L'ADN d'un paràsit revela que els humans van introduir peixos als llacs del Pirineu fa 1.400 anys

Barcelona

Científics espanyols han descobert que els humans van introduir peixos de forma artificial en llacs del Pirineu fa 1.400 anys, set segles abans del que es pensava fins ara. El descobriment s’ha fet gràcies a mostres d’ADN d’uns paràsits a les profunditats del Llac Redon, a la Vall d’Aran. Els científics fa dècades que estudien els sediments d’aquest llac d’alta muntanya, i finalment han trobat, excavant a les profunditats, mostres d’ADN antic d’un paràsit que viu només en les brànquies dels peixos, i que demostra que els humans els van introduir allà, ja que per si sols és impossible que arribessin fins a aquest llac del Pirineu de Lleida.

És la conclusió d’un estudi liderat per la investigadora del CREAF Elena Fagín i l’investigador del CSIC al CREAF Jordi Catalan, que es publica avui a Nature Communications. A més, aquests resultats coincideixen amb un descobriment de restes arqueològiques als voltants i reforcen la idea que la regió tenia zones de pastura que els habitants de l’època tardo-romana i visigòtica utilitzaven per al bestiar. La introducció de peixos podria haver estat per a aliment propi dels ramaders o fins i tot per comercialitzar-los als valls veïns de les comarques de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça.

El repte per descobrir-ho ha estat majúscul. En general, els sediments no conserven bé l’ADN dels peixos i cal tenir molta sort per trobar-lo, ja que s’hauria d’examinar el lloc exacte on va morir l’animal fa segles —l’equivalent a trobar una agulla en un paller. Els investigadors van idear un mètode innovador: analitzar l’ADN dels paràsits dels peixos, que sí que es preserva i que, a més, es dispersa per tot arreu per ser més lleuger.

Ampliar

Cerrar

“Els peixos no tenen manera d’accedir als llacs d’alta muntanya i només hi poden arribar si algú els hi porta, així que la seva presència és un indicador d’intencionalitat i activitat humana”, explica Elena Fagín, investigadora del CREAF i una de les autores principals de l’estudi. Els documents històrics van començar a registrar l’existència de peixos als llacs europeus durant els segles XIV i XV, i la majoria detallen els drets de pesca i el comerç, “però gràcies a la memòria que guarden els sediments podem anar molts més anys enrere, quan no hi havia cap documentació, i situar-ho en una data més precisa”, afegeix l’autora.

Un paràsit que revela la presència de peixos

Per endinsar-se en el passat dels llacs de muntanya, sovint s’empren els anomenats testimonis de sediment, mostres cilíndriques que s’extreuen del fons del llac mitjançant una perforació. Normalment, s’observen certs paràmetres com nutrients de fòsfor i nitrogen, si hi ha metalls pesants o restes d’organismes fòssils i d’ADN ambiental, entre altres coses. Això pot ajudar a determinar, per exemple, com era el clima i si hi havia presència de certs tipus de vida. “Per fer-se’n una idea del valor d’aquests sediments, cada 3 centímetres contenen uns 100 anys d’història”, explica Elena Fagín.

Amb aquest estudi s’ha anat un pas més enllà, i els investigadors han emprat, per primera vegada, fragments de l’ADN d’ectoparàsits —organismes que viuen a la superfície externa dels peixos, en aquest cas, i que depenen d’ells per alimentar-se o completar el seu cicle vital—. “Fins ara, buscar l’ADN de peixos als llacs d’alta muntanya era com buscar un peix en una piscina olímpica, perquè depèn d’on hagi mort, el trobaràs o no al testimoni de sediment. En canvi, els paràsits s’escampen per tot el llac, així que són una bona prova de la presència de peixos”, explica Jordi Catalan, investigador del CSIC al CREAF, en declaracions a la SER.

“Aquests descobriments demostren el potencial de l’ADN antic de paràsits per comprendre l’activitat humana històrica i documentar impactes fins ara poc clars dels assentaments als ecosistemes d’alta muntanya”, afegeix Elena Fagín.

Quatre dècades investigant el llac Redon

El llac Redon es troba al Pirineu català i actualment té una població d’unes 60.000 truites, que s’utilitzen principalment per a la pesca recreativa. Un aspecte especial d’aquest llac és que, situat a 2.240 metres d’altitud als Pirineus, ha estat relativament aïllat de l’activitat humana durant segles. Això significa que qualsevol canvi que es produeixi en l’ecosistema és més fàcil d’atribuir a factors ambientals o humans, com la introducció de peixos o el pasturatge.

La investigadora Marisol Felip i Jordi Catalan fa gairebé 40 anys que investiguen aquest llac, i actualment continuen estudiant diversos processos. “És com tenir un arxiu històric natural, on podem anar descobrint com eren els ecosistemes del passat i, també, un laboratori a l’aire lliure on podem observar com influeix el canvi climàtic i l’activitat humana en l’ecosistema”, conclouen aquests dos investigadors. Aquesta recerca ha estat liderada pel CREAF i també hi han participat la Universitat de Barcelona, el CSIC, l’Institut Nacional de Biologia d’Eslovènia i la Universitat Edith Cowan d’Austràlia.