Així sona la primera cançó en català de Coyote Dax: "Sento un buit, no puc dormir, busco els petons i no ets aquí"

Barcelona

Dax Alejandro de la Rosa és el seu nom real, tot i que el coneixem com a Coyote Dax. Entre els seus més propers, i quan “hi ha carinyo” —com en aquesta entrevista al programa Aquí Catalunya—, prefereix que li diguin “Coyotito”. Va ser amb No rompas más que va viure el seu gran èxit en la indústria musical. Aleshores tenia 30 anys i no s’imaginava que acabaria marcant tota una generació. Ell mateix la descriu com la cançó més emblemàtica de la seva carrera: “Com podria renegar d’una cançó que m’ha fet ser qui soc?”, afirma. És la cançó que li ha donat estatus i la que “em permet seguir viu generació rere generació”. També ha estat el motor per llançar el seu nou senzill: "Ja no trencaré més cors, ara els robaré amb 'No vuelvas más', afegeix divertit.

No vuelvas más és el seu retorn en format doble ració: no només amb un tema, sinó també amb un ball —un challenge—, perquè amb No rompas más es trobava gent que li deia que no ballava gaire bé i que els costava seguir els passos. Així que aquesta vegada ha optat per crear una coreografia en què només es mouen els braços: “Per ara no he conegut ningú que sigui patós amb els dos braços”. Ara no tenen excusa, creu. És una coreografia més “llatina”, perquè diu que “el caribeny està de moda: el merengue, la bachata...”.

Va estar molts anys allunyat dels escenaris, més per imposició que per elecció: “Per qüestions de papers, contractes i de no arribar a acords, vaig estar parat vuit anys”. En el seu moment va signar un contracte amb la discogràfica, “sent conscient i no sent-ho alhora del que implicava”. No considera que s’hagin aprofitat d’ell, però admet: “El que passa és que a vegades un és una mica ignorant de com funciona la indústria i acaba cedint a coses que no volia. Em vaig lligar de mans i peus”. Per això, “encara no cobro els drets d’autor de No rompas más, perquè estava lligat a un contracte amb unes condicions estrictes”, explica. Unes clàusules que, “quan te n’adones i vols començar a guanyar o compartir beneficis, comencen els problemes”. Això és el que va passar: tenia un contracte amb compromisos que li impedien treure nous temes o col·laborar amb altres discogràfiques. Ara això ha canviat: després de vuit anys, “sóc lliure, com un colom”.

Coyote Dax també va participar a Gran Hermano VIP, una experiència de la qual en guarda un bon record. “No crec que sigui un format obsolet”, diu, i no es penedeix d’haver-hi participat. En aquesta entrevista també parla sobre el reggaeton, del qual considera que les lletres “són massa explícites”.

Sobre Donald Trump, s’excusa: “Sempre em mantinc al marge de la política perquè a vegades un pot dir coses que poden fer mal”. Tot i això, si s’ha de mullar, diu: “Crec que Trump vol abanderar-se com un líder que vol fer més gran el seu país; però com a ésser humà que és, a vegades s’equivoca. I sento que en algunes coses s’ha equivocat. Espero que, amb el temps, ho vegi i ho pugui corregir”.

Es declara enamorat de Barcelona i de la cultura catalana. Com a prova, en aquesta entrevista canta per primera vegada el seu senzill en català: "Sento un buit, no puc dormir, busco els petons i no ets aquí", una cançó molt romàntica en què declara el seu amor a una persona molt estimada, "la meva vaquerita" —que en català seria vaquereta, però no rimava—. La va compondre el 2021, tot i que encara no ha sortit: “La vull presentar a Catalunya, perquè la vaig fer pensant en tot el que m’ha donat aquesta ciutat”. Sempre ha dit que estima Barcelona i que se sent català.