El TSJC defensa que els familiars de sol·licitants d'eutanàsia puguin recórrer la seva mort assistida

Barcelona

La justícia catalana es resisteix a tancar la batalla legal oberta a Catalunya sobre l'eutanàsia i acaba de crear un precedent perillós. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) defensa que els familiars de sol·licitants de l'eutanàsia poden recórrer la mort assistida dels seus si no estan d'acord amb l'aval mèdic. Ho argumenta en una sentència la sala contenciosa, al qual ha tingut accés la Cadena SER, en la qual el tribunal dona la raó a la fiscalia i anul·la l'aval judicial a la mort assistida d'un home de 54 anys el pare del qual s'hi oposava, i retorna el cas al jutjat perquè es resolgui en un judici.

"Els pares poden tenir un interès legítim, encara que no siguin titulars d'aquest dret a la vida aliena. Es tracta d'un interès propi que, fins i tot, pot entrar en col·lisió amb les preferències, en aquest cas del fill", escriu el tribunal. "No es pot en cap cas descartar de manera genèrica i indiscriminada la legitimació judicial dels pares com a exercents d'un interès legítim —propi i no abstracte— en el fet que els seus fills continuïn amb vida", afegeix. El Tribunal considera que aquesta legitimació inclou també familiars que tinguin mala relació amb els seus fills: "fins i tot en situacions de desacord o conflictes familiars prolongats podria romandre l'essència de la preocupació paternofilial (...): l'afecte, el desig que el seu fill es trobi en les millors condicions possibles i que el seu benestar estigui garantit".

A la pràctica, la decisió implica retornar al jutjat la decisió sobre la mort assistida de Francesc A., un home de 54 anys que demanava morir després de patir quatre ictus i dos infarts des del 2020. Els metges i experts li van concedir la mort digna l'estiu passat, però el seu pare, de 93 anys, ho va recórrer davant el jutge. Després de mesos amb la mort assistida paralitzada, la justícia li va donar la raó al novembre, concedint-li la mort assistida: "Ens trobem davant d'una decisió eminentment personal i que presenta un fort component d'autodeterminació de la persona", escrivia la jutgessa Montserrat Raga, que va tancar el cas en concloure que la relació familiar no és suficient per recórrer l'eutanàsia d'un fill. "Si així fos, qualsevol resolució podria ser impugnada per part dels familiars de la persona que demana ajuda per morir dignament, arribant a ser una prestació il·lusòria i sense eficàcia, o almenys amb una eficàcia ajornada".

La fiscalia, però, s'hi va oposar i va presentar un recurs davant el TSJC, que li acaba de donar la raó. El ministeri públic demanava seguir amb el procés judicial per estudiar a fons si el pacient compleix els requisits per morir dignament. "Al nostre judici", escrivia la fiscal en el recurs, "tant en aquest cas com en general, el control judicial" ha de ser considerat "la màxima garantia". Per a la fiscalia, els familiars estan legitimats en aquest tipus de processos per ser "persones de l'entorn proper a l'afectat que poden conèixer la seva evolució i circumstàncies i, per tant, estar en condicions de discutir o posar en dubte les premisses fáctiques i els requisits sobre els quals se sustenta aquest dret prestacional".

La Generalitat, en contra de la judicialització de l'eutanàsia

La Generalitat ha defensat durant tot el procés judicial l'aplicació de la mort assistida als pacients la sol·licitud dels quals ha rebut tots els avals mèdics. "El dret a l'autonomia i decisió sobre la pròpia vida i la pròpia mort és de la persona i, per tant, un tercer no pot actuar en el seu nom i reclamar. És un dret individual i intransferible i no considerem que tercers puguin interferir", va defensar aquest dilluns Clara Pareja, directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut.

"És la pròpia persona qui decideix sobre la seva vida: quan es casa, quan se separa, quan vol fer donació dels seus béns... A ningú se li acudiria presentar un recurs perquè algú es vol separar i l'altre no vol que se separi", afegia el doctor Albert Planes, metge d'atenció primària i membre del Comitè de Garanties i Avaluació de la Generalitat, el grup d'experts que controlen l'aplicació de l'eutanàsia.