nens amb trastorn de l'espectre autista. Comentem aquestes coses pel grup i l'excepció és la família que diu que ha tingut sort perquè en el seu cas, el fill o filla sí que rep un seguiment".
I, molt enfadada, rebla: "Jo no sé cada quants mesos hauria de tenir visita de seguiment, però si abans es feia cada tres o quatre mesos, ara per què estan un any sense visitar-lo? El nen continua sent el mateix, eh? I les necessitats que té continuen sent les mateixes. Per què?".

Susanna Ruiz
Periodista. Animals i llibres.




