Roc Casagran: "La feina d'escriptor també és sortir a passejar, i això no es cotitza a la Seguretat Social"

Barcelona

'Le métèque' de Moustaki. "Em remet a les cançons quan vivia amb els meus pares, en aquell moment no ho valorava massa, però un cop marxes de casa recuperes algunes cançons", "m'evoca a la infantesa i a moments feliços".

"El Sabadell de la meva infància és un Sabadell que comença la transformació d'una ciutat industrial, poc a poc van tirant les fàbriques o reconvertint-les", "la infantesa a Sabadell era el fum de les fàbriques", "a mi en el fons m'agradava veure aquells homes anar a treballar i escoltar la botzina de canvi de torn".

"Els meus pares van treballar tota la vida en escoles, a mi no em cridava l'atenció i vaig anar per altres camins, i gairebé, de casualitat, em vaig trobar amb la docència". "Em van trucar de l'escola on ara treballo per fer una substitució, m'hi he trobat molt a gust i m'agrada ajuntar-me amb gent jove". "Si vull ser realista, la situació és complicada, al meu centre el català és una llengua hegemònica, la tendència de l'alumnat és establir una comunicació bilingüe".

'La poesia és un arma cargada de futuro' de Paco Ibáñez. "Em remet a la primera joventut a Sabadell, amb un grup d'amics vam muntar una revista sociocultural en paper", "a la contra del primer número hi havia aquest poema". "La poesia és el lloc on estic tranquil, és la meva pàtria". "La novel·la requereix una organització de temps i, en canvi, la poesia, pots escriure un poema en mitja hora, deixar-lo a un calaix i reprendre'l al cap de 3 mesos, i funciona".

'So long Marianne' de Leonnard Cohen. "Els moments que més recordes d'adolescent és quan et trencaven el cor o quan estaves enamorat", "era un noi molt sensible".

"La dèria per les illes neix fa 4 anys", "la guspira va venir fent zàping i em vaig trobar amb un vídeo que parlava de les illes, i em vaig anar aficionant a les illes". "Tots som illes amb voluntat de ser arxipèlegs", "l'aigua és l'àngel i el dimoni". "És molt més difícil despullar la teva ànima que treure't la roba", "socialment ho tenim molt acceptat, sembla que tenim prohibit respondre "molt malament"".

'El fill del rei' de La Ludwig Band. "M'agraden molt, són una gent desvergonyida sense por". "Els posem al cotxe i als nanos els agrada".

"Les vivències personals acaben evocades als llibres, és inevitable". "Poques vegades es parla de com es gestiona el dia a dia, jo veia que la meva feina de profe i escrivint una novel·la era inviable, i després d'unes xerrades em vaig agafar una excedència, i vaig estar dos trimestres treballant d'escriptor, ens va funcionar".

"Abans de posar-me a escriure, vaig estar fent l'arquitectura de la novel·la, fent esquemes bastant a fons, si hagués estat a una fàbrica, m'haurien fet fora per falta de productivitat".

'Quan no abrigui aquest món' de Cesk Freixas. "Amb en Cesk ens hem conegut en persona, ens hem fet amics i hem fet projectes plegats, ha sigut una sort tenir en Cesk a prop". "Soc un negat per la música, però m'hauria encantat ser cantant d'una banda".

'Cançó per fer camí' de Borja Penalba i Mireia Vives. "M'encanta, és molt bonica i té un lligam personal amb la família". "Ara estic absolutament bolcat amb la promoció", "tinc moltes coses apuntades que es queden al fons del calaix".

Conclou el Llapis amb 'Me sobren paraules' d'Antònia Font.

La Playlist del Llapis de Memòria de Roc Casagran

• Le métèque - Moustaki
• La poesia és un arma cargada de futuro - Paco Ibáñez
• So long Marianne - Leonnard Cohen
• El fill del rei - la Ludwig Band
• Quan no abrigui aquest món - Cesk Freixas
• Cançó per fer camí - Borja Penalba i Mireia Vives
• Me sobren paraules - Antònia Font