Carla Simón competirà per la Palma d'Or de Cannes

Madrid

La selecció oficial de Cannes es viu en el món cinèfil i en el sector de la indústria com el dia de la loteria. Els mateixos nervis i la mateixa il·lusió, la d'aconseguir estar en alguna de les seves seccions, si és en oficial, millor que millor. Thierry Frémaux, el totpoderós director del festival, sap que la roda de premsa és seguida amb expectació per mig món i es recrea en aquest anunci. Aquest any el premi gros ha tocat al cinema espanyol, que ha entrat en secció oficial per partida doble, cosa que no passava des del 2009 quan van coincidir Isabel Coixet i Pedro Almodóvar. Estem en competició amb Oliver Laxe i Carla Simón. Així ho ha anunciat Thierry Frémaux des d'una sala de cinema, tota una declaració d'intencions.

El director gallec presentarà 'Sirat', una pel·lícula rodada al Marroc i produïda per El Deseo i Movistar Plus, amb Sergi López, que suposa un moment àlgid en la carrera d'aquest director gallec que ha presentat totes les seves pel·lícules al certamen, però és la primera vegada que pot optar a la Palma d'Or amb una història d'un pare que busca el seu fill per diferents raves. La directora catalana, guanyadora amb Alcarràs de l'Ós d'Or, entra per primera vegada al certamen amb 'Romería', la seva nova pel·lícula que va rodar a l'estiu a Galícia i que explicarà l'amor dels seus pares i el retrat de les víctimes de la SIDA als vuitanta. Però a més, en aquesta secció hi ha una coproducció espanyola, d'Irusoin, 'La misteriosa mirada del Flamenco', es tracta de l'òpera prima del director xilè Diego Céspedes, és un drama amb temàtica LGBTQ+ ambientat en un poble miner, on es diu que una estranya malaltia es transmet a través de la mirada quan dos homes s'enamoren entre si.

Serà un Cannes amb molta presència del cinema espanyol, veurem si en els pròxims dies, les seccions independents, com la Setmana de la Crítica, de la qual Rodrigo Sorogoyen és president del jurat, o la Quinzena de realitzadors anuncien algun títol més. Per la resta, Laxe es veurà amb una competència molt dura, en una secció oficial que, com cada any, aconsegueix resoldre tots els equilibris: cinema francès, estrelles de Hollywood, propostes més arriscades i, per descomptat, pel·lícules polítiques que parlen de la societat actual. "Un reflex del món i dels problemes que hem d'afrontar", deia Iris Knobloch, la presidenta del festival. "Una mirada global", incidia Frémaux, que han seleccionat d'un total de 2909 llargmetratges. Pel·lícules que parlen de contradiccions, de violència, d'amor i de tolerància.

Després dels èxits en les últimes edicions dels Oscar, on les pel·lícules de Cannes han estat les grans vencedores, el festival torna a col·locar diversos nord-americans en competició, com Wes Anderson, habitual de la Croisette. Presentarà la seva pròxima pel·lícula The Phoenician Scheme. El cineasta sempre aporta al festival un repartiment ple de cares conegudes, com les de Tom Hanks, Scarlett Johansson, Benedict Cumberbatch, Benicio del Toro, Bill Murray o Charlotte Gainsbourg. També hi serà Richard Linklater amb Nouvelle Vague, sobre el rodatge de 'Al final de la escapada', de Godard.

Qui fa el salt i entra en l'òrbita del festival francès és Ari Aster, emblema del nou cinema de terror, amb una pel·lícula d'A24, Eddington. És una comèdia negra, estil western, protagonitzada per Joaquin Phoenix, Emma Stone, Austin Butler i Pedro Pascal. El sud-africà Oliver Hermanus debuta també a Cannes amb The History of Sound, la història d'amor de dos joves que viatgen per EUA amb Paul Mescal i Josh O'Connor. Fora de competició, més americans, hi haurà el tancament d'una de les sagues més importants del cinema d'acció recent, Missió Impossible. Si fa uns anys, Tom Cruise desplegava fins i tot avions pel cel de la Costa Blava, veurem quin espectacle ofereixen aquest any en presentar la pel·lícula de Christopher McQuarry.

Lluny d'aconseguir-se la paritat, com en altres festivals com Berlín o Sant Sebastià, Cannes mai ha estat molt conegut per programar dones, aquest any hi haurà sis dones en competició, tindrem noms com la nord-americana, Kelly Reichardt, que torna a Cannes amb el seu nou film, The Mastermind, protagonitzada per Josh O'Connor en el paper d'un lladre d'art amb la guerra del Vietnam com a teló de fons. La francesa Julia Ducournau, una de les tres dones que han guanyat la Palma d'Or, juntament amb Jane Campion i Justine Triet. La francesa torna després de Titane, amb Alpha, una pel·lícula amb Golshifteh Farahani i Tahar Rahim. Una altra francesa, Hafsia Herzi, actriu i directora, entra en competició amb La petite dernière, adaptació de la novel·la de Fatima Daas. La inauguració serà una altra dona gala, Amélie Bonning amb Partir un jour, un musical a l'estil On connaît la chanson, que protagonitza la cantant Juliette Armanet.

Fora de competició, una setena directora, Rebecca Zlotowski, amb Vida privada. Un thriller protagonitzat per Jodie Foster, Daniel Auteuil i Virginie Efira. Lilian Steiner és una coneguda psiquiatra. Un dia s'assabenta de la mort d'un dels seus pacients. També hi haurà una dona al capdavant del jurat, serà l'actriu Juliette Binoche, presidenta de l'Acadèmia del Cinema europeu, que ha treballat amb grans cineastes d'autor. En sessions especials veurem el documental del cantant Bono, una pel·lícula poesia que estarà en una secció especial.

Més cinema en francès, torna a la competició Dominik Moll, amb Dossier 137, director de thrillers exitosos com La nit de dotze. Els germans Dardenne, que ho han guanyat tot al festival, incloses dues Palmes d'Or, tornen, amb La maison maternelle, una pel·lícula sobre mares en cases d'acollida. En sessions especials hi haurà animació, serà la nova pel·lícula de Syvain Chomet amb un biopic en animació de Marcel Pagnol.

La gran sorpresa aquest any, és, sens dubte, una directora alemanya, que ha generat molta expectació des del mercat de Berlín, és Mascha Schilinski, i competeix amb la seva segona pel·lícula Sound of Falling, on segueix la vida de quatre dones al llarg de quatre dècades. La seva presència, juntament amb la de Carla Simón, i la de la jove directora japonesa Chia Hayakawa, és sens dubte el que rejoveneix i dóna un aire nou a la competició. Hayakawa és un producte del certamen, ja que va guanyar la càmera d'Or a Cannes, i va estar amb el seu primer llargmetratge, Plan 75, a la secció Un certain regard. Ara competeix en secció oficial amb Renoir, juntament amb un gran nombre, com sol ser habitual, de veterans del cinema d'autor als quals Cannes sembla guardar-los lloc, tenim a Joachim Trier, el de La pitjor persona del món, presentarà Sentimental Value, un drama familiar protagonitzat per Renate Reinsve, Stellan Skarsgård i Elle Fanning. També el brasiler Kleber Mendonça Filho també està entre els elegits, amb un thriller polític que protagonitza Wagner Moura, l'estrella de la sèrie Narcos, i que s'ambienta l'any 77, en els últims anys de la dictadura militar. També hi serà l'egipci Tariq Saleh, que ja va estar amb el seu anterior film i que torna amb Eagles of the Republic, una pel·lícula sobre un actor censurat pel règim.

L'any passat Cannes va ser el lloc d'acollida del director iranià Mohammad Rasoulof, que es va exiliar del país i va treure d'amagat la seva pel·lícula. Aquest any acollirà una pel·lícula rodada en secret pel veterà Jafar Panahi, un altre perseguit pel règim. L'italià Mario Martone torna amb Fuori i Sergei Loznitsa amb Two Prosecutors, història de ficció que el torna a col·locar en competició, ja que en les últimes edicions els seus documentals havien estat fora de concurs.

Cannes Première també ofereix algunes propostes interessants. Allà ha estat enviat el rus Kirill Serebrennikov, que l'any passat va estar en competició amb Limonov. Aquest any adapta una novel·la d'Olivier Guez, La desaparició de Josef Mengele, que explica com el criminal nazi va trobar refugi a Amèrica Llatina després de la Segona Guerra Mundial.

A Un certain regard tenim aquest any diverses estrelles de Hollywood que debuten en la direcció. D'una banda, Scarlett Johansson amb Leonor la Grande, on segueix a Eleanor Morgenstein, de 90 anys, mentre intenta refer la seva vida després de la mort de la seva millor amiga. Torna a Nova York després de viure a Florida durant dècades. D'altra banda, l'actor britànic Harris Dickinson debuta amb Urchin.

Les pel·lícules de la secció oficial de Cannes 2025

Inauguració

Partir un jour, Amélie Bonnin

Fora de concurs

Father, mother, sister, brother, Jim Jarmusch

Vida privada, de Rebecca Zlotowski

Highest 2 Lowest, Spike Lee

Mission: Impossible - The Final Reckoning, Christopher McQuarrie

La venue de l'avenir, Cédric Klaplish

Plitsville, Mike Covino, Kyle Marvin.

Competició

Eddington, Ari Aster

Nouvelle vague, Richard Linklater

La maison maternelle, los hermanos Dardenne

O agente secreto, Kebler Mondonça Filho

Eagles of the republic, Tarik Saleh

Jafar Panahi

Fuori, Mario Martone

Two prosecutors, Sergei Loznitsa

The Phoenician Scheme, Wes Anderson

Sound of falling, Mascha Schilinski

Sentimental value, Joachim Trier

Renoir, Chia Hayakawa

The History of sound, Olivier Hermanus

Sirat, Oliver Laxe

Romería, Carla Simón

Alpha, Julia Ducournau

Dosier 137, Dominik Moll

Mastermind, Kelly Reichardt

La petite dernière, Hafsia Herzi

Cannes Première

La desaparición de Josef Mengele, Kirill Serebrennikov

Amrum, Fatih Akin

Michel Angel Godino,

Orwell, Raoul Peck

La ola, Sebastián Leilo

Un certain regard

Urchin, Harris Dickinson

Leonor, la grande, Scarlett Johansson

La misteriosa mirada del flamenco, Diego Céspedes

La petite Dernière, Hafsia Herzi

La unconue de la gran anche, Stéphan Demoustier

Once upon a time in Gaza, Tarzan Nasser, Arab Nasser

My father's shadow, Akinola Davies Jr.’s