La Xarxa de Dones Cosidores: "És una pujada d'energia, em dona molta vida"

A dalt de tot del barri d'Horta de Barcelona, a tocar de la roda de Dalt hi ha un local on les màquines de cosir estan sempre en marxa, fa olor de tinta i soroll a cremalleres, però el que s'hi respira és solidaritat. És la Xarxa de Dones Cosidores de la Fundació Pare Manel. A dins hi ha l'Aisha, cosint desenes de bosses grogues per una festa d'una escola. Per ella és molt important venir a la xarxa, tenir la màquina de cosir i les amigues que hi ha fet.

A l'altre costat de la sala també hi ha la Khadija, que forma part d'aquesta xarxa des del primer dia. A ella, l'ha ajudat sobretot a sortir de casa i treure's la timidesa que la caracteritzava: "Ara estic parlant amb vosaltres, abans no ho hagués fet". També ha arribat la Gemma, per ella la xarxa és "una pujada d'energia" que li dona "molta vida". Tot i saber cosir, la Gemma ha après moltes altres habilitats, ha fet amics i amigues i s'ha convertit en dinamitzadora d'espai de costura i ara ensenya a cosir a les dones que arriben noves i no en saben.

Un espai per a totes

Una de les persones que coordina la Xarxa de Dones Cosidores és l'Antonella que explica que "més de 60 dones passen cada setmana" pel local, cadascuna amb un objectiu diferent: "És un projecte que uneix grups de costura de dones diverses, aquí podem emprendre de manera col·lectiva una activitat econòmica per algunes, o fer suport mutu per altres". Les dones que hi assisteixen són de diferents orígens, cultures i ideologies, però a la xarxa treballen "per trobar llaços i fer vincles".

Hi ha dones expertes en costura, altres que no havien tocat mai una agulla, però a la xarxa hi ha espai per a totes elles, que arriben també per molts canals: "Gent que truca a la porta, algunes derivades de serveis públics, companyes que ho han vist per Instagram o d'altres a qui els hi ha dit algú altre".

Un llegat

La Xarxa de Dones Cosidores és un dels molts llegats que va deixar Pare Manel, mort l'any 2020. Qui ha agafat el seu relleu és la Sandra Pardo, presidenta de la Fundació Pare Manel. Ella el va conèixer al seu barri, el Verdum quan era només una nena: "Era amic personal de la família, és el que em va fer la confessió prèvia a la primera comunió i després em va casar".

Continuar amb la Fundació és, per tant, un honor per Pardo: "El llegat del Manel som les persones i les seves causes, que malauradament continuen". I ha afegit que la importància d'aquest projecte són les persones que hi ha darrere, persones com el Francesc, que ajuda a les famílies que van a l'associació a "barallar-se amb els formularis electrònics", a fer els tràmits i els papers de l'administració. "Nosaltres treballem a la perifèria de la ciutat, amb la perifèria de les classes socials i la perifèria de les famílies", ha destacat Pardo, "davant d'aquesta societat que expulsa i centrifuga, nosaltres estem per fer-los la vida més amable i justa".

I per seguir fent-ho, el proper sis de maig busquen "benzina" per continuar els seus projectes, i ho fan amb un esdeveniment al Teatre Victòria amb actuacions d'artistes com Joan Manuel Serrat, Judit Nedderman o Love of Lesbian. Un esdeveniment titulat 'Guanya't el cel d'en Pare Manel' perquè "el cel és a la terra i el paradís al carrer".