Xavier Bosch: “Al món de la publicitat catalana dels 80 hi havia més sexe, alcohol i drogues que a Mad Men”

Barcelona

Xavier Bosch és dels pocs autors catalans que pot dir que es guanya la vida escrivint: “Sí, tinc la sort que en una llengua petita com la nostra pugui viure de les vendes a Catalunya i al món. Per sort, les traduccions a deu idiomes funcionen, i d'una cosa i de l'altra pots anar gratant”. L’escriptor de best-sellers ha presentat al ‘Tot és comèdia’ la seva nova novel•la ‘Diagonal Manhattan’ (Columna), ambientada en les agències de publicitat de finals dels anys 80.

Publicitat

“Volia que els meus protagonistes es moguessin en aquest món que trobo atractiu, una branca de la comunicació que no havia abordat en novel·les anteriors, on havia parlat molt del nostre ofici que estimem, el periodisme. I volia reivindicar, en tot cas, el paper de les dones en el món del màrqueting i la publicitat. El 58% de les persones que acaben la carrera són dones. Però, en canvi, només el 14% arriben al capdamunt d'una empresa”. Un dels personatges centrals de la història és la directora d’una agència de Nova York que tutel•la la filla d’un publicista català.

Creativitat

Xavier Bosch, periodista de formació i professió abans de l’aventura literària, diu que “arribat a quart de carrera de Ciències de la Informació (UAB) podria haver triat l'especialització en publicitat. De totes maneres, ja he fet un màster accelerat amb la novel·la. M'he posat creatiu perquè he fet les dotze campanyes que encarreguen a les agències, com la de ‘Fiesta&Siesta’, una campanya de turisme d'Espanya (fictícia). La música (real) me l'està fent un parent meu que es dedica a això. Veus que no la convertim en la cançó del verano”

Senyoros

‘Diagonal Manhattan’ està situada entre Barcelona i Nova York. Els protagonistes son els dos socis fundadors d’una agència de publicitat d’èxit, BLOC. Son dos senyors molt de la seva època, gens deconstruïts. Un d’ells, Brauli Leveroni, té una relació “peculiar” amb les dones amb les que s’acaba liant: “les coneix fent càstings per fer anuncis, i ell té poder... Tot el que surt ara al Telenotícies: l'abús de poder, les relacions a la feina, etcètera, tot això passava. M'he documentat amb publicistes de l'època, i diuen que tot allò que vèiem a la sèrie ‘Mad Men’ dels anys 50-60 a Nova York es quedava molt curt, a nivell de sexe, d'alcohol, de drogues. Tot era molt més passat que tot allò. Els pisos per les amants, les relacions de tomàquet, el marro i les infidelitats… sempre n'hi ha a la vida, i per tant sempre n'hi ha a les meves novel·les”.

Biografia

Si als 21 anys que tenia el 1989 un endeví li hagués dit que seria el creador de l’APM, que presentaria el programa de ràdio més escoltat del país i que seria un escriptor de best-sellers, què hauria pensat Xavier Bosch? “La veritat és que m'ho he currat, però també he tingut sort, lògicament. Sense la sort no es va enlloc, i al final, conèixer en Joaquim Maria Puyal, entrar amb ell, amb 26 anys, a dirigir el seu últim programa a TV3, ‘Un tomb per la vida’, on vaig conèixer l'Antoni Bassas… amb l’Antoni vam anar a Catalunya Ràdio, vam crear l’Alguna Pregunta Més. I una cosa porta a l'altra, molts projectes molt il·lusionants. Sovint soc tastaolletes i engego moltes coses i no n'acabo cap. Al cap de tres anys de fer ‘El món a RAC1’ em vaig cansar de llevar-me a les 4 del matí. Tenia aquella boira de quan vens d'un vol transoceànic, un jet-lag perpetu. I costava molt concentrar-se i fer bones entrevistes, i sí, ho vaig deixar”. Havia de tenir el cap clar per escriure les novel•les que han guanyat el premis més prestigiosos i un gran nombre de lectors fidels.