Tenir un pis a prop de l'hospital durant una malaltia: "És la meitat del tractament"

Barcelona

Quan a algú li diuen que té una malaltia, l'últim en què pensa el seu entorn és l'on es quedarà durant el tractament. Però la realitat és que molta gent s'ha de traslladar i estar fora de casa seva durant mesos i l'on viure aquell temps és una preocupació més: "Em veia en un sac de dormir en alguna entrada, la meva preocupació era aquella, la malaltia no m'importava", ha admès la Tatiana. Ella és de Lleida i li van diagnosticar una leucèmia que requeria anar a Barcelona cada dos dies. Finalment, va poder viure durant quatre mesos en un pis de les entitats d'acollida: "Va ser el 50% del tractament".

Es va trobar en una situació semblant el Josep, qui s'havia de tractar un limfoma fol·licular. Ell i la seva dona viuen a Navarcles i anar a l'hospital a fer el tractament li suposava més d'una hora de trajecte per anar i una altra hora per tornar, després d'un tractament que està en estudi i del qual encara no estan controlats els efectes secundaris: "Havia d'anar molt a l'hospital, fer molts controls, hauria estat impossible viure a Navarcles i fer el tractament". El pis que li van cedir durant tres setmanes va ser una salvació: "El vam sentir casa nostra".

5 milions d'euros estalviats

Les set fundacions que gestionen aquests pisos d'acollida —Fundació Josep Carreras, Fundació Enriqueta Villavecchia, la Fundació Hospitalitat, l'associació AFANOC, la Fundació Inés Arnaiz, l'Associació de Malalts i Trasplantats Hepàtics de Catalunya i la Fundació Jubert Figueras— durant 2024 van atendre 2000 persones, entre les quals hi havia 838 pacients, i la resta eren familiars. En total van tenir 66.000 llits ocupats en els 41 pisos que disposen.

Totes aquestes acollides tenen un valor econòmic que supera els 5 milions d'euros. Aquest valor es calcula traduint les pernoctacions en nits d'hotel, a una mitjana de gairebé 190 € per nit. De fet, una persona que s'ha de quedar a Barcelona durant tres mesos per fer un tractament, hauria de pagar gairebé 20.000 euros.

No tothom va poder accedir aquests pisos, de fet les fundacions lamenten que no arribin a tothom. En concret van haver de dir que no a 185 persones, 26 més que l'any anterior perquè no tenien on instal·lar-les. De fet, les entitats ja han alertat que les negatives aniran creixent perquè cada vegada és més difícil trobar allotjament disponible.

Diagnòstic social

L'Àlex Carpentier, responsable del Programa d'Experiència del Pacient i Pisos d'Acollida de la Fundació Josep Carreras, ha apuntat que, està demostrat científicament que el fet que una persona estigui tranquil·la, sense estrès de l'acompanyant i en un ambient no hospitalari són factors que fan que "tot vagi una mica millor". Per accedir als pisos hi ha unes persones pont, que són les treballadores socials, elles posen en contacte els hospitals i les fundacions dels pisos.

Ampliar

Cerrar

Una d'elles és l'Eunice Blanco, cap de Treball Social Sanitari de l'Hospital Vall d'Hebron, que ha explicat com estan en constant contacte amb medicina i infermeria, coneixen els pacients i els fan un diagnòstic social: "Mirem quines són totes les necessitats socials que envolten al pacient, perquè no és només la part biològica". Un dels punts més importants és el nucli familiar, que s'intenta "respectar al màxim i no separar-lo".

Els pacients que s'atenen són de moltes realitats econòmiques. Si bé és veritat que hi ha pacients molt vulnerables, com la Tatiana, la majoria d'ells són persones amb una vida estàndard, amb la seva feina i els seus sous que, evidentment, es veuen afectats per la malaltia.

L'origen dels pisos

La majoria dels pisos venen de la solidaritat de les persones: "En el nostre cas són pisos que venen d'herències, gent que va gaudir d'una ajuda semblant i ens dona el seu pis", ha detallat Carpentier. Si el pis compleix els requisits, passa a ser un pis d'acollida, en canvi, si està lluny del centre hospitalari o no està condicionat per persones malaltes, el venen per comprar-ne un altre. Altres associacions, a part, també tenen altres models, com pisos en propietat o, fins i tot, paguen lloguers a preus de mercat per fer-ne un ús social. A banda, també existeixen hotels col·laboradors que cedeixen habitacions gratuïtament.

"El pacient no paga res", ha assenyalat Carpentier, només el seu menjar. Tot i que ha admès que en un sistema ideal hauria de ser el sistema sanitari el que "tingués en compte la part social". És a dir, que quan es construís un hospital, també es construïssin hotels per allotjar pacients i familiars perquè afecta la seva recuperació: "Quan els malalts pitjor ho estan passant a vegades ni recorden la malaltia, sinó que pensen que el seu fill o el seu pare estan incòmodes dormint en una cadira", ha destacat Blanco, "cuidar les persones que són importants per ells també és una manera de fer salut".