El frau del lloguer de temporada arriba als tribunals: "Tinc dret a un lloguer habitual"

Barcelona

En Joan, de 26 anys, fa quatre anys que viu amb un lloguer de temporada. Quan l’estiu passat la propietat va decidir no renovar-li el contracte, aquest llogater va decidir no deixar el seu pis a Cerdanyola del Vallès. “Em van obligar a acceptar un lloguer de temporada, però aquests contractes són fraudulents, em pertoca un contracte d’habitatge habitual”, explica a SER Catalunya. El seu cas ara és als tribunals, on alguns llogaters ja han aconseguit un canvi de contracte.

El frau amb els lloguers de temporada va ser un dels clams de la manifestació contra la crisi d’habitatge. El greuge és prou conegut: els arrendaments habituals tenen un mecanisme per frenar l’augment de preus que no s’aplica en els contractes de temporada ni d’habitacions. El resultat?  habitatges més cars, a Barcelona la mitjana és de 1.400 euros, i menys garanties pels llogaters, que s’han de fer càrrec de les despeses de les immobiliàries, per exemple.

Aquest tipus de contractes només es poden fer en uns supòsits molt concrets: des d’una estada mèdica a una feina temporal, però cada cop s’aplica més en casos de llogaters que busquen tenir un habitatge regular. “És habitual que els llogaters concatenin lloguers de temporada. Tot i que sigui el seu habitatge habitual, els hi fan contractes de temporada per apujar els contractes de lloguer”, explica l’advocat Alejandro Fuentes-Lojo. Des de l'entrada en vigor dels topalls de preu el seu despatx ha tingut diversos casos de lloguers de temporada fraudulents.

En el cas d’en Joan, la coartada era fer-se passar com un estudiant més de Cerdanyola. Cada setembre firmava un contracte per 11 mesos amb una renda més alta. Entre contractes, ell i els seus tres companys de pis pagaven una quota reduïda de sotamà per quedar-se durant l’agost. La situació es va mantenir fins a l’estiu del 2024, en què una proposta favorable, regularitzar la situació i canviar a un contracte d’arrendament habitual, ha derivat en un conflicte judicial.

Les dues parts no estaven d’acord amb les noves condicions: la nova renda anual era 1.600 euros més cara i en Joan defensava que segons la llei el preu s’havia de mantenir. Quan va demanar de negociar, la propietat va optar per endurir el to i no renovar el contracte. Assessorat pel Sindicat de Llogateres, en Joan s’ha quedat al pis i paga la renda del contracte anterior.

“M’he passat quatre anys signant contractes de lloguer amb pujades de preu, quan em va oferir el nou contracte li vaig dir que no el podia firmar perquè era il·legal, i ha decidit fer-me fora de casa. Vull lluitar perquè m’ofereixi un contracte en condicions dignes”, rebla el llogater que defensarà que els seus contractes eren fraudulents.

L’advocat Alejandro Fuentes-Lojo, que ha participat en casos similars al d’en Joan assenyala que, segons la jurisprudència, si es demostra que el tipus de lloguer que li pertocava era l’habitual, s’hi pot quedar almenys en la durada d’aquest tipus d’arrendament: cinc anys i pròrrogues. A més, la renda també hauria d’adequar-se a l’índex de referència.

El lloguer de temporada creix com l’escuma: ja són un 25% de l'oferta d’arrendaments a Barcelona, segons un estudi de la Cambra de Propietat de la capital catalana. I tot i que les administracions s’han conjurat per frenar-ne l’auge, per ara les mesures que s’han aprovat, com el registre obligatori impulsat pel Ministeri d’Habitatge, han estat insuficients. En aquest sentit, els Comuns negocien amb el Govern la convalidació d'un decret que equipari els arrendaments temporals amb els habituals.

Mentrestant, la via judicial es perfila com un remei als fraus. En Joan confia en guanyar el cas i espera que sigui un precedent perquè més llogaters s’atreveixin a fer el pas, però és conscient que els tribunals també poden pronunciar-se en contra seva: “Si perdem el judici, aleshores marxaré del pis sabent que he fet tot el que he pogut i buscaré una alternativa”, diu. Passi el que passi, en Joan vol ser un exemple de resistència.