Serà 2026 l'últim any en què canviarem l'hora?

Barcelona

La matinada de dissabte a diumenge passarem a tenir l'horari d'estiu. A les dues seran les tres. I sembla ser que, com a mínim, fins a 2026 haurem de continuar canviant l'hora dos cops a l'any. Així ho ha ratificat el BOE. Des de fa anys que diverses organitzacions estan pressionant als eurodiputats per aturar aquests canvis. Així ho ha explicat l'Ariadna Güell, la subdirectora del Time Use Iniciative, una organització que fa anys que impulsa un canvi de normativa per acabar amb el canvi d'hora.

Al programa Aquí Catalunya, Güell ha explicat com, tot i que aquest diumenge hàgim de tornar a canviar l'hora, sembla que per fi tenen "bones notícies". La setmana passada van poder trobar-se al Parlament Europeu per reactivar el debat. Aquesta lluita es remunta a l'any 2018, quan la Comissió Europea va proposar abolir-ho. 2021 hauria hagut de ser l'any en què hi hagués un acord definitiu, però amb la pandèmia pel mig i la manca de consens el procés es va aturar.

2026 no serà l'últim any que ens toqui canviar d'hora. Però Güell explica com podria ser l'any en què hi hagi un acord. Tot dependrà del consens a què arribin els estats membres, i del marge que es deixi a les empreses per idear un pla d'adaptació.

Quines són les raons per acabar amb el canvi horari?

Els arguments per acabar amb el canvi d'hora van més enllà de la incomoditat del dia en què hem de moure les agulles del rellotge. L'Ariadna Güell concretava les raons en tres punts. El primer d'ells és l'impacte que té en la salut. Segons la Time Use Inicitiative hi ha "sobrades evidències que viure en una hora desalienada amb l'hora solar fa que el nostre cos no segueixi el seu rellotge intern". Les conseqüències que se'n deriven són problemes de salut, d'insomni, malalties cardiovasculars i fins i tot de salut mental. Segons dades de la Federació Espanyola de Societats de Medicina del Son (FESMES), Espanya és el país d'Europa amb un major consum de somnífers. Aquest elevat consum podria estar relacionat amb el desalineament respecte l'horari solar.

Un altre argument que defensen els abolicionistes del canvi d'hora té a veure amb els efectes que provoca en l'economia. Güell explica que "la falta de son provoca accidents en persones treballadores, i els infants tenen un pitjor rendiment acadèmic per haver d'anar molt d'hora a l'escola". I, en darrer lloc, fan servir el motiu amb què es va crear el canvi d'hora. "En un inici, es va explicar que ajudaria a l'estalvi energètic, però anys després, i amb els canvis de patrons de consum, sembla ser que no provoca cap estalvi i que, fins i tot, pot ocasionar una major despesa", afegeix.

Horari d'hivern o d'estiu?

Un dels punts que fa més difícil arribar a un consens és decidir quin horari s'hauria d'adoptar com a definitiu, el d'hivern o el d'estiu. Segons l'últim baròmetre del CIS en què es va preguntar per aquesta qüestió, el 65% dels espanyols prefereixen l'horari d'estiu. Però si adoptéssim l'horari d'estiu, en algunes parts d'Espanya el sol no sortiria fins a les 9:30 del matí, i no es pondria fins a les 22 h. L'Ariadna Güell, davant la pregunta de quin horari s'hauria d'adoptar, respon que el d'hivern és el més convenient, perquè "permet una major sincronia entre la sortida del sol i l'inici de la jornada laboral i escolar".