El primer parc on tothom pot jugar: "Infants amb i sense discapacitat poden gaudir del joc junts"

Barcelona

Quan l'Aitor era petit i sortia de l'escola no podia jugar al parc amb els altres nens i nenes. Ell s'havia de quedar mirant mentre la seva germana Lucía pujava i baixava del tobogan, es gronxava o jugava. A l'Aitor li havien diagnosticat una malaltia rara i tenia diverses discapacitats que feia que no pogués gaudir dels parcs de la seva ciutat. L'Aitor va morir l'any 2023, però la seva mare, l'Ana Mourelo, no va abandonar mai la seva lluita d'un parc 100% inclusiu que ha nascut aquest març.

Demà dissabte és la inauguració oficial. Va ser un dels projectes guanyadors dels pressupostos participatius—on el veïnat decideix què es tira endavant— de l'any 2021 de Sant Andreu. Està situat als jardins de Massana al barri del Congrés i els Indians de Barcelona entre edificis. Allà hi ha un gran vaixell on tothom pot pujar, jocs sensorials per persones amb autisme o gronxadors adaptats per a nens i nenes amb cadira de rodes. L'Ana s'ho mira orgullosa, ha estat el seu projecte durant els últims anys, però també amb certa tristesa perquè l'Aitor ja no hi pot jugar.

Jugar tots junts

La normativa municipal obliga que a cada parc hi hagi un element inclusiu cada cinc, però això separa els uns, que poden gaudir de totes les activitats, i els altres, que estan limitats: "És injust. Per què els nens sense discapacitat poden jugar a tot i els que en tenen no?". L'Ana Mourelo ha volgut crear un espai d'inclusió, on "infants amb i sense discapacitat poden gaudir del joc junts".

La llavor de tot va ser veure com la seva filla petita jugava quan sortien de l'escola i el seu fill gran, l'Aitor "era un espectador". El sentiment d'injustícia va anar creixent i va decidir presentar el projecte als pressupostos participatius. "Era només una petita idea", però ara s'ha convertit en una gran realitat.

L'Ana està contenta, però opina que encara falten alguns elements perquè el parc sigui inclusiu per a tothom, com les guies podotàctils de terra per persones cegues, perquè puguin "arribar autònomament a les activitats". La resposta de l'Institut Municipal de persones amb discapacitat, però, ha estat que "ja és accessible". L'Ana, però no opina el mateix: "Ho és per persones amb mobilitat reduïda, però no per discapacitat visual".

El barri

Per l'Ana és un "goig" veure el parc ple, sent que ara sí els nens i nenes amb discapacitat "tenen dret al joc". Durant tot el procés va notar molt de suport per part dels seus veïns, sobretot quan els explicava quin era el projecte i per què era tan necessari: "Em deien que no ho havien vist mai i que tindria el seu vot".

L'Alba és una de les mares del barri que està encantada amb aquest nou parc. En el seu cas especialment, ja que el seu marit va amb cadira de rodes i el fet que el parc sigui inclusiu fa que "tingui accés a tots els jocs amb el fill petit, i així crea un vincle que no es pot crear a qualsevol altre parc infantil".

La mirada envers la inclusió, creu l'Ana, també "està canviant". Ja han contactat amb ella de diversos municipis catalans, i també de Mèxic i Equador per intentar recrear aquests parcs: "Per mi és un orgull haver arribat tan lluny". Això fora, però dins del barri, ja hi ha veus que reclamen una placa commemorativa per l'Aitor qui, al final, ha estat el motor d'aquesta "petita idea".