Esmeralda Berbel sobre les addiccions d'Eduard Fernández: “ho vaig passar molt malament, però ell ho va passar pitjor"

Barcelona

L’escriptora Esmeralda Berbel, mare de l’actriu Greta Fernández i exparella, durant 25 anys, d’Eduard Fernández, s’ha pronunciat per primera vegada, de les addiccions de l’actor després que ell ho confessés al programa ‘Lo de Évole’: “evidentment vaig viure les seves addicions, ho vaig passar molt malament però ell més”. Ho ha explicat al ‘Llapis de Memòria’, on ha fet un repàs de la seva vida a través de diverses cançons que l’han marcat.

Berbel és una apassionada de l’escriptura i des de ben petita ha escrit en diaris personals, ha afirmat que té llibretes plenes amb les seves vivències. A un d’aquests diaris relata el seu procés de separació, el qual va publicar amb el títol ‘Irse’, ha afirmat que quan ho vaig enviar a l’editorial pensava que no ho agafarien perquè és una cosa molt íntima, ara va per la setena edició”. Durant la promoció de la seva obra, la qual no esmenta en cap moment el nom de l’Eduard Fernández, els mitjans de comunicació utilitzaven el nom de l’actor per parlar del seu divorci, cosa que no els va agradar, “vaig ser molt ingènua i a ell també li va molestar”.

Juntament amb Eduard Fernández, és mare de l’actriu Greta Fernández, amb qui manté “una relació preciosa”. Ha narrat que, durant molts anys, va tenir un gran desig de ser mare, però van tenir dificultats en el procés de quedar-se embarassada, “ens va costar molt, però després de dos diagnòstics d’infertilitat, em vaig quedar embarassada, la Greta va ser un miracle”. A més, ha explicat que, des del primer moment, la Greta Fernández ja estava predestinada a ser actriu, “quan vaig parir, recordo que la llevadora va dir: ‘aquesta serà actriu!’”.

Relacionat amb la lectura, el seu amor per la literatura va començar quan era una nena. Tot i que no tenia accés a llibres a casa seva, amigues seves quan feia gimnàstica li deixaven llibres, “no coneixia cap llibreria, només sabia que els llibres estaven a El Corte Inglés”.

Ella i els seus germans ajudaven en el bar familiar amb els seus pares. Ha explicat que ella era la que més temps dedicava al negoci, fins i tot els diumenges, però no l’omplia personalment, “jo volia marxar del barri, del bar i anar a llibreries i a lloc on hi hagués gent amb llibres”.

Ha narrat que durant diversos anys la gimnàstica va formar part de la seva vida, tot va començar quan un metge va recomanar-li que fes gimnàstica correctiva, però els seus pares la van apuntar a gimnàstica artística, per, finalment, desapuntar-la i portar-la a costura. Temps després es va especialitzar i va exercir com a professora, “va ser la meva feina durant molts anys”.

La Playlist del Llapis de Memòria d'Esmeralda Berbel

• Help ayúdame - Tony Ronald
• Yo soy rebelde - Jeanette
• The Sound of silence - Simón and Garfunkel
• Al Vent - Raimon
• L'estaca - Lluís Llach
• La chanson des vieux amants - Jacques Brel
• Ma solitude - Todo Moustaki
• Bailando - Alaska y los pegamoides